Bali, 700 km amb una scooter

Bali 700 km amb una scooter, es un viatge de 12 dies per les profunditats hinduistes de l’illa de Bali. A l’arribar aquí, em vaig proposar estar-me quiet i no moure’m, però, com sempre el neguit de conèixer el desconegut em va empènyer a llogar una moto i perdrem per els llocs mes remots de l’illa. Es difícil trobar llocs realment autèntics i no turístics en aquest collons d’illa, però entre lloc turístic i lloc turístic hi ha llogarets prou interessants on la gent encara no parla angles i no hi han hotels. Cal remarcar que els llocs visitats no deixen de ser turístics i molt interessants però el que no es veu entremig encara ho es mes!!!

Bali, tot i ser molt turística no deixa de sorprendre. La seva gent segueix creient fermament amb les tradicions hinduistes. O sigui que a qualsevol lloc que vagis es habitual aixecar-te i trobar-te unes barretes d’encens a la finestra i un platet de bambú amb floretes, arròs i un cafetó a la porta d’entrada. No pas perquè tel prenguis sinó com a ofrena als deus!!!

Tot el santíssim dia estan decorant els temples públics i els temples que tenen a les cases. A vegades aquests petits temples casolans son mes grans que la pròpia casa!!! La seva gent tot i que et van amb unes rai van de color i unes Nike, segueix portant el turbant i les faldilletes típiques, això, i sense oblidar les camises estampades amb tot tipus de color!!! Per tant es d’admirar que tot i la ma de turistes que visiten l’illa encara es conservi tot això.

(fotos ofrenes en el temple de Beshaki)

Personalment me dedicat a creuar l’illa de nord a sud i de sud a nord. Vaig agafar l’imprescindible, ho vaig carregar a la motxilla i la motxilla estacada a la moto!!! Com un autèntic local!!!

(foto per les muntanyes amb el quit de supervivència, es a dir tota la motxilla. Jajaja!!!)

Sortint de Lovina, un poble amb dos carrers turístics i rodejat de pobles pescadors amb les seves típiques barques de colors i platges negres, em vaig dirigir cap al sud de l’illa. Primer de tot vaig anar a parar a una zona muntanyosa plena de volcans inactius amb llacs a dins. Prou bonic si no fos perquè em va fotre un xàfec que em va deixar tremolant de fred!!! Ara, no hi ha mal que per be no vinguí, un cop es va aixecar el dia vaig trobar unes piscines d’aigua termal i tot i que fotia una calor considerable em van entrar molt be.

(fotos als llacs i les termals)

A prop de on em trobava també faig anar a fer un petit trekking fins a uns salts d’aigua prou interessants. El mes interessant es que aquell dia no hi havia ningú i vaig fotre una migdiada considerable.

(foto salt d’aigua i com sempre, un temple!!! )

Després de tant relax el meu cos em va demanar activitat. Vaig connectar el radar i vaig trobar un volca!!! No res de l’altre mon, el gunnung Batur, 1770m, això si unes vistes del llac i les muntanyes que l’envoltaven espectaculars. Aquests cop, feia un dia clar i hi vaig pujar per la posta de sol. Completament sol!!! Un volca bonic, on es podia fer la volta per la cresta que formava el cràter!!!

Un cop arribat al poble, brut com un parracot vell, el millor que podia fer era anar cap als banys públics. Petar la xerradeta una estona i cap a sopar pexicu del llac!!!

(fotos: volca i entorn, col·locant-me amb el fumet, al cim i auto foto amb acció que em va costar una relliscada i el canell regirat!!! Per burro!!! )

Després d’aquest volca em vaig encendre i em vaig dirigir cap al volca mes gros de l’illa, el gunnung Agung. Per variar em vaig trobar amb moltes dificultats per escalar-lo amb solitari. Al·legant que es una muntanya sagrada em van prohibir rotundament escalar-la. Aquest cop però em van enganxar tranquil i no vaig voler discutir mes del compta.

Em vaig dirigir al servei de guies i els hi vaig explicar que volia pujar la muntanya sense cap guia i sota la meva responsabilitat. La resposta va ser NO!!! Aquí ja no em vaig poder aguantar mes i vaig explotar!!! Els i vaig dir que si els deus els tenien que protegit nomes deixant pujar la gent que te pasta, estaven servits!!! Que això era d’un egoisme extrem i l’únic que aconseguirien era fer enfadar la muntanya!!! Tothom em va dir que ja ho entenien i que tenia raó però…. que no podien acaptar-ho!!! Ehhhh?
Mireu, si hi hagués tingut molt d’interès ja m’hagués colat per algun racó però sincerament no tenia ganes de buscar merder i simplement me’n vaig anar al temple, que teòricament els protegeix de les desgracies, i li vaig explicar el que passava. Jajaja!!! Ja ser que esteu pensant que m’he tornat boig!!! Però be, la bellesa dels temples de Beshaki em van fer passar el mal rollo. Allà ells i la seva política!!! Jo, sincerament, ja vaig servit de pujar muntanyes!!!

(fotos temples de Beshaki)

Un cop recuperat de l’espiritualitat del temple, vaig passar per Ubud, un poble on mi vaig passar 6 dies fa uns mesos. Hi havia una mena de fira del llibre. Home, la proposta era interessant però vaig trobar bàsicament que estava pensat per turistes. Puto egoisme, ni tant sols jo em podia permetre el luxe de pagar-me l’entrada de la majoria d’activitats!!! Imagineu-vos la gent local, que es a la que fa mes falta!!! Total que vaig fer quatre compres que tenia pendents, en el seu interessant mercat, i vaig fotre el camp.

A partir d’aquí em vaig posar l’Ipod, els AC/DC i peu baix per la carretera de la costa est!!! Vaig anar parant en algun poble per dinar o repostar, però bàsicament vaig conduir tot el dia!!! Quin plaer!!! Quina llibertat!!! Simplement música, paisatge i cremar benzina!!! Fins que vaig arribar al meu punt d’origen: Lovina.(foto panoràmica a la zona de muntanya de Tirta Ganga)

A Lovina, petites excursions als llocs del voltant, llegir i escriure molt i molt. Ja fa dies que estic escrivint les “memòries de asia”. Es divertit recordar tot el que he passat, el que he après, el que he entès, el que conec, el que m’agrada, el que no m’agrada, la gent, la cultura i un llarg etc…( foto platja de Lovina)

El viatge ni molt menys s’acaba aquí. Però si que començo a veure el final del meu periple asiàtic. Encara em queda tornar a malàcia, per cinquena vegada, per passar-hi 8 dies abans d’agafar el vol cap a Australia.

Però crec que el sud est asiàtic es mereix una llarga reflexió. Han estat 11 mesos vivint entre diferents cultures i països, i això requereix un stop per posar els punts sobre les iii. I on millor que en unes petites illes d'aigues cristalines al nord de malacia!!! Mes que res, es que la nova etapa que tocarà afrontar a Australia no tindrà res a veure amb el viscut fins ara. Allò serà com començar un blog nou! Amb un tipus de fauna diferent a la que m’he trobat fins ara i un grapat de vivències noves que segur seran també divertides.

Des de la terrassa de la meva nova residencia provisional, escrivint-vos aquest post, una abraçada molt forta!!!

(foto: al balco, en una posta de sol, després d’haver rentat la roba i gaudint de música i escriptura)