dissabte, 22 d’agost del 2009

FUNERALS A SULAWESSI I RELAX A BALI

Heu sentit a parlar de Tana Toraja? Doncs us en faré quatre cèntims i flipareu una estona. El País Toraja esta situat la zona centre de l’illa de Sulawessi. Era una antiga comunitat de mariners que van emigrar a les muntanyes fugint de tot deu que el perseguia. Eren una cultura animista que es van convertir al cristianisme després de ser invadits per espanyols, portuguesos i sobretot per el holandesos. El cristianisme aquí, adopta una forma un xic curiosa. Per mi l’únic que tenen de cristians son les esglésies i el fet d’anar a missa i tenir les mateixes celebracions.

Tot i que les celebracions, i sobretot els funerals, son un xic especials, tot el país, esta farcit de les seves característiques construccions que representen un vaixell o les banyes de búfal. Senyal de poder dins la comunitat toraja. A sobre aquesta gent viuen en un entorn, sincerament preciós, rodejats de muntanyes i camps d’arròs i es clar això fa que els torajas tinguin un no ser que captivador. Gent extremadament hospitalaris i simpàtics. Per mi la millor manera de veureu i entendre el país i la seva gent es llogar una moto i just go around. Juntament amb una tropa de catalans motxilleros que ens vam conèixer a les illes Togeans i ens hem dedicat a explorar la zona i la seva gastronomia. Quins dies tant ben parits!!! Els funerals a toraja, son tot un aconteixement. Aquí els morts s’enterren de juliol a agost. Ja se que esteu pensant... i si et morts al gener o al setembre? Doncs et tindran a casa, et donaran de menjar i et parlaran igual com si estiguessis viu!!! Hi ha casos que els han tingut a casa fins a dos anys!!! Intentaré explicar tot el procés d’un enterrament. Primer s’ha de guardar pasta per fer la celebració que pot durar de tres a 6 dies depenent de la riquesa de la família. Un cop s’ha decidit la data, es construeix un poble sencer per acollir els convidats. Llavors es convida a la gent. Tothom que hi assisteix ha de fer una donació depenent de la seva riquesa. Normalment els regals solen ser porcs que es mataran durant els dies del funeral per donar de menjar a tots als assistents.
El primer dia es fa una rebuda a tots als assistents i es comença fent un sacrifici de búfals i porcs per donar de menjar tots els dies. No us penseu pas que van a l’escorxador!!! Els búfals els pelen a cop de matxet al coll i els porcs apunyalats directament al cor!!! Si no tens una mica d’estómac impressiona una mica!!! Jo sincerament vaig disfrutar com un animal!!! Vaig tindre la sort d’assistir a un primer dia de funeral. Musica, danses, ofrenes i tiberi per tothom. Vam arribar al mati i en vaig sortir a mitja tarda!!!
La resta de dies, el funeral, també dura tot el dia!!! Però aquests dies estan destinats a fer sacrificis pel mort. Depenent de la riquesa es poden arribar a matar molts búfals i molts porcs. En el que jo vaig assistir amb tots els dies es van sacrificar 20 búfals i uns quants centenars de porcs!!!
L’últim dia per fi es decideixen a enterrar el mort. Curiosament, no els enterren a a terra. Els posen elevats en coves escavades a la roca o penjats dels arbre i les roques. Es molt espectacular passejar pel país Toraja i contempla tombes a tot arreu. A part d’això per cada mort construeixen un Tau –tau, que es una figura que representa al mort, i la col·loquen prop de la tomba per protegir-la. A part d’això heu de pensar que un mort, a qui, se’n va a la tomba amb tot tipus de riquesa, utensilis, menjar i algun que altre vici!!!
O sigui que ja veieu, que el concepte de la mort es molt relatiu depenent de on moris. Jo no se si el papa te constància del que es fa aquí, però, deu ni do amb la carnisseria!!! Ja va be que algú trenqui una mica les normes del cristianisme tal i com el tenim entès. Es clar que una mort es trista, però, també, cal dir que nosaltres encara li fem mes. Tant per tant, i com fan els Torajas, mes val acabar amb una festa reunint a totes les persones estimades al voltant d’una taula!!!

Després de tanta carnisseria, mort i menjant carn com un condemnat, he anat cap a la capital de Sulawessi, Makassar. Res especial si no fos per les mariscades a 10 euros que me fotut aquests darreres dies.

A partir d’aquí toca canviar d’illa i me n’he anat a Jakarta, la capital indonèsia a esperar a la Monica. No sense entrebancs. La primera nit a Jakarta em va tocar dormir “a la puta calle”. No vaig trobar allotjament, tot full, i em vaig acabar ajagut davant de la porta d’urgències d’un hospital, on un guarda de seguretat, em vigilava!!! Vaig dormir com un liró!!!. Vamos, que segons com es miri, un autèntic luxe!!!
Al final vaig trobar-me amb la Monica. Cal remercar que va arribar puntualment a la cita, sense perdres ni liar cap pollastre a l’aeroport. El primer encontre ens vam mirar així... una mica de reüll a veure que farà o a veure amb que em sortirà. Jajajaja!!! Despres de pocs minnuts tot estava al seu lloc!!! Sincerament, i ara que no em veu, segueix igual de torra collons que sempre!!! I es que ja la trobava a faltar!!!

Hem passat uns dies per Bali, hem llogat una moto i ens hem dedicat a explorar l’illa sortint una mica dels circuits turístics organitzats. I totes aquets privilegis que no me trobat en 9 mesos. Be, un dia vam fer una escapada a Kuta, la zona surfera mes famosa del mon i us he de dir que, per fotres en una onada d’aquestes, s’han de tenir ben posats!!! La resta us la podeu imaginar: trekking , relax, massatges, menjar be etc.. . De fet Bali, es un bon lloc per qui li agradi la comuditat Tot el millor que es pot fer en unes vacances. D'aqui dos dies volem amb una avioneta, a la illa de Flores. En tenim molt bones referències i pinta molt espectacular. Besties estranyes, volcans i coralls!!!

Ja us ho explicarem!!! Una abraçada molt forta a tots.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

El viatge va ser etern..., pero després de tanta espera poder gaudir un altre cop d,un racó de món per descobrir com aquest i sobretot, amb tant bona companyia, a valgut la pena!!!

Ara no tens més remei que aguantar-me, jajajaj!!!

Elisabet ha dit...

Jo et feia a Austràlia ja... Ostres, que impressionant! Sobretot la foto del búfal amb el coll obert... Com es podia aguantar dreta aquesta béstia?

Disfruta dels nous llocs i de la bona companyia!

PD: ja t'ho he dit q no tornis oi?

Elisabet

JORDI QUELLOS LLOBET ha dit...

L'anonim!!! jijiji ja en parlarem aquest vespre eh?

Australia? encare en tinc per un mes i mig!!! O sigui que em quedo un mes mes per Indonesia!!! Aixo es molt ben parit!!! I ara que som aqui, s'ha d'aprofitar, no?

Apale!

Salut a tots i Bones festes!!!

Marta ha dit...

Veig que la Mònica ha arribat bé, i com diu ella ara l'hauràs d'aguantar! ja, ja!!!
Saps, em fa molta enveja que desprès vagis a Australia, és el meu paìs de somnis, no les ciutats sinò la població aborigen, com viuen, etc... algún dia farè una escapada com la teva!
Molts petons a la MOC!!!!!

Robert ha dit...

Hola Jordi.
Em dic Robert i no ens coneixem, però jo i els meus companys de viatge vam conèixer a la Mònica quan anava cap a Indonèsia a veure't. Ens va explicar les teves aventures i ens va donar l'adreça del teu blog. Quina enveja que em fas!!!
Nosaltres vam tornar fa un parell de dies del nostre viatge per Cambodja i Vietnam i la veritat és que és increïble! Aniré seguint els teus viatges per a mirar de fer-los quan en tingui l'oportunitat. Dóna records a la Mònica de part nostra i digues-la que va ser un plaer coneixer-la i compartir amb ella l'inici del nostre viatge. Cuida't!

MIXVOLTAALMON ha dit...

hola noi! Feia dies que no entravem al teu blog...que guay, veiem que tot et va perfecte i estem molt contents que la Mònica torni a estar amb tu, molts records als dos!!!! La Montse ara ha de fer molt repós, ja que la nena (ALBA) te ganes de sortir abans d'hora...però tot correcte! Ja us enviarem alguna foto quan neixi! FINS AVIAT!!!!