diumenge, 28 de desembre del 2008

Kathmandu- Trekking- Kathmandu

Kathmandu
Doncs be, despres de finalitzar el trekking de l'Annapurna vam estar un parell de dies per Pokhara, menjant filets, peixetades i anant amb barqueta (remant nosaltres es clar). Despres de la pallissa val la pena!!!

Tot per agafar forca per el trajecte de Pokhara-Kathmandu. Un trajecte de 180 km que va durar unes 8 hores, i aixo que era un bus turistic, perque sino en dura 12. Un autentic espectacle!!!
Un cop arribats a Kathmandu, gran ciutat per cert, la feina de sempre: buscar hotel, situar-nos, i buscar un bon lloc per alimentar-nos.
A Kathmandu, en principi no ens i estem pas gaire, un parell o tres de dies per veure quatre coses representatives: com ara el Buddha Estupa, un lloc molt bonic per passar-hi mig dia i un dels punts Budistes mes importants del mon.
I la famosa placa d' anomenada Durbar Square. Un lloc bonic per fer una passejada entre coloms i fenomenos com el de la foto. Un lloc interessant on sense voler vam entrar sense pagar!!!Despres de tot, i ja recuperats del trajecte de bus i farts de ciutat, ens decidim a fer un altre trekking. En principi nomes voliem fer les parts baixes de la zona anomenada Helambu pero com ja veureu al final ens vam liar i vam triomfar!!!

El Trekking
El trekking aquest cop comenca en una zona anomenada Helambu. Una area molt extensa que comenca a la vall de Kathmandu i arriba fins al Park Nacional de Lantang, limit amb el Tibet. En aquesta area i viuen especimens de l'etnia del Tamungs ( on els personatges masculins porten una daga de dos pams enganxada al cinturo) i els de l'etnia Sherpa, que son la gent mes valenta que he vist mai. Un tiu/a de 45-50 kg, es capac de carregar-se el mateix pes i caminar llargues hores per les muntanyes.
Dia 1, 2 i 3:
Doncs be, el trekking que en principi ens pensaven que era pla, no ho es!!! Es un puja i baixa per carenes: ara puja a 2500m ara baixa a 1800, per tornar a pujar un altre cop.
El primer dia, com a bons muntanyencs que som vam comencara caminar a les 12 del migdia. Com podeu imaginar-vos vam caminar 3 hores i vam parar. Un bon hostal amb aigua calenta i un bon tiveri.
El segon i tercer dia vam ser un xic mes durs, teniem que recuperar el temps perdut el primer dia i vam haver de caminar de valent. L'objectiu era Tedepati un poble a 3500m d'alcada. Era molt llarg i crec que vam caminar una mitjana de 15-20 km per dia, de 6 a 7 hores. Passajant-nos per prats, boscos d'alzines, nerets gegants, cedres i un llarg etc d'arbres desconeguts, carenes i prats alpins. Tot plegat forca interessant. A les tardes teniem que corre un xic perque ens entrava la boira i era facil de perdres. Tot fins al final que vam arribar a Tedapani i estavem per sobre els nuvols.Dia 4
A partir d'aqui va comencar la indecisio. Que feiem, seguiem el plan establert, que era baixar cap al punt d'origen, pero per un altre cami, o tiravem amunt i ens enfilavem a 4600m d'alcada!!!??
Com sempre la muntanya va poder mes i ens va estirar amunt. Sempre contra la llei de la gravetat. A partir d'aqui tambe es va ajuntar amb nosaltres un Australia, escalador, professor de yoga i vegetaria!!! En Nick. Amb el qual despres del trekking em seguit mantenint relacio. Ja m'ha dit que m'acolliria a Australia!!! Fantastic!!!
Com no podiem pujar a 4600m directament, perque era un cami molt llarg vam decidir fer nit a Phedi (una mena de refugi a 3700m), regentat per dos satel.lits de 15 i 18 anys, que... la veritat sigui dita, estaven una mica girats!!! Podeu comprovar-hoo amb la foto. jajaja!!! Aqui vam estar de collons, vam menjar i dormir al menjador. Feia molt de fred i al menjador hi havia estufa de llenya!!
Dia 5:
Els fenomenos ens van fer l'esmorzar, i vam arrencar. Doncs be, estavem a 3700 i teniem que pujar a 4600. Era tot pujada!!! Vam agafar un ritme suau i cap amunt. La veritat es que en aquestes alcades si camines i parles i/o intentes corre o fots el burro, et fots un fart d'esbofegar que fa por!!! O sigui que a poc a poc i bona lletra!!!
No ens en vam adonar i ja erem a dalt. Ens va passar volant i no ens vam cansar pas gaire!!!
Erem al pas de Laurebina (4600m). Mai haviem estat tan amunt. Fa molt de fred pero la vista s'ho val. Es un coll molt obert i et perds en l'infinit...
Despres del coll el cami continuava cap a Gasaikunda, un petit poble a 4300m i punt de peregrinacio dels budistes. Des de 4600m a 4300m es un espectacle: esta rodejat de llacs!!! I unes vistes fantastiques de cims de 8000m com l'Annapurna a la llunyania, Daulaghiri, Manaslu, aixi com infinitat de cims de 7, 6 i 5000m. Si, si... llacs a mes de 4300m!!!
Despres d'un bon dinara a Gosaikunda (4300m) , tira cap avall. Un cami enclavat enmig de les roques i de penya-segats. Fins que al final surts d'enmig dels rocs i et trobes suspes a sobre els nuvols amb les muntanyes pintades al darrera com si fos un talo.Per avui ja n'hi havia prou. Vam arribar a Laurebina 3900m. Unes vistes espectaculars a la posta i sortida de sol. Aqui una petita dutxa d'aigua ambient ( o sigui molt freda) sopar i dormir!!!
Dia 6
Tot baixada. Com sempre passa, tens ganes d'arribar i el tema es fa interminable. Pero cap problema despres de 4 o 5 hores vam arribar a Dunche, 2300m, a la Vall de Lantang i tocant amb el Tibet. TIBET LLIURE!!!
Aqui ja teniem comoditats. Hotels com deu mana, aigua calenta i no tanta fred.
Dia 7
Igual que com si fos un trekking, vam agafar un bus public que sortia a les 7:30 direccio Kathmandu, Al final pero, va acabar sortint una hora mes tard. Es tractava d'un trajecte de simplement 100 km. En total 8:30 hores!!! NO US HO PODEU IMAGINAR, HO HEU DE VIURE!!! 40 km per cami de carro ( com si pugessiu a Caules, els Vidrerencs; a Ribesaltes, els Ripollesos o a Sadernes els Garrotxins ) i seguit d'una carretera de 60 km ( com si anessiu a l'Esparra, els Vidrerencs; al Collet de les Barraques, els Ripollesos o a coll de Bracons els Garrotxins). Un Festival per arribar a la capital.
Kathmandu
Com sempre despres d'un bon trekking, hi ha d'haver un bon repos. I aixo es el que ens hem proposat. Fa tres dies que som aqui i ens en queden 2 mes fins que agafem l'avio que ens dura de nou cap al caos de l'India. De moment aqui fent visites turistiques a diferents monument i fent llargues passejades per els carreres comercials i no tant comercials de la city. Com us hem dit el dia 31 de desembre volarem cap a L'India. Aixi que desitjar-vos UN BON NADAL I UN FELIC ANY NOU!!!
Fins la proxima!!!

dimarts, 16 de desembre del 2008

Camp Base Anapurna (ABC)

Hola familia!!!

Tal i com us varem dir aquesta propera entrega del bloc es forca espectacular. Al final ens vam decidir per fer un trekking una mica amb cara i ulls. Vam anar al Camp Base de l'Anapurna (o ABC)!!! Els que feu muntanya ja sabeu de que us puc estar parlant, i el que no n'heu fet mai, imagineu-vos que us trobeu a 4200m d'alcada i davant vostre s'aixeca una paret de 4 km en vertical. Et cauen els collons per terra, et mareges nomes de veure les dimensions i plores d'emocio al sentir-te rodejat de tanta muntanya!!!

Despres de treure els permisos per entrar al parc natural de la zona de l'Anapurna, 20 Euros per cap, comprar el material necessari: forros polars, sacas de dormir, gorrro, jaqueta gore-tex, algunes galatetes i grana seca (tot de Can Nepal reis de la imitacio). I despres de posar-nos d'acord amb els nostres amics en Laionel i l'Ann que tants dies fa que ens acompanyen en el nostra viatge. Comenca el nostre trek:

Dia 1
A les 6 del mati, agafa el petate, sense haver dormit de l'emocio, puja a un taxi petit, de 900cc i amb un tiu que es deu haver tret el carnet fa 15 dies. Una hora i mitja de cami per carreteres Nepalis. Arribem a Naya Pul, punt de partida del treking de ABC. El primer dia comenca per uns plans al costat del riu, tot ple de camps de blat i de petits poblets on encara s'hi arriba amb cotxes (4x4) i alguna moto.Ens pensavem que seria mes curt i planer, pero com es normal la cosa es va anar animant, i aquest pais de planer no en te res. Per avui l'objectiu es Ghandruk. 7 hores despres i un fart de pujar esglaons i arribem. Despres de tants dies d'innactivitat la veritat es que passen factura. I es que vam arrencar des de 1070m i ens trobem a 1940m. Aquest es el primer poble important que hi ha a la vall i podeu comptar que com a maxim i viuen 100 habitants. Son de l'etnia dels gurunks. No si arriba amb cotxe i tot s'ha de pujar a l'esquena i amb burros.
Despres de 7 hores de cami i donar 4 vols pel poble trobem un hotel net, amb aigua calenta, una mestressa molt trempada, i un bon tiberi. Tots aquests ingredients envoltats d'unes valls inmenses i unes fantastiques vistes a l'Anapurna sud.Dia 2
Objectiu Chhomrong. Ens llevem a tres quarts de 6 per sortir a quarts de 8. Aixo si, amb un bon esmorzar d'ous ferrats, chapatis ( pa) i te.
Agafa la motxilla i arrenca: a baixar esglaons!!!.
Un cop abaix travessa un pont penjat i torna a pujar fins a un coll anomenat Komrong (2255m).
En aquesta segona etapa ja ens vam perdre. Fent honor al grup de muntanya al que formo part no es d'estranyar ( forca Embarques Team!!!). No va ser una equivocacio per recular, pero si que vam acabar fent 5 quilometres de mes. Pero no passa res!!! Va ser l'excusa per veure pobles petits d'allo mes interessants!!!
Reconeixem que aquesta ha estat una de les etapes mes dures de tot el trajecte, Sortint de 1940m, puja a 2255 per tornar a baixar a Gurjung a 1800m i despres d'aquest desllom per tornar a pujar a 2170m despres d'un llarg recorregut.
Despres de 7 hores de cami, al final arribem a l'objectiu: Chhomrong. El segon poble mes important de la vall del Modi Khola.
Dia 3
Segueix el nostre ascens. L'etapa d'avui sembla que comenca be, des del poble on som veiem on hem d'anar; nomes de veure el cami retallat a la muntanya em fan mal els genolls. Com sempre baixar per tornar a pujar. Baixar del poble on som ens costa 1000 o 2000 escalons fets amb llosses de pissarra inmensos. En la nostra vida haviem vist uns pobles tan ben arreglats i nets com els de les muntanyes del Nepal!! Ni a Suissa ho tenen tan currat!!!
Doncs au, un cop som a l'altre vessant de muntanya despres de baixar a 1800m travessar un pont penjat al buit i tornar a pujar a Sinuwa 2360m.
Segueix un cami enmig d'una jungla plena d'arbres tropicals i canyes de bambo de dimensions estratosferiques. Un cami molt llarg pero molt interessant on hi havien monos (que en vam veure un munt!!!), ocells estrambotics i rapinyaires desconeguts, i diuen que tambe hi ha lleopards i tigres ( sort que no en vam veure cap!!!).
Tot aquest cami per arribar a una mena de "poble" on basicament hi ha dos "lodges" encastats enmig de dos penya-segats on nomes i toca el sol 3 hores al dia. Som a Himalaya 2920m i per avui ja tenim prou desnivell acumulat. No ens aguanten les cames!!!
Dia 4
Pot passar de tot!!! El nostra objectiu es plantar-nos avui al Camp Base de l'Anapurna pero hi ha molt de desnivell i no sabem si ho podrem fer. Sino, sempre hi ha l'opcio de fer nit al Camb Base del Machhapuchhare a 3700m.
De moment comencem al dia amb un bon esmorzar! i arrenquem a caminar enmig del congost que forma el riu Modi Khola. Fa una fred que pela!!!
El cami transcorre enmig d'aquest congost tancat i boscos fins que al final s'acaba obrint i ens deixa contemplar l'espectacle de les grans muntanyes de l'himalaya.
Ara si que comenca a haver-hi un ambient alpi de debo. Passem per un altre complex de lodges anomenat Deurali (3200m) i seguim caminant, mes endavant ens trobem un altre antic complex de cases totalment davastat per allaus de pedra. I es que no ens estranya!!! A qui se li ha ocurregut fotre una casa a sota aquest rallamp de parets plenes de cascades i de rocs desenganxats!!?
Al final arribem al Camp Base del Machhapuchhare a 3700m. Parada i fonda! Ens fotem un dinar d'aquells que fan historia. Al cap d'una hora i amb les piles carregades ens decidim a pujar fins al Camp Base de l'Anapurna. Des d'aqui esplendides vistes al Machhapuchhare! Si algu s'anima el seu cim encara es verge 7000m.
Al cap de dos hores, sobre davant nostre l'espectacle maxim!!! El circ dels Anapurnes amb la seva impresionant muralla nord de lAnapurna I, l'Anapurna III i l'Anapurna Sud. Una imatge innolvidable.

Estem a 4130m i al davant nostre s'eleva una paret de 4000m mes, i totalment vertical!!! Ens cauen les llagrimes (almenys a mi).

Dia 5
Despres de passar una bona nit de gresca amb uns espanyols, en Rafa i la seva parella, guardes del refu de Bujaruelo i en Pilti el guarda del Goriz, toca passar una nit de gossos amb una fred de cal deu. L'endema, esmorzar, despedida i cap avall. Ens fotem una desllomada considerable. Baixem de 4200 fins a 2310m fins a Bamboo. On us he dit que hi havia la selva i els monos.
Aqui ja estavem traginant el material dels companys estrangers que no s'aguantaven els pets. La nostre idea hagues estat baixar amb dos dies pero sempre s'ha d'esperar els companys.

Dia 6
De Bambo a Kimly. Aqui decidim canviar la ruta i en lloc de tornar per on haviem vingut decidim tirar per la vall avall. Al principi sembla facil pero per arribar al fons de vall hi ha una carena dreta per que si!!! i com no, mes escales!!! Arribem a Kimly despres de 7 hores de descens i caiem rendits. Per fi som "al pla". Hem fet casi tot el cami i dema nomes ens quedaran 4 hores de cami.

Dia 7
Com sempre esmorzar i arrencar amb mes ganes que mai. Volem arribar al Guest House. Arribem a la carretera, espera't una hora a que passi el bus. Arriba el Bus, ple com sempre .Agafa'l, nosaltres i motxilles i cap a sobre la vaca del vehicle. 2 hores de trajecte fins a Pokhara.
I per acabar de rematar, arribem a Pokhara i ens diuen que ens queda mitja hora caminant. Au fotet a caminar. Quin remei?

Al final, un munt de bones experiencies i records. Una bona dutxa d'aigua calenta i un parell de filets, estil frances, amb dues birres de 65 cl cada un!!! Ens ho mereixiem!!!

Dema marxem cap a Katmadu on segur que en farem alguna altre de grossa!!!

Namaskar! i molts records a tots!

Salut!!!

diumenge, 7 de desembre del 2008

Welcom to Nepal!!!

Doncs vengan, com aquell que es boig, torna a agafar un altre tren (aquest cop regional amb parada i fonda a tot poblet. Vamos com si pares a Ventola!!!) en total 10 hores de trajecte i ens pensavem que era de 6 hores. No passa res!!!.
Baixem del tren i anem a buscar un jeep, amb un frances i una belga que vam coneixer al tren. Espera't 1 hora fins que el jeep es ple. En total 13 persones, en un fotut jeep japones marca Tata, vell, brut i destartalat. Cinc al malatero, quatre als seients del darrera, i tres mes amb el conductor al davant, a mes d'un grapat de motxilles, maletes, i sacs d'arros a sobre al cotxe. Cal dir que en un parell d'ocasions vam haver de parar a recollir alguna motxilla. En total tres hores de viatge per arribar a la frontera amb Nepal.


























Arribem a la frontera amb Nepal, i au papeleo i $ (60 dolars, tots dos per un mes!!!). Aqui la nostra intencio era anar cap a Kathmandu, pero el frances i la belga ens diuen que van cami de Pokhara i que fan parada a Lumbini, el poble on va neixer Buda. La veritat, es que despres de la pallissa de transport que portem, ens acabem decidint per anar amb ells.













Lumbini, un poble sense cap interes a part dels monuments dedicats a Buda que hi ha en una mena de finca. A mes a mes en aquest collons de poble remot, ficat enmig d'una esplanada interminable, hi havia el congres de monjos budistes mes gran del mon!!! En la nostra vida podrem veure mai tants monjos com aquests 3 dies. Una mica mes i ens posem la sotana i agafem el rosari.













Aqui, aprofitant que cada tres per quatre i havien talls de llum ( tipics al Nepal), o no anava l'aigua vam aprofitar per fer la bugada. Amb la rentadora? Si home, i uns collons!!!, com abans "el frotar no se va acabar!!!"













Al final una bona estada "il.luminativa". Seguim cercant camins. Aquest cop ja ens enfilem a les muntanyes, les petites. Anem cami de Tansen ( o Palpa). En principi un poble medieval, res de l'altre mon si ho comparem amb Besalu (( Visca la Garrotxa!!!!) la vena patriotica aquesta, que tenen els de la Garrotxa). Doncs molt be un lloc de muntanya prou bonic on cal dir que vam menjar cuina Nepali d'allo mes bona i on el tema de la igualtat de genere el tenen assumit. Un parell de dies diambulant pel poble i els seus voltants i ara si, anem al tema!!! Un bus de 5 hores i cap a Pokhara.


























Pokhara, segona capital del Nepal i porta d'acces als Annapurnes i un llarg etc de grans cims. Aixo vindria a ser una mena d'Andorra la vella i Lloret de mar a la vegada. Menjar occidental per recuperar-nos de l'estomac i llargues passejades pel llac i la infinitat de botigues de muntanya, de teles i llibreries.

Doncs be fins aqui una part mes del nostre vitge. A partir d'aqui comencarem algun trekking d'aquests que molts de vosaltres us agradaria fer. Encara no sabem quin pero suposem que durant uns 10 no us podrem tenir informats.

Aixi que una abracada a tots i prepareu-vos perque la proxima part pot ser espectacular.

Salut!!!

dilluns, 1 de desembre del 2008

Varanasi

Eiva!!

Despres d'unes quantes hores de tren interminables. Ple de gent a cada vago, brut com tota la india en general i on cada dos minuts passa un tiu cridant chai..... chai.... chai chai ( que es te)
Ja som a la ciutat sagrada de la India, Vanarasi o Benares, com es vulgui dir. Es un lloc curios, molt mes petit que Delhi pero amb 1,7 milions d'habitants. La veritat es que la ciutat val molt la pena. Una ciutat antiga, empedrada de dalt a baix i amb un munt de historia i monuments.






















Aqui es on passa el famos Ganges. On tots els hindus es venen a banyar per purificar-se i on molts acaben cremats i llencats a l'aigua. Un autentic espectacle, on simultaniament, es pot veure un tiu/a banyant-se, una vaca, un rentant-se la roba i al costat de tots aquests un crematori.


Referent a l'aigua del Ganges, es la tipica que si t'hi poses et pot caure la pell a tires. Es a dir no apta per a no hindus. Realment es mes fastigosa que qualsevol cloaca de casa nostre.
Aqui els dies han anat passant tranquilament, segueix la polucio i la bronquitis de la Monica. Els nostres dies consisteixen en aixecar-se, esmorzar, seure dos hores al costat del ganges, dinar, seure dos hores mes en un altre punt del ganges anar a fer el toc (batut o te) i anar a sopar i a dormir. Lo de seure al costat del ganges te una simple explicacio: es un autentic espectacle!!! on tan et demanen almoina, com et volen fer un massatge, com un tatoo de hena, vendre qualsevol cosa que us pugi passar pel cap, com veus les barques, com et monten etc... Ho heu de veure per creure!



Segurament quan llegiu aixo ja serem cami del Nepal. Ens esperen unes quantes hores de tren, si... si... igual que les fotos que heu vist, mes unes quantes hores de bus fins a Katmandu. Una altre autentic viatge a traves d'aquest pais de rostits.

Doncs au, proxima parada, la tranquilitat de Nepal!!!??

Salut i renteu-vos, vosaltres que podeu!