Primer de tot, dir-vos que no puc penjar les fotos al seu apartat i em sap greu que no les pagueu veure. N'hi han de molt bones . Tant punt pugui solucionar-ho us ho comunicaré!
Ja veig que el tema fosforacencia ha creat polèmica, ja m'agrada!!! Però es que de veritat que vaig flipar! A la que pagueu, proveu-ho!
Be, canviem la fosforacencia marines per les pedres d'Angkor tot passant per ambaixades.
A la capital, Phnom Penh, 5 dies mes. Ja tinc el vista per Myanmar (Birmània) i per Vietnam! "Bien"! Això, vindria a dir que durant dos mesos mes seguiré voltant. "Bien"!
Els senyors de les pedres
Resulta que fa uns 1200 anys, a Cambotja, hi havia una societat molt ven estructurada i creient que se'ls hi va ocorre de construir temples de pedres per els deus, reis, i nobles. La resta de població ( la plebe), com es normal vivia en barraques de palla i bambú i no se'n conserva res. Benvinguts a la Vuitena meravella del mon: ELS TEMPLES D'ANGKOR!
Si us he de ser sincer, en la meva vida havia vist tants de temples com aquests 3 dies. En una extensió de terreny comparable a la comarca de la Selva on cada quilometre, quilometre i mig hi ha un temple! I quin temple! Construït a base de pedres de tipus arenisca on cada roc s'ha esculpit de forma personalitzada i on a vegades tens la sensació que les pedres tenen vida. Això es Angkor! Us en faré cinc cèntims!!!
A l'arribar a l'oficina d'informacio ja em van dir: que vos? 1, 3 0 7 dies? Vaig dubtar un moment perquè els preus eren 20,40 i 60 dòlars. Poca broma, contant que som a Cambotja, i que amb 20 dòlars passo 2 dies!!!
Vaig agafar el de tres dies. Com que tenia la bici m'he estalviat de pagar perquè em portin amunt i avall. En el fons la bici es el millor mitjà per desplaçar-se en un lloc així.
No tinc molt que explicar, les imatges crec que parlen per si soles, com us he dit aquí les pedres cobren vida. Nomes remarcar que cada dia entre arribar de Siem Reap, la city, fins als temples i fer tot el recorregut feia una mitja de 30- 40 quilometres! Aixecar-se quant sortia el sol i arribar quant era fosc. Quatre dies intensos, veien temples i gaudint d'un paisatge immillorable!! I com digué Deu, l'ultim per descansar. Vaig enganxar un gardela a la city que deu n'hi do!!!
Nomes remarcar que els gravats de les pedres estan fets a ma. A vegades costa de creure que una ma humana sigui capàs de fer coses així. I que les cares i les immenses figures que formen els temples semblen reals.
Una època d'explandor i misticisme! Un lloc genial! Hi ha temples de tots els colors i tots els gustos! Des de el famós Angkor Wat.
El de Bayon on tot eren cares.
Un que no recordo el nom, que la pedra es barreja amb la vegetació on si han gravat pel·lícules com Tom Rider, Indiana Jones i moltes altres.
I altres dedicats a la fertilitat, la guerra, els dimonis i moltes coses mes.
Quant pugui penjar les fotos tindre estona per contemplar-ho. De moment us en podeu fer a la idea!!!La proxima segurament d'aqui 15 dies des de Myanmar! L'ultim pais d'asia! On en veure un blanc encara s'espanten!!!
Una abracada a tots!!!
Quant tornava de la muntanya tot pensatiu i concentrat en el camí de terra ple de forats, va i em para la policia!!! Ja i som pel tros!!! Sense casc, papers, carnet internacional i en direcció contraria!!! Quatre polis sentats amb una taula d'escola en el boral de la carretera. Quant i penso encara ric. Em volien multar per no duu el casc? Però si estaven passant centenars de motoristes per darrera meu, de tres i quatre en una moto i sense casc!? La multa era de 30 cèntims d'euro. Deu minuts riguent amb ells, i al final la multa va ser "un trueque". A canvi de l'ampolla d'aigua que portava, em van deixar marxar!!! En aquests països aprens a fer i no preguntar!!! Surrealista però cert!!!
Es com si aquí el temps s'hagues aturat fa uns anys i no avances. Be, li queda poc, han començat a posar pals d'electricitat i el turisme alcohòlic-destructiu dels països de l'oest esta arribant amb forca però encar es conserva l'esperit tradicional.
A partir de Kratche, al nord de Canbodia començava una expedició castellanovascacatalana de 3 dies per camins i entremig d'una població que viu com els nostres avis quant eren joves. A diferencia de les illes del sud de Laos, aquí no hi ha ni un turista. 
Us podeu imaginar que es anar per camins on lo únic que hi circulen son carros, arrossegats per bous? Us imagineu la nostre cara de sorpresa? Jo encara estic flipant! 
Us puc dir sincerament, que es una de les experiències mes belles, enriquidores i fascinants de la meva vida. Per que us en feu una idea, en 200 km no vam parar de saludar a gent. Sobretot nens, però també gent gran. Paràvem a l'ombra i ens deien que anéssim a casa seva. Un cop allà ens donaven menjar, te aigua i tot en un ambient relaxat i ple de somriures i sense res a canvi. Tot era curiositat, innocència i bon cor!!!
Ara soc a la capital Phnom Phen i tot i que no m'agraden les ciutats, aquí mi sento a gust. Potser perquè hi han pocs semàfors? Es la capital i te 1,2 milions d'habitants! No ho se però es realment atractiva.
