Iepaaaaa!!!
Doncs aquí em teniu, després d’onze fabulosos mesos per Àsia, finalment he arribat a Austràlia. Us seré sincer i us diré el que vaig pensar nomes d’arribar-hi: me'n TORNO CAP A ÀSIA!!! Jajaja!!! Si, ja ser que us semblara surrealista però… després de passar amb 10 euros diaris durant 11 mesos, arribar aquí, i que te'n cardin 50 per fer 20 km de merda, es com si et fotessin una pallissa!!!
O sigui que si, el que molts esparaveu ja ha arribat. Finalment m’he estavellat en el continent oceànic. Crec que, els 10 primers dies per Austràlia, han estat els 10 mes difícils des que vaig començar aquest viatge!!! Per mi, India, Myanmar, Laos etc… em van semblar mes fàcils. No es que Austràlia sigui complicada, al contrari, tot estar molt ben regulat i la gent es molt amable. Però crec que com tota societat evolucionada els/ens manca un no sé que… que vaig trobar per Àsia. Aquella naturalitat i senzillesa realment em va omplir molt. Molt mes que els grans edificis, els increïbles parcs naturals, la netedat etc… Crec que la falsedat de la gent en els països evolucionats ens acabara passant factura!!!
Us deixaré de martiritzar amb els meus pensaments filosòfics, en els quals crec fermament, i us explicaré les meves noves peripècies per Austràlia. Com ja us he dit l’arribada va ser traumàtica per mi. O sigui que em vaig posar manos a la obra per intentar estalviar al maxim possible. Solució: Couch surfing. O sigui que em vaig posar amb contacta amb una mena de comuna Hippies de Brisban, i es on vaig passar els meus primers dies. Entre cultius de marihuana, producció de cervesa i 15 persones transitant en una casa mig destrossada, vaig comprendre que no tothom esta a gust en la societat australiana. Menys mal!!! A part de passejar per la bonica ciutat de Brisban, vaig fer alguna excursió en algun dels parcs naturals que tenen pel voltant. Almenys ja no puc dir que no he vist koales!!!
(fotos casa i brisban i Coala)
En un viatge es coneix molta gent i menys mal!!! Vaig conèixer la Su, fotògrafa de 58 anys, per indonèsia. O sigui que fent us de la meva poca vergonya, la vaig trucar i li vaig preguntar si podia passar uns dies a casa seva. La resposta va ser: SI. O sigui que cap a Drake, un poble que no deu sortir ni en els mapes australians, enmig del no res i rodejat d'hippies i cowboys.
Semblant a les típiques pellicules de l’oest, Drake, té la típica taverna amb el seu billar, la gent va amb barret de cowboy, i les cases son de fusta amb grans finques ballades. Una experiència. Aquí, alguna excursió en algun parc nacional i la resta de dies em vaig dedicar a contemplar la fauna salvatge dels voltants. Sense mourem de la casa, vaig veure tot tipus d’especies de mamífer i ocells. I jo que estava preocupat per si no veia cap Kanguro!!! Ja els tinc mig avorrits!!!
(fotos paisatge, i animals)
Al final un tampoc poc abusar de la confiança, i tot i estar com a casa, vaig decidir moure’m. Direcció Byron Bay, un petit poble de costa ple de surferos i new hippies. Byron, però és agradable. Molta f estuqui rollo Austràlia i entremig la nit d'Halloween!!! Definitivament els australians son uns frikies!!! Menys mal que hi ha platja i algunes caminades interessants.
(fotos Byron Bay)
No crec que pugui assaborir d’Austràlia com ho he fet en el sud est asiàtic. Aquí em sento una mica perdut i fora de lloc. No tinc cotxe i haig de moure’m amb el caríssim transport publico que nomes em porta als llocs turístics. Cosa que… no m’ha agradat mai gaire. En definitiva, no sempre es pot fer ni visitar al que a un li agradaria, tot i que això rebenta molt ho assumeixo amb dignitat. Per mi el fet de visitar un país, i ho he après al llarg d’aquests mesos, no és nomes veure monuments i paisatges. Visitar un país és conèixer la gent i la seva cultura. Crec que, tot i el poc temps que estaré per Austràlia, això ho assoliré.
En els propers dies me n’aniré cap a Sydne i els seus voltants. Allà i tinc un bon amic que ja m’ha obert les portes de casa seva. Tenim pendent un bon sopar amb vi i ingredients mediterranis. No estaré gaires dies mes per Austràlia, he decidit que el dia 15 de Novembre me'n vaig cap a Nova Zelanda. Allò és mes petit i pel que he vist és espectacular. Sincerament m’atrau molt mes! I com que en aquest viatge no hi ha hagut mai res escrit, he decidit anar-me, n cap allà!!!
En fi companys, jo segueixo al peu del canyó i pels que no ho sabíeu, i per tal que entengueu la decisió d’anar cap a Nova Zelanda, us informo que ja tinc bitllet de tornada. Si, si, el 27 de gener em tindreu per l’aeroport de Girona donant pel sac un altre cop. Així que… encara em/us podré delecta durant tres mesos amb mil aventures i coses rares!!!
Salut i fast food?
Doncs aquí em teniu, després d’onze fabulosos mesos per Àsia, finalment he arribat a Austràlia. Us seré sincer i us diré el que vaig pensar nomes d’arribar-hi: me'n TORNO CAP A ÀSIA!!! Jajaja!!! Si, ja ser que us semblara surrealista però… després de passar amb 10 euros diaris durant 11 mesos, arribar aquí, i que te'n cardin 50 per fer 20 km de merda, es com si et fotessin una pallissa!!!
O sigui que si, el que molts esparaveu ja ha arribat. Finalment m’he estavellat en el continent oceànic. Crec que, els 10 primers dies per Austràlia, han estat els 10 mes difícils des que vaig començar aquest viatge!!! Per mi, India, Myanmar, Laos etc… em van semblar mes fàcils. No es que Austràlia sigui complicada, al contrari, tot estar molt ben regulat i la gent es molt amable. Però crec que com tota societat evolucionada els/ens manca un no sé que… que vaig trobar per Àsia. Aquella naturalitat i senzillesa realment em va omplir molt. Molt mes que els grans edificis, els increïbles parcs naturals, la netedat etc… Crec que la falsedat de la gent en els països evolucionats ens acabara passant factura!!!Us deixaré de martiritzar amb els meus pensaments filosòfics, en els quals crec fermament, i us explicaré les meves noves peripècies per Austràlia. Com ja us he dit l’arribada va ser traumàtica per mi. O sigui que em vaig posar manos a la obra per intentar estalviar al maxim possible. Solució: Couch surfing. O sigui que em vaig posar amb contacta amb una mena de comuna Hippies de Brisban, i es on vaig passar els meus primers dies. Entre cultius de marihuana, producció de cervesa i 15 persones transitant en una casa mig destrossada, vaig comprendre que no tothom esta a gust en la societat australiana. Menys mal!!! A part de passejar per la bonica ciutat de Brisban, vaig fer alguna excursió en algun dels parcs naturals que tenen pel voltant. Almenys ja no puc dir que no he vist koales!!!
(fotos casa i brisban i Coala)En un viatge es coneix molta gent i menys mal!!! Vaig conèixer la Su, fotògrafa de 58 anys, per indonèsia. O sigui que fent us de la meva poca vergonya, la vaig trucar i li vaig preguntar si podia passar uns dies a casa seva. La resposta va ser: SI. O sigui que cap a Drake, un poble que no deu sortir ni en els mapes australians, enmig del no res i rodejat d'hippies i cowboys.
Semblant a les típiques pellicules de l’oest, Drake, té la típica taverna amb el seu billar, la gent va amb barret de cowboy, i les cases son de fusta amb grans finques ballades. Una experiència. Aquí, alguna excursió en algun parc nacional i la resta de dies em vaig dedicar a contemplar la fauna salvatge dels voltants. Sense mourem de la casa, vaig veure tot tipus d’especies de mamífer i ocells. I jo que estava preocupat per si no veia cap Kanguro!!! Ja els tinc mig avorrits!!!
(fotos paisatge, i animals)Al final un tampoc poc abusar de la confiança, i tot i estar com a casa, vaig decidir moure’m. Direcció Byron Bay, un petit poble de costa ple de surferos i new hippies. Byron, però és agradable. Molta f estuqui rollo Austràlia i entremig la nit d'Halloween!!! Definitivament els australians son uns frikies!!! Menys mal que hi ha platja i algunes caminades interessants.
(fotos Byron Bay)No crec que pugui assaborir d’Austràlia com ho he fet en el sud est asiàtic. Aquí em sento una mica perdut i fora de lloc. No tinc cotxe i haig de moure’m amb el caríssim transport publico que nomes em porta als llocs turístics. Cosa que… no m’ha agradat mai gaire. En definitiva, no sempre es pot fer ni visitar al que a un li agradaria, tot i que això rebenta molt ho assumeixo amb dignitat. Per mi el fet de visitar un país, i ho he après al llarg d’aquests mesos, no és nomes veure monuments i paisatges. Visitar un país és conèixer la gent i la seva cultura. Crec que, tot i el poc temps que estaré per Austràlia, això ho assoliré.
En els propers dies me n’aniré cap a Sydne i els seus voltants. Allà i tinc un bon amic que ja m’ha obert les portes de casa seva. Tenim pendent un bon sopar amb vi i ingredients mediterranis. No estaré gaires dies mes per Austràlia, he decidit que el dia 15 de Novembre me'n vaig cap a Nova Zelanda. Allò és mes petit i pel que he vist és espectacular. Sincerament m’atrau molt mes! I com que en aquest viatge no hi ha hagut mai res escrit, he decidit anar-me, n cap allà!!!
En fi companys, jo segueixo al peu del canyó i pels que no ho sabíeu, i per tal que entengueu la decisió d’anar cap a Nova Zelanda, us informo que ja tinc bitllet de tornada. Si, si, el 27 de gener em tindreu per l’aeroport de Girona donant pel sac un altre cop. Així que… encara em/us podré delecta durant tres mesos amb mil aventures i coses rares!!!
Salut i fast food?
11 comentaris:
Realment Jordi, sortir d’Àsia per anar a Austràlia és una “bufetada”, si ho haguessis fet al revés potser no notaries tant lo “friquis” que són els Australians.(Pensa en la pel·lícula de Cocodrilo Dundee) Llàstima que no tinguis cotxe (encara que van al revés) i tant sols puguis anar als llocs turístics, doncs realment hi ha llocs preciosos i poblats d’indígenes que et reben amb els braços oberts.(A pesar que tenen molt mala fama entre els Australians).
Quan arribis a Sidney encara t’entraran més ganes de fugir d’Austràlia. És una ciutat tant, tant... asquerosament ben posada i moderna que els que som una mica solitaris i ens agraden les coses senzilles, ens ofeguem. Ja m’ho explicaràs. (Ah! i espera els preus!)
MARTA
Per cert, coneixent la teva reputació amb els animals, vigila amb els cocodrils!
Hi han coses que no tenen preu.....i d'altres que et deixen sense paraules!!!
Merci pel regal!!!
T'estimo!
Bon dia i bon sol!! Quellos segur que trops quelcom interessant aquesta macro city...jeje!!
No per experiència sinó per amics que han estat a Austràlia hi ha Nova Zelanda, diuen que no perdis gaire temps a Austràlia que l'altre és preciosa, tot i ser primer món també.
Ara i tinc un amic, és el gemà del meu company de feina en Lluis i la seva dona Fina. Avim si per casualitats us trobeu, són d'Alpens. I seran un mes.
Cawboy petons i ara siiii, fins aviat!!!
Petonàs
Sóc la Tània!!!!
Mmmmm, què dir?
Entec el que expliques, i encara que jo ho apliqui a un altre costat de món hi estic d'acord! Visitar països no es tracte de veure el que surt a una guia... i la falta de regulació moltes vegades és meravellosa!
Però... jo tenia entès que a Austràlia hi anaves a currar per seguir ruta! Què és això que tornes? De debó? Jo hi vaig "aguantar" 2 mesos... a veure com et va a tu! :-)
Per cert, saps que volar a Bogotà és molt barat? I hi tens casa!
Petons!!!
Eli
epa!!
si, realment no ha estat facil arribr a australia i menys amb un pressupost ajustat com el meu. DE totes maneres, com us he dit, encare soc viu!!! jajaja!!!
Australia es impressionant pero crec que NZ encare ho deu ser mes. O sigui que els dos mesos i mig que em queden els passare per alla.
Beti, beti, vos fer el favor de no temptar-me!!! Quant mes aprop veig la tornada mes tremolo!!! Ara, tu aguanta per alla que l'any que be et vinc a veure!!!
Saluten!!!
ei hippie,com va tot?el 27 et vindrem a caçar a l'aeroport amb un caça papallones no sigui que te'n tornis...fins aviat...
Amb una mica de sort, potser tens temps de visitar també els aborígens, segur que t'hi faries. Un petó. Tui i tia
Amigo!! como pasa el tiempo,
ya estás en Austalia.
Piensa en la posibilidad de pegar un salto a Papúa, tanto la parte de Indonesia como Nueva Guinea, no puedes dejar de conocerlas.Después quien sabe, Micronesia...
Un Abrazo.
Iepaaaaaaaa!!! Que dius tú que tornes!! Pero qui ets tú? Com et dius? Ens coneixem?
Vaya tela colega, i abans de tornar, no passaras per l' Àfrica, i no et deixaràs caure per Amèrica? Doncs quina "merda de viatge",no?
Malparit, saps que t' envejo!!!
Torna sa i estalvi!!! Fins aviat!!!
Una abraçada!!!
Marc V.A.
Ei Jordi!!
Brutal! Comparteixo la teva opinió sobre Australia! Cansa, i t'ho dic jo que hi he estat 3 mesos (darrera teu, passant per The Forest) i ara hi torno a ser per 3 mesos més! Si, allò de la vida et porta per aquí i per allà, a mi m'ha tocat uns mesets en aquestes latituds, encara em pregunto per què, la veritat! Bé, en un mes Indonesia i després New Zealand amb Working Holiday Visa per una xic més d'un anyet!!
Au! doncs res, aquí l'Estel·la, una aventurera q vaig arribar a Oz des del sud est asiàtic i q encara em queda per recorrer... aixi q primer vaig a recorrer el teu blog un xic!! Hauras apres la tècnica autostop...? Molt ben trames com s'arriba aconeixer un pais..
Una abraçada aventurer!! I una altra per Girona i les seves terres!
Estel·la
Publica un comentari a l'entrada