New Zeland, 20 dies per l'illa nort.

Epa!

Els 10 dies a Auckland han donat els seus fruits. Després de buscar i rebuscar, ja puc començar el meu viatge per New Zeland. Ja tinc cotxe!!!

Us he de dir que buscava una furgo però els preus eren desorbitats. Així que, segona opció: un familiar, suficientment llarg, per dormir-hi i fotre tot el necessari per passar dos mesos de càmping-plaja! Resultat: un Subaru Legaci, benzina, canvi automàtic i 280.000km de regal! Jajaja!!! Tot al preu de 750 euros!!! Ja ser que esteu pensant... , el mateix que em va dir el meu pare es belluga o l'has d'apretar? Jajaja!!! De moment, nomes us puc dir que porto uns 2000km i nomes hi tinc que afegir aigua de tant en tant. Toco fusta i toqueu fusta per mi, per arribar a final del viatge sense problemes i vendre'l al mateix preu.

Però esclar, un també necessita tot els estris per viure 2 mesos, sense fotre un peu a un "expensive" càmping o guest house. Resultat: entre el que em van donar la família amb qui vaig estar 7 dies (els quals, encare estant flipant pensant que passaré 2 mesos visquen en un cotxe) i amb 150 euros, he adquirit: matalàs, estris de cuina, càmping gas, nevera i un convertidor a 220 per carregar tota l'ectronica.
Us presento el meu amic, company de viatge, apartament movil, i cotxe: en Subaru!!!

(Foto d'en Subaru i els estris)

Be, desprès de les presentacions, podem anar al gra. I... aquí... a NZ, costa molt destriar el gra de la palla!!! Tot, absolutament tot, es espectacular!!! A cada curva que agafes se't posa la pell de gallina nomes de veure el paisatge que se t'obra al davant dels nassos. Ahhh, i no parlem quant t'endinsses en algun dels centenars de parcs naturals, nacionals o zona d'interes... Desprès... et cauen els collons a terra perquè la cosa passa de ser espectacular a desconcertant!!! Massa bellesa junta!!!

Primera part: Península de Coramandel.
Arribar aqui ja te lo seu. Una carreterota estreta de curves interminable i una pista de grava del mateix estil. Tot per arribara a port Jakson. M'entres anava cap allà, entremig de OHHHH's, BUFFFF's, AHHHH's de plaer visual, tenia la sensació que estava endinsant-me en un mon a apart. Un mon, que no havia vist fins ara. Sort que de tant en tant em trobava un remat d'ovelles que em feien baixar dels núvols!!!

(foto paisatge i ovella)

Aquí, vaig fer una caminada d'aquestes de 20 Km anar i tornar al llarg de la costa. Contempleu vosaltres mateixos. Jo no dic res mes.

(fotos port jakson i caminada per la costa)

Avans pero una altre parada al parc nacional de coramandel. aquest cop a l'interior. Escalar els pinnacles i gaudir d'uin entorn fantastic.

(fotos pinnacles)

Seguint per la costa nord de la península un es trobava a les catedral cave's i el hot spring beach. Es a dir: coves com una catedral i un spa natural al mig de la sorra de la platge. Nomes tenies que fer el forat, esperar que es refredes una mica i a gaudir!!!

Segona part: Rotorua i l'entorn volcànic-termal.
I jo que em pensava que ja ho havia vist tot amb tema volcànic... quan vaig veure el parc de Wai-o-Tapu... vaig al·lucinar!!! Fumeroles per tot arreu, rius de residus volcànics, basses naturals de tots colors, llacs i per rematar el tanto: un Gueiser, que puntualment a les 10:15h de cada dia, entre amb erupció.(fotos Wai-o-Tapu)

Es veritat que hi ha moltes mes zones d'aquestes característiques per al voltant però el preu de les entrades... es carissim!!! O sigui que em vaig conformar fent una passejada per un bosc de sequoies de 60 metres i donant voltes pels llacs del voltant. Al final, vaig trobar el llac on quedar-me a dormir. Vaig gaudir d'una posta de sol d'un valor incalculable.

(fotos bosc sequoies, llacs i llac a waimangu)

Tercera part: Tongariro Nacional Parc.

Encare ploro d'emocio desprès d'haver fet la travessa alpina del Parc Nacional Tongariro. Una de les caminades mes emblemàtiques de NZ. L'emblemàtica per la bellesa i diversitat del seu paisatge amb: llacs, vistes, colors... tot es brrruuufff!!! I famosa pel volcà Ngauruhoe present al senyor dels anells.

La broma em va costar: 23 km de paisatge volcànic Alpí + 2 hores fent dit per tornar al trencant de l'inici + 7 km caminant per arribar on hi havia el cotxe. Total: 30 km i 12 hores non stop. Això si, content com un gínjol!!!

(fotos Alpin Crossing -- resum fotogràfic-)

Quarta part: Forgotten World Highway i la Wanganui river road.

La Forgotten World Highway ( la carretera del mon perdut). Un espectacle de carretera de 160 km --no serveis- que travessa les muntanes mes verges de l'illa. Camins de terra, fangars, engorjats i túnels de la por. M'ho vaig passar d'allo mes mes be. Despres al cap d'uns dies vaig agafar una altre carreteraI del mateix nivell que pujava per la vall del wanganui . Tant travessar muntanyes i muntanyes al final arribes a terra santa!!!

(Foto a la forgotten world highway i a la Wanganui road on arribes a Jerusalem)

Cinquena part: Plou!!!

La quarta part us la resumiré ràpid. Quatre dies tancat al cotxe esperant una finestra de bon temps per escalar el volcà Taranaki, una muntanya volcànica piramidal que es perfecta. Resultat: una emprenyada de collons!!! Va ploure mes en quatre dies que un any sencer a casa!!!

(Foto Taranaki feta des de 200km de distancia)

Sisena part: Quan un òrgan diu: PROU!!!

L'anecdota perquè rigueu, i us descolloneu de mi tant com vogueu. I us ho explico perquè...jo encare ric i sincerament... no deixa de formar part d'aquesta locura de viatge!!!

Com a intro, dir-vos que els conductors veïns encare flipen amb les meves cares. Portava moltes hores conduint i es allò que... no et recordes de parar a pixar... I pam. Arribes a la ciutat, un diluvi de collons, i tot absolutament tot col·lapsat!!! Jo ja buscava parking... restaurants... i una vorera sense pòsters però... no la vaig trobar. També vaig pensar en obrir la porta i enmig de la via publica pixar-me a la roda del meu cotxe com un gos!!! Però... tot això a NZ, no ho podrien pas entendre!!! Capaços de tancar-me per exibisionisme public!!! Al final, va ser alla, en el semàfor de la cruïlla stratfort amb wellingnton on, jajaja, em vaig alliberar i una mica mes i em corro de plaer al deixar anar tot aquell volum de liquid acumulat durant hores i hores!!! La feina de la tarda, ja us podeu imaginar quina va ser!!! Frega que frega!!!

(no fotos disponibles)

Setena part: El retorn al Tongariro National Park.

Emprenyat després de no poder escalar el Taranaki, torno al Tongariro. Aquest cop, per fer la volta a la muntanya. Un trek de 4 dies que em proposo fer amb 3 per estalviar-me un refugi que costa 25 dòlars!!!

Dia 1: 15 quilometres, 5 hores. Pluja per emplenar Susqueda, enfangat fins als genolls i una cursa de 500 corredors en sentit contrari al meu!!! Al refugi, 12 professors preparant una sortida pels seus alumnes amb 20 litres de vi, vodka i el que faci falta!!! Em vaig afegir a la festa!!!

Dia 2: Ressaca. 35 quilometres, 9:30hores. Un dia envoltat amb intervals de sol i un final plujós. Vaig travessar zones alpines, de garrigars, valls glacials, ponts de mico, zones d'alt risc volcànic i finalment per rematar el tanto i el meu cervell 15 quilometres per un desert. Un dia molt dur, però aquella sensació de solitud i de saber que si et passo algun allà, no et troba ni deu, em van fer tant feliç!!! Quin dia tant gran!!! I que be que vaig dormir!!!

Dia 3: 17 quilometres. 4:30h. Comencem amb sol per terreny muntanyós. Anar travessant valls i colls. Puja i baixa. Un trenca cames, amb grans valls glacials. Finalment pla i baixada. Acompanyat de pluja i boscos espectaculars.
Vaig arribar al cotxe completament desfet i brut. Una dutxa gratis a casa un bon home que nomes veure'm me la va oferir i un parell d'entrecots de vedella per sopar acompanyats d'un bon vi!!!

Senyors/res, avui fa un gran dia de primavera. Estic content i per això us he escrit el blog. En els propers dies saltaré a la illa sud. Que diuen que... encare es mes espectacular!!! No ho ser però... ja us ho explicare!!!

Des de la biblioteca de Ohackune, on l'internet es gratuit, molts petons a tots!!!