JAVA, ACTIVITAT VOLCANICA.

L’illa de Java la que em va acollir per primera vegada deixant-me dormir als carrer de la capital, m’ha sorprès molt gratament. Les seves ciutats i pobles, el caràcter simpàtic de la gent, el seu menjar i el preu de tot plegat barrejat amb unes arrels culturals molt diverses i fortes fan d’aquesta illa unes de les millors que he estat. En principi nomes volia fer la típica visita turística dels 3 punts importants, la qual cosa m’hagués ocupat una setmaneta escassa, Yogdjakarta i els temples de Borobududur, el volca Bromo, i el Kawa Ijen. Però davant meu m’he trobar amb una mega illa (una de les mes poblades del mon), on a part de l’esmenta’t anteriorment, hi ha un tou de volcans per pujar i un munt de pobles per descobrir. Al final la meva estada s’ha allargat a 18 dies, dels quals nomes he trobat turistes, en els tres punts concrets. La resta ha estat made in Indonèsia!!! I segurament de lo millor que he vist!!!

Crec que es comença a notar el temps que fa que soc per Indonèsia, aviat farà tres mesos!!! Primer de tot, començo a parlar la seva llengua Bahasa Indonèsia, i el fet de poder-te comunicar amb ells (que no tenen ni papa d’angles) et facilita molt les coses. A conseqüència del primer, el grau d’acceptació per part dels locals augmenta exponencialment i en comptes de nomes pensar amb bisnis ($), et fan els preus locals !. I tercer i el mes important, el fet de veure un “ orang bohle”, que literalment vol dir un “home albí”, sol i en llocs poc turístics, els descol·loca gratament. Flipen!!! Per els indonesis, la comunitat es molt important i el pel simple fet de veure’t sol sempre et convidaran a compartir amb ells. Tot plegat m’ha permès conèixer petit s detalls de la vida diària d’indonèsia, que no es tant bonica com pinten les agencies, ni tant agradable com el somriure dels seus habitants!!!

Feta la petita introducció no parlaré gaire mes. Estic cansat d’escriure!!! Per tant us aniré posant alguns petits comentaris i un munt de fotos perquè desfruiteu sense gaire esforç. Apa, una abraçada a tots i que disfruteu de la muntanya com ho he fet jo!!!

JOGYAKARTA i els temples de Borobudur.
Era el final del ramadà i estava tot tancat. Fantàstic!!! Per sort com els indonesis fan festa els temples i part dels mercats estaven oberts. El temple budista de Borobudur es un dels mes importants del sud est asiàtic. Els relleus son de molt detall. Ara si heu estat a Ankor (Cambotja) o Wagen ( Myanmar), set fa petit!!!

(fotos mercat dels ocells a Yogyakarta i Borobudur)

GUNNUNG MERAPI (2911 m)
A prop de Jogyakarta hi ha un dels volcans mes destructius de Java. Una companyia aèria porta el seu nom, Merapi Airlines, la qual, no es caracteritza per la seva fiabilitat. En fi, que cada 4 o 5 anys aquest volca fot un pet i ho arrenca tot!!! Actualment esta actiu paro i pots pujar. I perque us explico tot això? Doncs perquè vaig anar a fer-lo!!! Vaig arrenca a les 1 am per fer els 1500m de desnivell i veure sortir el sol! (a Indonèsia, has de pujar les muntanyes molt aviat perquè a mig mati es cobreixen de núvols). Entre mig de fumarades de sofre i pedres calentes, el cim d’aquest con perfecta et gratifica amb vistes a 360 graus. De les muntanyes mes maques que he pujat mai.

(Foto del cim pròpiament dit. I vista 360 graus des d’allà dalt)

SOLO
Solo es una de les ciutats mes tradicional i menys pertorbada per la modernitat de tot Java. Vaig passar-hi el final del Ramada entre canterelles (24h non stop) de les mesquites i la calma dels seus carrers. Amb una bicicleta i anar explorant la ciutat i la seva gastronomia.

(fotos carrer i transport públic a Solo. Com us he dit estaven de vacances!!!)

GUNNUN WELIRANG (3156 m)
Aquí un altre volca actiu, que em va costar dos dies fer el cim. Son disset quilometres de pujada ininterrompuda i 2000m de desnivell, des de Tetres, el poble mes proper. Vaig tindre que demanar una manta a l’hostal on em vaig allotjar, perquè no porto sac de dormir. Vaig carregar menjar i aigua i el primer dia 13 km fins a les barraques dels recollidors de sofre a 2500 m. Em vaig anar trobant excursionistes indonesis amb els qui vaig compartir molts bons moments i àpats. La nit..., dins una barraca de palla i amb una sola manta va ser molt freda. Sort que portava una manta tèrmica!!! Desprès de dormir unes hores em vaig llevar a les 3 am. En solitari, a les fosques i sense conèixer el camí vaig fer cap al cim. Que gran que es la muntanya en aquets moments de solitud!!! Vaig arribar al cim a temps per veure la sortida de sol. Un altre espectacle amb grans vistes i un crater fumejant sota els meus peus. El descens va ser mol dur. Als 4 km de pujada si han de sumar els 17 de baixada. Vaig arribar amb els genolls fosos i una gana tremenda. Van caure 3 plats d’arròs per dinar!!!

(fotos de la muntanya, la barraca on vaig dormir, cim i dels meus peus desprès de la pallissa de dos dies)

GUNNUG BROMO (2392 m) i GUNNUNG PENANJAKAN (2770 m)
Un dels llocs mes turístics d’Indonèsia i merescudament. Una bellesa incalculable. Es tracta d’un gran crater (10 km) amb un cim superior anomenat gunnung Penanjukan. Al seu interior hi ha un grup de volcans, entre ells l’actiu gunnung Bromo. La idea es pujar al Penanjukan per veure les vistes de tota caldera amb els seus volcans a l’interior. Es el que vaig fer. Caminant com sempre, per veure sortir el sol vaig fer el cim. La sorpresa? Francament no havia vist mai tanta gent a dalt d’una muntanya!!! I es que arriba una carretera fins al cim!!! Un cop va marxar tota la comparsa vaig gaudir de les vistes i la tranquil·litat. Després vaig bordejar el crater superior per descendre fins a l’esplanada de la caldera i dirigir-me cap al fumejant bromo. Tot plegat uns 15 km. Vaig poder gaudir 7 hores amb molta calma de l’espectacle visual!!! I sense pagar un duro!!! La gent paga per gaudir 1 hora de les vistes i 2 hores foten salts dins uns jeep!!! No ho entendre mai!!!

(fotos: panoràmica del bromo des del Penanjukan, Bromo fumejant, cavalls pels incapacitats i els GANDULS i un servidor dalt del bromo)

GUNNUNG KAWA IJEN (2378 m)
Arribar aquí, amb transport públic, ja te els seus collons. Però arribar-hi de nit, sabent que al cap de 5 hores t’has de llevar, sense sac de dormir i sense voler pagar 10 euros per una habitació sense manta ni lavabo encara en te mes. El final vaig pagar un euro i vaig dormir a l’oficina del parc!!! A 2000 m tapat amb una merda de llençol i la manta tèrmica. Quina santíssima fred!!!

Al Kawa Ijen he fet un plantejament diferent de pujar un volca. En contes de fer el cim me fotut dins el crater amb els recollidors de sofre. Volia experimentar el que es viu i sincerament es molt dur. Juntament amb en Punadi (un recollidor de sofre de 35 anys) vam fer el camí de 3 km fins al crater i desprès 20 minuts baixant fins les entranyes de la terra. Aquí, enmig de núvols de fum de sofre asfixiant i corrosiu, aquesta gent es juguen la salut i la vida per carregar-se 80 quilos de sofre a l’esquena i guanyar tant sols 3,5 euros. L’espectacle i l’emoció son garantits però l’únic que vaig sentir es pena, dolor i impotència de veure les condicions de treball d’aquesta noble gent!!!

(fotos anant cap a la feina. Arrancant i carregant sofre entremig d'estossegades i gemecs per culpa del fum ( hi havia moments que hagués sortit corrent d’aquell infern). Pujant el crater. Pesant per rebre la recompensa ( Li vaig donar el sou de dos dies)).

Jo segueixo buscant camins per Indonèsia i on millor que una estació de bus? Apa siau!!! (foto estació de Bondowoso, petant la xerrada)