Filipines

Podria dir que, tot I buscar la tranquil·litat, a Kota Kinabalu, Malacia, no la vaig trobar del tot. Un dia vaig anar a fer ràfting i la resta me la vaig passar d’illa en illa amb el propietari del Guest house. En aquestes illes i animals tant curiosos com:

Però no va ser això el que va trasbalsar els meus dies de pau. Resulta que un dels fenòmens, filipí, amb qui compartia dormitori, em va voler robar! Si si, com ho sentiu! Ho va intentar per primer cop un nit que vam tornar de festa. Aquella mateixa nit vaig començar a desconfiar d’ell. Em va portar per uns antros forca depriments i plens de prostitutes, la majoria d’elles menors d’edat!!! I el notes si trobava com peix a l’aigua. O sigui que abans d’anar a dormir, vaig posar en practica tots els meus sistemes de seguretat improvisats: com ara bosses de plàstic sorolloses i mosquetons. A les 5 de la matinada va sonar l’alarma!!! Era una bossa de plàstic que es movia al meu costat. Em vaig quedar quiet , meditant mentre em despertava. Em vaig girar de cop i efectivament la meva motxilla estava tombada a punt de ser espoliada. El notes va marxar al lavabo sense dir res i jo sense immutar-me vaig posar-ho tot al seu lloc i em vaig posar a descansar com si no hagués passat res. No vaig dormir, pensant com podia enganxar aquests fill de puta in fraganti.
A les 9 del mati em vaig despertar i ja tenia el meu pla a punt. Vaig posar la meva motxilla a tiro, a sobre el llit, i me’n vaig anar a pixar i a veure la recepcionista per explicar-li. Al cap de 5 minuts vaig tornar al dormitori i mentre li barrava el pas, vaig comprovar la motxilla. I... sorpresa!!! El meu ordinador havia desaparegut!!! Sense pensar, em vaig girar el vaig agafar pel coll i li vaig demanar on era . Com es obvi no en sabia res. Vaig comprovar les seves maletes. No hi havia res. El vaig tornar a engrapar pel coll, aquest cop em mala llet, i el vaig començar a escanyar. -O parles o t’afogo aquí mateix!!! –Te juro que no lo tengo!!! Apretant una mica mes fort i tornant-li a preguntar – A on esta? Va acabar confessant. Amb la cara mig vermella em va mostrar el lloc. –Esta aquí!!! – Doncs ja el pots agafar, posar-lo on era i fotre el camp d’aquí!!! Amb una bona cossa al cul i enmig de la sorpresa dels companys de dormitori va marxar amb la cua entre cames!!!
Mai m’havia sortit un “venasso” així, però hi ha moments en que un no es pot contenir l’animal que porta a dins!!! Per sort, es va fer justícia!!! Ja ser que no es un tema gaire agradable de llegir, però, quant un esta sol te la necessitat d’explicar-ho. I es que tot plegat forma part del meu viatge!!!

Filipines

Be ara anem al tema. Després de la historia amb el filipino, el meu pròxim destí es Filipines!!! Ja te collons la cosa!!! I la primera cosa que em diuen al guest house, on em vaig allotjar, va ser: no sortís amb la cartera a sobre!!! D’acord, sabia que els filipins tenien mala fama, però inclús al seu propi país?
Filipines, a part de la prostitució evident en cada cantonada, es famosa per les seves platges idíl·liques. Doncs be, per trencar el topic jo me n’he anat a la muntanya. Que possiblement encara es mes idíl·lic i menys turístic.
El pròxim lloc de visita, el qual es patrimoni de la humanitat, es diu Batand. Em va costar dos dies arribar al poble mes proper, i entre d’altres transports, en vaig agafar de tant curiosos com el jeppney o el sidecar.

Batad , es un poble que nomes si arriba caminant (3hores d’anada)i que esta ubicat enmig d’un amfiteatre format per muntanyes, les quals estant totes plenes de terrassades amb arròs. Fa mes de dos mil anys que es cultiven!!! I em podeu creure, es un dels llocs mes bonics que he vist mai!!!

El dia va començar plovent, amb núvols baixos i em pensava que no podria veure res. Però a mesura que caminava sota la pluja es van obrir clarianes i al travessar l’últim coll de muntanya vaig quedar petrificat durant uns minuts contemplant la bellesa del lloc!!! I es que... a partir d’aquí... nomes us posaré fotos. Parlen per si soles!!!

Una abracada molt forta!!!