divendres, 9 d’octubre del 2009

Bali, 700 km amb una scooter

Bali 700 km amb una scooter, es un viatge de 12 dies per les profunditats hinduistes de l’illa de Bali. A l’arribar aquí, em vaig proposar estar-me quiet i no moure’m, però, com sempre el neguit de conèixer el desconegut em va empènyer a llogar una moto i perdrem per els llocs mes remots de l’illa. Es difícil trobar llocs realment autèntics i no turístics en aquest collons d’illa, però entre lloc turístic i lloc turístic hi ha llogarets prou interessants on la gent encara no parla angles i no hi han hotels. Cal remarcar que els llocs visitats no deixen de ser turístics i molt interessants però el que no es veu entremig encara ho es mes!!!

Bali, tot i ser molt turística no deixa de sorprendre. La seva gent segueix creient fermament amb les tradicions hinduistes. O sigui que a qualsevol lloc que vagis es habitual aixecar-te i trobar-te unes barretes d’encens a la finestra i un platet de bambú amb floretes, arròs i un cafetó a la porta d’entrada. No pas perquè tel prenguis sinó com a ofrena als deus!!!

Tot el santíssim dia estan decorant els temples públics i els temples que tenen a les cases. A vegades aquests petits temples casolans son mes grans que la pròpia casa!!! La seva gent tot i que et van amb unes rai van de color i unes Nike, segueix portant el turbant i les faldilletes típiques, això, i sense oblidar les camises estampades amb tot tipus de color!!! Per tant es d’admirar que tot i la ma de turistes que visiten l’illa encara es conservi tot això.
(fotos ofrenes en el temple de Beshaki)

Personalment me dedicat a creuar l’illa de nord a sud i de sud a nord. Vaig agafar l’imprescindible, ho vaig carregar a la motxilla i la motxilla estacada a la moto!!! Com un autèntic local!!!
(foto per les muntanyes amb el quit de supervivència, es a dir tota la motxilla. Jajaja!!!)

Sortint de Lovina, un poble amb dos carrers turístics i rodejat de pobles pescadors amb les seves típiques barques de colors i platges negres, em vaig dirigir cap al sud de l’illa. Primer de tot vaig anar a parar a una zona muntanyosa plena de volcans inactius amb llacs a dins. Prou bonic si no fos perquè em va fotre un xàfec que em va deixar tremolant de fred!!! Ara, no hi ha mal que per be no vinguí, un cop es va aixecar el dia vaig trobar unes piscines d’aigua termal i tot i que fotia una calor considerable em van entrar molt be.
(fotos als llacs i les termals)


A prop de on em trobava també faig anar a fer un petit trekking fins a uns salts d’aigua prou interessants. El mes interessant es que aquell dia no hi havia ningú i vaig fotre una migdiada considerable.
(foto salt d’aigua i com sempre, un temple!!! )


Després de tant relax el meu cos em va demanar activitat. Vaig connectar el radar i vaig trobar un volca!!! No res de l’altre mon, el gunnung Batur, 1770m, això si unes vistes del llac i les muntanyes que l’envoltaven espectaculars. Aquests cop, feia un dia clar i hi vaig pujar per la posta de sol. Completament sol!!! Un volca bonic, on es podia fer la volta per la cresta que formava el cràter!!!

Un cop arribat al poble, brut com un parracot vell, el millor que podia fer era anar cap als banys públics. Petar la xerradeta una estona i cap a sopar pexicu del llac!!!

(fotos: volca i entorn, col·locant-me amb el fumet, al cim i auto foto amb acció que em va costar una relliscada i el canell regirat!!! Per burro!!! )


Després d’aquest volca em vaig encendre i em vaig dirigir cap al volca mes gros de l’illa, el gunnung Agung. Per variar em vaig trobar amb moltes dificultats per escalar-lo amb solitari. Al·legant que es una muntanya sagrada em van prohibir rotundament escalar-la. Aquest cop però em van enganxar tranquil i no vaig voler discutir mes del compta.

Em vaig dirigir al servei de guies i els hi vaig explicar que volia pujar la muntanya sense cap guia i sota la meva responsabilitat. La resposta va ser NO!!! Aquí ja no em vaig poder aguantar mes i vaig explotar!!! Els i vaig dir que si els deus els tenien que protegit nomes deixant pujar la gent que te pasta, estaven servits!!! Que això era d’un egoisme extrem i l’únic que aconseguirien era fer enfadar la muntanya!!! Tothom em va dir que ja ho entenien i que tenia raó però…. que no podien acaptar-ho!!! Ehhhh?
Mireu, si hi hagués tingut molt d’interès ja m’hagués colat per algun racó però sincerament no tenia ganes de buscar merder i simplement me’n vaig anar al temple, que teòricament els protegeix de les desgracies, i li vaig explicar el que passava. Jajaja!!! Ja ser que esteu pensant que m’he tornat boig!!! Però be, la bellesa dels temples de Beshaki em van fer passar el mal rollo. Allà ells i la seva política!!! Jo, sincerament, ja vaig servit de pujar muntanyes!!!

(fotos temples de Beshaki)


Un cop recuperat de l’espiritualitat del temple, vaig passar per Ubud, un poble on mi vaig passar 6 dies fa uns mesos. Hi havia una mena de fira del llibre. Home, la proposta era interessant però vaig trobar bàsicament que estava pensat per turistes. Puto egoisme, ni tant sols jo em podia permetre el luxe de pagar-me l’entrada de la majoria d’activitats!!! Imagineu-vos la gent local, que es a la que fa mes falta!!! Total que vaig fer quatre compres que tenia pendents, en el seu interessant mercat, i vaig fotre el camp.

A partir d’aquí em vaig posar l’Ipod, els AC/DC i peu baix per la carretera de la costa est!!! Vaig anar parant en algun poble per dinar o repostar, però bàsicament vaig conduir tot el dia!!! Quin plaer!!! Quina llibertat!!! Simplement música, paisatge i cremar benzina!!! Fins que vaig arribar al meu punt d’origen: Lovina.(foto panoràmica a la zona de muntanya de Tirta Ganga)

A Lovina, petites excursions als llocs del voltant, llegir i escriure molt i molt. Ja fa dies que estic escrivint les “memòries de asia”. Es divertit recordar tot el que he passat, el que he après, el que he entès, el que conec, el que m’agrada, el que no m’agrada, la gent, la cultura i un llarg etc…( foto platja de Lovina)

El viatge ni molt menys s’acaba aquí. Però si que començo a veure el final del meu periple asiàtic. Encara em queda tornar a malàcia, per cinquena vegada, per passar-hi 8 dies abans d’agafar el vol cap a Australia.


Però crec que el sud est asiàtic es mereix una llarga reflexió. Han estat 11 mesos vivint entre diferents cultures i països, i això requereix un stop per posar els punts sobre les iii. I on millor que en unes petites illes d'aigues cristalines al nord de malacia!!! Mes que res, es que la nova etapa que tocarà afrontar a Australia no tindrà res a veure amb el viscut fins ara. Allò serà com començar un blog nou! Amb un tipus de fauna diferent a la que m’he trobat fins ara i un grapat de vivències noves que segur seran també divertides.

Des de la terrassa de la meva nova residencia provisional, escrivint-vos aquest post, una abraçada molt forta!!!
(foto: al balco, en una posta de sol, després d’haver rentat la roba i gaudint de música i escriptura)

dijous, 1 d’octubre del 2009

JAVA, ACTIVITAT VOLCANICA.

L’illa de Java la que em va acollir per primera vegada deixant-me dormir als carrer de la capital, m’ha sorprès molt gratament. Les seves ciutats i pobles, el caràcter simpàtic de la gent, el seu menjar i el preu de tot plegat barrejat amb unes arrels culturals molt diverses i fortes fan d’aquesta illa unes de les millors que he estat. En principi nomes volia fer la típica visita turística dels 3 punts importants, la qual cosa m’hagués ocupat una setmaneta escassa, Yogdjakarta i els temples de Borobududur, el volca Bromo, i el Kawa Ijen. Però davant meu m’he trobar amb una mega illa (una de les mes poblades del mon), on a part de l’esmenta’t anteriorment, hi ha un tou de volcans per pujar i un munt de pobles per descobrir. Al final la meva estada s’ha allargat a 18 dies, dels quals nomes he trobat turistes, en els tres punts concrets. La resta ha estat made in Indonèsia!!! I segurament de lo millor que he vist!!!
Crec que es comença a notar el temps que fa que soc per Indonèsia, aviat farà tres mesos!!! Primer de tot, començo a parlar la seva llengua Bahasa Indonèsia, i el fet de poder-te comunicar amb ells (que no tenen ni papa d’angles) et facilita molt les coses. A conseqüència del primer, el grau d’acceptació per part dels locals augmenta exponencialment i en comptes de nomes pensar amb bisnis ($), et fan els preus locals !. I tercer i el mes important, el fet de veure un “ orang bohle”, que literalment vol dir un “home albí”, sol i en llocs poc turístics, els descol·loca gratament. Flipen!!! Per els indonesis, la comunitat es molt important i el pel simple fet de veure’t sol sempre et convidaran a compartir amb ells. Tot plegat m’ha permès conèixer petit s detalls de la vida diària d’indonèsia, que no es tant bonica com pinten les agencies, ni tant agradable com el somriure dels seus habitants!!!

Feta la petita introducció no parlaré gaire mes. Estic cansat d’escriure!!! Per tant us aniré posant alguns petits comentaris i un munt de fotos perquè desfruiteu sense gaire esforç. Apa, una abraçada a tots i que disfruteu de la muntanya com ho he fet jo!!!

JOGYAKARTA i els temples de Borobudur.
Era el final del ramadà i estava tot tancat. Fantàstic!!! Per sort com els indonesis fan festa els temples i part dels mercats estaven oberts. El temple budista de Borobudur es un dels mes importants del sud est asiàtic. Els relleus son de molt detall. Ara si heu estat a Ankor (Cambotja) o Wagen ( Myanmar), set fa petit!!!
(fotos mercat dels ocells a Yogyakarta i Borobudur)

GUNNUNG MERAPI (2911 m)
A prop de Jogyakarta hi ha un dels volcans mes destructius de Java. Una companyia aèria porta el seu nom, Merapi Airlines, la qual, no es caracteritza per la seva fiabilitat. En fi, que cada 4 o 5 anys aquest volca fot un pet i ho arrenca tot!!! Actualment esta actiu paro i pots pujar. I perque us explico tot això? Doncs perquè vaig anar a fer-lo!!! Vaig arrenca a les 1 am per fer els 1500m de desnivell i veure sortir el sol! (a Indonèsia, has de pujar les muntanyes molt aviat perquè a mig mati es cobreixen de núvols). Entre mig de fumarades de sofre i pedres calentes, el cim d’aquest con perfecta et gratifica amb vistes a 360 graus. De les muntanyes mes maques que he pujat mai.
(Foto del cim pròpiament dit. I vista 360 graus des d’allà dalt)

SOLO
Solo es una de les ciutats mes tradicional i menys pertorbada per la modernitat de tot Java. Vaig passar-hi el final del Ramada entre canterelles (24h non stop) de les mesquites i la calma dels seus carrers. Amb una bicicleta i anar explorant la ciutat i la seva gastronomia.
(fotos carrer i transport públic a Solo. Com us he dit estaven de vacances!!!)

GUNNUN WELIRANG (3156 m)
Aquí un altre volca actiu, que em va costar dos dies fer el cim. Son disset quilometres de pujada ininterrompuda i 2000m de desnivell, des de Tetres, el poble mes proper. Vaig tindre que demanar una manta a l’hostal on em vaig allotjar, perquè no porto sac de dormir. Vaig carregar menjar i aigua i el primer dia 13 km fins a les barraques dels recollidors de sofre a 2500 m. Em vaig anar trobant excursionistes indonesis amb els qui vaig compartir molts bons moments i àpats. La nit..., dins una barraca de palla i amb una sola manta va ser molt freda. Sort que portava una manta tèrmica!!! Desprès de dormir unes hores em vaig llevar a les 3 am. En solitari, a les fosques i sense conèixer el camí vaig fer cap al cim. Que gran que es la muntanya en aquets moments de solitud!!! Vaig arribar al cim a temps per veure la sortida de sol. Un altre espectacle amb grans vistes i un crater fumejant sota els meus peus. El descens va ser mol dur. Als 4 km de pujada si han de sumar els 17 de baixada. Vaig arribar amb els genolls fosos i una gana tremenda. Van caure 3 plats d’arròs per dinar!!!

(fotos de la muntanya, la barraca on vaig dormir, cim i dels meus peus desprès de la pallissa de dos dies)

GUNNUG BROMO (2392 m) i GUNNUNG PENANJAKAN (2770 m)
Un dels llocs mes turístics d’Indonèsia i merescudament. Una bellesa incalculable. Es tracta d’un gran crater (10 km) amb un cim superior anomenat gunnung Penanjukan. Al seu interior hi ha un grup de volcans, entre ells l’actiu gunnung Bromo. La idea es pujar al Penanjukan per veure les vistes de tota caldera amb els seus volcans a l’interior. Es el que vaig fer. Caminant com sempre, per veure sortir el sol vaig fer el cim. La sorpresa? Francament no havia vist mai tanta gent a dalt d’una muntanya!!! I es que arriba una carretera fins al cim!!! Un cop va marxar tota la comparsa vaig gaudir de les vistes i la tranquil·litat. Després vaig bordejar el crater superior per descendre fins a l’esplanada de la caldera i dirigir-me cap al fumejant bromo. Tot plegat uns 15 km. Vaig poder gaudir 7 hores amb molta calma de l’espectacle visual!!! I sense pagar un duro!!! La gent paga per gaudir 1 hora de les vistes i 2 hores foten salts dins uns jeep!!! No ho entendre mai!!!

(fotos: panoràmica del bromo des del Penanjukan, Bromo fumejant, cavalls pels incapacitats i els GANDULS i un servidor dalt del bromo)

GUNNUNG KAWA IJEN (2378 m)
Arribar aquí, amb transport públic, ja te els seus collons. Però arribar-hi de nit, sabent que al cap de 5 hores t’has de llevar, sense sac de dormir i sense voler pagar 10 euros per una habitació sense manta ni lavabo encara en te mes. El final vaig pagar un euro i vaig dormir a l’oficina del parc!!! A 2000 m tapat amb una merda de llençol i la manta tèrmica. Quina santíssima fred!!!

Al Kawa Ijen he fet un plantejament diferent de pujar un volca. En contes de fer el cim me fotut dins el crater amb els recollidors de sofre. Volia experimentar el que es viu i sincerament es molt dur. Juntament amb en Punadi (un recollidor de sofre de 35 anys) vam fer el camí de 3 km fins al crater i desprès 20 minuts baixant fins les entranyes de la terra. Aquí, enmig de núvols de fum de sofre asfixiant i corrosiu, aquesta gent es juguen la salut i la vida per carregar-se 80 quilos de sofre a l’esquena i guanyar tant sols 3,5 euros. L’espectacle i l’emoció son garantits però l’únic que vaig sentir es pena, dolor i impotència de veure les condicions de treball d’aquesta noble gent!!!

(fotos anant cap a la feina. Arrancant i carregant sofre entremig d'estossegades i gemecs per culpa del fum ( hi havia moments que hagués sortit corrent d’aquell infern). Pujant el crater. Pesant per rebre la recompensa ( Li vaig donar el sou de dos dies)).

Jo segueixo buscant camins per Indonèsia i on millor que una estació de bus? Apa siau!!! (foto estació de Bondowoso, petant la xerrada)