Aquest poble petit on vaig arribar a les tantes de la nit amb en Frank, te una dels pocs centres de rehabilitació d’orangutans que hi ha al mon. Son besties que viuen en estat semisalvatge. Es a dir se'ls dona menjar però fan vida salvatge! Es un indret rodejat de selva tropical primària i gracies al centre s'ha deixat de tallar el bosc! Un 60% del Borneo malai es plantació!
Va ser una estada curta però suficient per flipar una estona amb els orangutans! Son tant semblants a nosaltres (94% dels gens)! Veure'ls es com veures reflectit! Fins i tot m'atreviria a dir que superen d'escreix la intel·ligència d'alguns humans! No tinc paraules així que us poso algunes de les fotos que els hi vaig fer:
El riu Kinabantangan.Després del centre de recuperació ens van entrar les ganes de veure besties però aquest cop en estat natural. Així que ens vam dirigir a un petit poble de 1000 habitants anomenat Sukau. Perquè us en feu una idea, aquí, s'acaba la carretera, comença el bosc mes espès i mal parit que he vist mai, i hi travessa un dels rius mes important, en quant a fauna salvatge fa, del mon, el riu Kinabantagan.
Aquí vam fer una excursió amb vaixell, be, una canoa a motor. No m'imaginava que en tant poc espai es pogués veure tant. Nomes em van faltar els cocodrils, els elefants, que la setmana abans es van deixar veure i posats a demanar algun rinoceron. Però no em puc queixar, vaig veure un dels simis mes estranys que existeixen, el Proboscis.. El qual nomes es troba a Borneo, així com diferents especies exòtiques d'ocells.
Entre peixos, tortugues i aigua blau turquesa.
Fart de tant de bosc i tanta bestia terrestre, llegint la guia, em vaig adonar que estava a pocs quilometres d'uns dels paradisos mundials del submarinisme. O sigui que cap a la carretera principal a esperar que passes algun autobús i cap a Semporna.
El bus va arribar i estava ple.... plorant una mica em van deixar pujar, això si, 5 hores assegut al passadís. Almenys em vaig poder estirar.
Centres de submarinisme per tots costats. I a pocs quilometres mar enllà un grup d'illes amb unes barreres de corall impressionants. He de dir que l'aigua no es lo meu, però no me’n vaig poder estar. L’endemà mateix d'arribar em van portar a una illota al mig del no res:Aquesta zona es molt bona! Realment es increïble. Coralls, peixos i algues de tots colors. Fins i tot vaig poder jugar amb una tortuga, i no una tortugueta, no!!! Una senyora tortuga de dimensions descomunals que quan la vaig veure a venir em pensava que se’m cruspiria!!! Son totalment inofensives i juganeres!!! Em va agradar tant el tema de nedar entre peixos i el paisatge, que l’endemà, i vaig tornar, però aquest cop em vaig quedar dos dies a la illa de Mabul. Es una illa rodejada per una barrera de corall quilometrica amb aigues crisatlines.
La majoria dels habitants son filipins exiliats, amb una ma de canalla que fa por. Viuen de qualsevol manera. en barraques de fusta sobre el mar. I basicament son pescadors.
Aquí però, a diferencia de la resta de Malàcia, no i falta l’alcohol! I a sobre es econòmic!!! Per acabar de remetar el tanto, em vaig allotjar en una casa local amb gent del pais. Guitarra per la nit amb postes de sol de somni, i menjar i jeure durant el dia. Una Passada!!!
Finalment després de tant volltar per Borneo i veure com els cales salten sols. He decidit para uns dies a la capital (Kota Kinabalu)de la província de Sabah, malàcia. Es l'unica manera d'estalviar. Borneo es presciosa pero tot activitat val un dineral. O sigui que aquí quiet, fins el dia 13 que surt el meu pròxim vol cap a....
Una abracada!!!
7 comentaris:
Cap a on voles?!?!? Ho vull saber!!
Jo ahir vaig entrar a Colòmbia de nou, trista però contenta alhora.
M'agraden els teus animalons, jo en prometo al meu nou post! Un cop més, seguim fent el mateix a llocs diferents...
Molts petons i felicitats per lu de la muntanya!!!!
Elisabet
Estic disfrutant com una “camella” amb el teu viatge...però començo a pensar que escrius al blog per fer-nos enveja i no pas per explicar les teves experiències....
Bromes a part, hauries d’escriure un llibre amb totes les experiències que estàs tenint (sense oblidar les fotografies que cada cop són millors), seria genial!
Espero la propera.
Em sembla que sera una sorpresa fins el proxim post! El tropic es fantastic. Tant en un costat com a l'altre. A veure quines besties m'ensenyes?
Em sembla que lo del llibre ho deixarem per quant sigui una mica mes madur!!! jajaja
M'encanta que us agradi el blog. Jo us he de dir que disfruto moltissim escrivint-lo i veient que us agrada!!!
Una abrcada molt forta a tots!
No tinc paraules...pèl meu cap només passa una cosa, esperar uns mesos i agafar la motxilla i venir-te a veure, en algun indret!!! Aprfit-t'ho el màxim.
Un petonàs!! I felicitats pèl cim.
Tània
Ei nanu!!! Com t'ho montes...ens agraden molt les modificacions que has fet al blog...no et podem seguir massa, ja saps...tornar a la vida estressant i amb poc temps per gaudir de la vida, però tot té coses bones no? En fi, disfruta molt que quan tornis a ser a casa tot s'oblida molt ràpid!!!! PETONS
ei nanu, fas molt de goig!
aquí entre nens i paperassa de final de curs i tu nedant amb tortugues eh!!!!
mentre continues disfrutant, una abraçada molt forta i catalana!
magnifique, tres jolie!!!
Publica un comentari a l'entrada