dimecres, 1 de juliol de 2009

Palawan, El mon perdut.

En un viatge llarg, arriba un moment en que un esta cansat. Cansat de moure’s amb transports de tots colors, d’empecadar i desempaquetar motxilla i sobretot de no assaborir i conèixer un lloc amb profunditat. Per això, he decidit fer un” kit kat” al meu viatjar i quedar-me quiet en algun lloc remot d’aquest planeta.
Així que, mig a l’atzar, vaig escollir una de les 7000 illes que hi ha a Filipines, per passar-hi 15 dies. L’illa escollida es Palawan, al mig del mar de xina. No podria haver escollit millor!!!

Vaig aterra a la capital de l’illa, Puerto Princesa, i es que amb aquest nom , alguna cosa d’especial te que tenir. Nomes d’arribar, Festa de l’illa!!! Toma!!! Cada regió de l’illa feia una mostra de les seves característiques culturals, es a dir: menjar, musica, dansa, tradicions, vestimenta etc... Vaig gaudir-ne un parell de dies.

Després de la capi, cap al Nido. Un poblet mariner situat en una badia en un dels extrems de l’illa. Completament rodejat de muntanyes calcaries, amb vegetació exuberant, i platges de somni. Ha sigut aquí, on finalment, he trobat el meu racó de pau, sedentarisme i plaer. En definitiva, les meves petites vacances.

Els meus dies aquí son fàcils de resumir, si d’activitat parlem. Bàsicament, navegar amb vaixell cap a illetes remotes, platja, llegir i de tant en tant fer una mica d’esport: kayak,corre, nedar. El difícil, es resumir el paisatge que m’ha envoltat tots aquests dies. Crec que no hi ha paraules per descriure uns paisatges tant curiosos, verges i increïblement encisadors com els que he vist. Llacs salats enmig d’illetes, coves en mig del mar, illes amb platges amb totes les tonalitats de blau possible, roques de totes formes envoltades per un verd... un verd que sembla artificial, ocells estranys, aigües termals enmig de camps d’arròs i rodejat de palmeres, salts d’aigua i infinitat de coses mes que soc incapaç de descriure, perquè no acabaria mai. Simplement us poso uns quant exemples perquè en gaudiu. Cada cop estic mes convençut que la realitat supera la ficció!!!


Cal dir que tota aquesta bellesa no seria possible si la gent del país no fes l’esforç de preservar-ho. I es que, la gent de El Nido, son simplement adorables. Poble mariner, simples, simpàtics, de bon menjar i veure i sobretot hospitalaris. Tot plegat, el poble vull dir, sembla una gran família. I lo bo es que tu com a turista també en formes part.
Com a curiositat... jo també vaig celebrar el Sant Joan! Però a la filipina! ~Com molt be sabeu, Filipines era una antiga colònia espanyola i si celebren les mateixes ” festes religioses”. També hi ha gent que parla castellà. El seu idioma propi, però, es el tagàlog, i es divertit perquè a part d’utilitzar paraules amb castellà, la seva fonètica es llatina.~ Aquí, la gent no fa fogueres, ni tiren petards i es que es comprensible, a 30 graus tot el dia! ho enteneu, no? Aquí el que fan es tirar-se aigua pels carrers i anar a estarrerracar-se a la platja i a veure. I es que, si ha una cosa en cumu amb els llatins, es que la gent veu el que no esta escrit!!! Es comprensible, quan una ampolla de rom val nomes 1’20 euros i una cervesa 20 cèntims!!! Que en podem esperar!!! -Si..., ja ser el que esteu pensant... pot ser bo, amb aquest preu? - La resposta es que si, es realment bo!!! Mireu si es bo que aquella nit, vaig acabar amb una castanya considerable i en un Karaoke cantant amb Tagàlog (Filipí). Fins que el meu cos va dir prou!!! Bufff!!!

Al final, a El Nido, em deien que anés a renovar el meu visat i em quedes mes dies amb ells. Em van convidar a sopar i a tot el veure que vaig voler. La ultima nit van acabar amb mi!!! Però desprès de les meves petites vacances, dins el meu gran viatge, un te que reprendre el camí i deixa enrere les comoditats i la bona gent que m’han envoltat tots aquests dies. Ohhh..., sincerament, em poso trist nomes de pensar-ho!!!
O sigui que, carretera i manta cap a la capital, Puerto Princesa. No volia, però, marxar de Palawan sense abans haver vist una altre de les 7 meravelles que la natura ens regala. I es que aquesta illa, amaga el riu subterrani mes llargs del mon, 81 quilometres. O sigui que, de cap, cap allà...

Sempre es bo acabar un post amb algunes imatges eloqüents del perquè no volia marxar d’aquesta illa. I es que, a part de lo que heu vist fins ara, no hi ha res comparable a les postes i sortides de sol que he viscut aquí!!! Us en poso algun exemple i us puc assegurar que no hi ha filtres ni cap mena de retoc. Les de mes color, son del dia abans que un tifó ens descarregues aigua durant dos dies , i la resta del dia a dia. Molts petons a tots!!!

19 comentaris:

Jordi Corominas ha dit...

Sensacionnals les fotos de la posta! Ja he llegit a un parell de blogs que les filipines són un lloc interessant... un candidat més per les properes vacances! :)

Bon relax!

Anònim ha dit...

G E N I A L S !! Quines fotos, amb directe a de ser...quina pell de gallina.
Un lloc per apuntar i anar-hi.
Gràcies.

Cuida't i petons.

Tània

francesc ha dit...

ostia tiuuuuuuu!
això ja és massa!
fliping que te fliping....

Anònim ha dit...

Mamón!!! Petites Vacances he llegit en aquest capitol? La mare d' en Tano quan era gitano!!!! Quin puta que estàs fet!!! Petites vacances diu, tant fresc!!! Anar fent dentetes a la gent tu!!!

Una abraçada!!!!

MARC V.A.

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Si, en directa la cosa es esferaidorament al.lucinant, sense cap mena de dubta.

Filipines, un desti de primer ordre, hi ha llocs molt turistics pero un 70% encara esta per explotar!!! Es genial!!! Totalment recomenable!!!

Potser me excedit amb lo de petites vacances? Jajaja, ja ho ser! pero per mi ho han estat!

Apa, una abrcada a tots!!!

Anònim ha dit...

Heeeeeeee, Aki Banyoles, Soc l'Abalos, ke passa tio, tu no publikis akestes fotos tant alegrment, vnteles al Nathional ke ja tenen categoria. Tio disfruta i replega ke kuan tornis hauras de ximar moltes birres per explicarnos tot el ke has fet, tu pensa ke tant bon punt posis els peus aki ja les estarem obrint.

Una abraçada.

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

ei banyoles!!!

Que passa abalos!!! Ja les pots posar en fresc, i posa-hi unes quantes caixes, per que tindre xarrera per estona!!!

Una abrcada!!!

Marta ha dit...

Sí, Si... et calien unes vacances... tant voltar s'ha de descansar, no? realment vist així ja s'enten!
Per cert quan vagis a Comodoro, a part de fer fotos als dracs, vigila que m'han dit que generalment tens problemes amb els animals...ja, ja, ja!!!

Teresa ha dit...

Es veu que això de viatjar cansa eh! Unes imatges espectaculars, ja ens agradaria veure-ho. Un petó
Tia i tui

Elisabet ha dit...

Jo t'entenc!!! Cal fer vacances dins un viatge, JO TAMBÉ HO FAIG!!! Vols venir a Cuba??

PETONS!

Elisabet

Teresa ha dit...

ei filipino!! ahir en vaig fer 49, no riguis eh!!, tot plegat ens en portem 20 i això no és res, ja ho veuràs , ja!No me'n vaig enrecordar de dir-t'ho. Un petó. Tia

MIXVOLTAALMON ha dit...

EP! NOI...VEIEM QUE TOT SOBRE RODES. MOLT BÉ AIXÒ DEL DESCANS, DISFRUTA'L!T'ANEM SEGUITN!!!

Anònim ha dit...

Aupa Jordi!!:

joder,yo pensaba q ya te habías aburrido de Asia...y sigues con el empeño!!Muy bien!!
El flaco de Iruña aparcó la bici y se dedicó por completo a los sanfermines.Ahora vuelta al hospital y en los ratos libres a seguir muriéndome de envidia contigo.Un fuerte abrazo y sigue disfrutando!!!Agur!

Sergi Verdaguer ha dit...

Hola Jordi, soc en Sergi (de Serrat) te'n recordes? Vaig trobar en Marc (de Ribes) i em va explicar tota la teva història... Suposo que arribo tardissim per donar-te ànims, així que només em queda dir que es magnífic el que estas fent en lloc de rendir-te davant els entrebancs de la vida!

Salut i Força

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Ei Marta, tu a sobre foti cullerada!!! No en tinc prou amb la Monica que pam... jajaja

Vera!!! la liaste grande, no? Si es que st fermines... ya se sabe!!! jajaja!! Que grande que eres!!!

Ostia Sergi!!! ya veus, com molt be dius... alegria!!! Que son dos dies collons! Esper-ho que tot be? Apreta-li a muerte!!!

Una abracda a tots!!!

Marta ha dit...

Ei! on estan les teves narracions? les trobo a faltar!!!!

Anònim ha dit...

Ei xibiru!!

La Marta no és la única que troba a faltar les teves aventures!!!.....

Petunikus

sol ha dit...

Ostres Jordi.. La veritat és que he somrigut al llegir que estaves fent unes petites vacances dins aquesta expedició.... :) Enten la idea, l'entenc.. però... osti tu!! ajajaja Impressionants les fotos, impressionants els paisatges i impressionants aquestes vivències que t'emportes. Una abaraçada molt gran i .. t'anem seguint.. :)) Salut!!!!

Marie ha dit...

Hello Jordi !!!!
Bueno... entender, puedo entender algo, pero definitivamente me cuesta!
El Catalán no es mi idioma, pero no tengo problemas de traducción con tus fotos: son increíbles!

marie (Julio 2009 - Lestari Hotel - Kadidiri - Togeans Islands - Indonesia).