Pedalant i anar marxant

Ja ja ja!

Doncs si, mals de cul, mal de cames i aprenent angles perquè no m'enganyin i em pugui'n fer un canvi de sexe! Així es com em van passant els dies actualment.

Desprès de passar uns dies en la frenètica Bangkok on vaig estar veient alguns temples, passejant pels carrers, anant a macro centres comercials, anant amb vaixell, barallant-me amb les línies de bus i contemplant els pederastes i el turisme alcohòlic de la capital he decidit marxar.

Vaig agafar el tren nocturn i vaig arribar a primera hora del mati a Chiang Mai. Els trens Tailandesos son un hotel de 5 estrelles al costat dels Indus.

No vaig tardar a trobar un hostalatge amb bon ambient. Chiang Mai, es la capital cultural de Tailàndia. Aquí la gent be a aprendre a fer massatge hi ha aprendre l'idioma (uf!!!).

De seguida vaig conèixer un alemany, una suïssa i un català de Blanes a traves dels altres dos. Anaven tots del pal budista, naturalista, massatgista i vegetaria. Tot era així fins que els hi foties una birra a davant. Desprès perdien el senyor buda de vista. Quins principis!!!

Un dels dies que estava per aqui vaig anar a fer un vol per el parc nacional de Doi Inthanon. Entre altres coses vaig fer el cim mes alt de Tailandia (2564m) i sensa cap esforc, mi van duu amb cotxe. Tambe vaig fer alguna excursioneta per veure quatre salts d'aigua.

M'ho estava passant be però jo tenia una altre objectiu. Ja tindre temps de fer cerveses!

O sigui que l'endema vaig agafar la bici i a pedalar. Vaig anar cap al nord. Els primers 15 quilometres: planers. Desprès la cosa es va anar torcant. Total que vaig fer 40 quilometres mes de pujada i vaig parar.

Alla al costat de la carretera, sota una ombra minúscula, em vaig il.luminar. No ser si va ser el sol, la pajara que portava a sobra o en buda que em va venir a rescatar, però...vaig començar a fer memòria i me'n vaig enrecordar que tenia el cor malalt. Desprès de 20 min de discussió interna vaig fer el cor fort ( jaja) i vaig jurar-me no patir ni esforçar-me mes del compta, com estava acostumat. No va ser fàcil però es el que tocava i toca.

I tu..., ven mirat es molt ben parit, que la cosa es fica tonta: posem-nos a fer dit!!!

O sigui que... vaig aixecar la ma i va parar un pickup. Al cap de 40 quilometres, em va descarregar en un poble on lo únic que entenia eren els números que marcaven els punts quilomètrics de la carretera, vaig dinar ( sopa de fideus d'arros picant com una mala cosa) i vaig seguir pedalant 32 quilometres mes. Que be que m'ho estava passant! Tot amb Thai i la gent no parla angles!

Desprès dels 32 quilometres agafo un bus. Torna a venir pujada forta i no vull una altre discussió. Al final arribo a Chiang Rai un ciutat petit amb un marcat nocturn molt interessant. Estic tant cansat que lo únic que vull es jeura.

L'endema, o sigui avui, he fet 65 quilometres forca planers. Un camí bonic entre camps d'arros i temples curiosos dedicats a les gallines amb un objectiu final forca interessant: el riu Mekong!

He arribat a Chiang Saen. Aquí si que si esta be. Un indret on al carrer pots comprar una mena de botifarra amb all, un tall de cansalada, tot a la brasa i unes faves amb no se que per 2 euros. I a sobre t'assentes a les escales que donen al riu i fots una migdiada m'entres veus passar els vaixells.

Ara si que soc al cor del triangle d'or (frontera de Tailàndia, Laos i Myanmar)! Punt d'exportacio d'opi a cabassats! i a sobre en carden propaganda! No tot es opi es clar. Aquí arriben vaixells Xinesos, de Laos, Canbodia i de tot arreu. Tantes cultures separades i unides per un mateix riu. Molt interessant!

Demà si tot va be, tiraré 55 quilometres cap al sud tot vorejant el Mekong fins arribar a Chiang Chom. Aquí amb un ferry passare cap a Laos. La resta ja us ho explicaré, però... segur que serà divertit intentar que els corruptes dels policies laosians em cobrin el preu correcta pel visat d'entrada. Jo ho intentaré! Total, no tinc cap pressa!

Una abraçada i la pròxima des de Laos: Muntanyes i tribus!

Salut!!!