Tornem a India ( Rajastan)

Doncs be despres de tornar del Nepal: pais molt tranquil, gent molt amable, grans muntanyes, grans paisatges... possiblement un dels millors llocs del mon per gaudir de la muntanya i tot el que l'envolta: esport, cultura, relax... Tornem a l'INDIA, pais totalment contrari al que acabem de descriure!!!

Doncs si, el mes xocant de tornar a l'India es aterrissar a Delhi, la ciutat mes bruta, deixada i caotica que els nostres ulls han vist mai!!! I per acabar-ho d'adovar, em portat el fred del Nepal. Des de el 2004 que no feia tant de fred al nord de l'india. I es que en el fons ja la trobavem a faltar.... jajaja!!!

Hem passat un parell de dies a la capital. Temps per: enviar un parell de paquets cap a casa , carregats de roba i regals comprats al Nepal i d'intentar celebrar el cap d'any.

Que per que... dic intentar celebrar el cap d'any!!!? Doncs perque, degut als atemptats de Bombay hi ha un cert panic, per part de la policia, a les grans aglomeracions. Total que vam anar a sopar a un restaurat indu de "luxe". Just a la placa de Connaught. El centre neuralgic de Delhi. I quant vam sortir al carrer... Sorpresa... Nomes hi havia policia!!! Tots amb metralletes i bastons de 2 m de llarg, apunt per descarregar a qui es poses tonto.

Es veu que cada any aquesta placa s'omple de mils, o inclus alguns millons de persones, per veure els focs artificials i donar-se el bon any. Aquest any no ha pogut ser!!! Sap greu, perque els indis son gent molt animada i hagues sigut brutal!!! a mes a mes aquesta festa la viuen moltissim i sense alcohol. Total que aquest any: celebracio especial!!!

Despres del cap d'any, agafa un tren i cap a Agra. Ciutat on hi ha el famos Taj Mahal. La veritat es que es una obra acollonant. Contant que tot es marbre blanc, i que tot esta decorat amb floretes incrustades de marbres de diferents colors. Es espectacular!!! Ara, si em preguteu si tornaria a pagar 750 rupies (12 euros) per tornar a entrar? Us diria que no! I si a sobre hi ha boira com hi havia aquell dia! Encara menys! Es mes bonic vist des de lluny. (Ruso: tenies rao!!!). A mes a mes a Agra hi ha algun fort prou bonic. A part d'aixo la ciutat no val un duro.

Despres de passar un parell de dies a Agra, voliem anara Jaipur. De fet ja teniem els bitllets de tren, pero, vam veure que a pocs quilometres d'on erem hi havia un reconegut parc nacional. Aixi que cap al Parc Nacional de Keoladeo, a Barathpur.
Conegut mundialment "per els seus pardalets", resulta que es un dels llocs mes importants per l' observacio d'aus!!! I la Monica... no s'en podia estar!!!

La veritat es que es un lloc impressionant. Fins i tot jo que no tinc un especial interes amb els pajaritos vaig disfrutar. Pels entesos amb ocells... vam veure: grues, aguiles pescadores, blauets de tots colors i coses molt rares. I pels aficcionats als mamifers i reptils... vam veure cervols, llops, una mena de daina gegant, vaques, esquirols, petits rossegadors i fins i tot una piton.Tot aixo amb una llarga jornada de bicicleta i paisatges anegats d'aigua. Val la pena fer una parada de repos en un lloc com aquest.

Despres del repos cerebral, necessari per tornar a entrar a una ciutat, ens dirigim cap a Jaipur. Una de les portes d'entrada al desert. Aqui ja fa mes caloreta. I el menjar es un mica mes picant. Aqui una petita mostra d'un Thali. Un combinat tipic on hi ha llenties, pa, patates, broquil, arros i picant, molt picant.

Ciutat on circulen conjuntament: cotxes, busos, camions, vaques, elefants, camells, persones, porcs, gossos, bicicletes, rickshaws ( tricicles motoritzats o no..) i tot allo que pogueu imaginar....

Anomenada tambe la ciutat rosa. Tot el seu casc antic esta ple de monuments, el temple del vent, bazarts, i curiositats, com la bastida feta de canyes lligada amb corda d'espart que envolta la mesquita de 30 m. Tot plegat molt bonic. Us penjare alguna foto:

I res mes. Dema dia 8 de gener, marxem cap un altre enclavament de tranquilitat entra ciutat i ciutat, Bundi. Ja us explicarem.

Esperem que els reis us hagin portat moltes coses, que la tornada a la feina sigui lleu i que seguiu llegint el blog!!!

Una abracada a tots.