New Zeland, 20 dies per l'illa nort.

Epa!

Els 10 dies a Auckland han donat els seus fruits. Després de buscar i rebuscar, ja puc començar el meu viatge per New Zeland. Ja tinc cotxe!!!

Us he de dir que buscava una furgo però els preus eren desorbitats. Així que, segona opció: un familiar, suficientment llarg, per dormir-hi i fotre tot el necessari per passar dos mesos de càmping-plaja! Resultat: un Subaru Legaci, benzina, canvi automàtic i 280.000km de regal! Jajaja!!! Tot al preu de 750 euros!!! Ja ser que esteu pensant... , el mateix que em va dir el meu pare es belluga o l'has d'apretar? Jajaja!!! De moment, nomes us puc dir que porto uns 2000km i nomes hi tinc que afegir aigua de tant en tant. Toco fusta i toqueu fusta per mi, per arribar a final del viatge sense problemes i vendre'l al mateix preu.

Però esclar, un també necessita tot els estris per viure 2 mesos, sense fotre un peu a un "expensive" càmping o guest house. Resultat: entre el que em van donar la família amb qui vaig estar 7 dies (els quals, encare estant flipant pensant que passaré 2 mesos visquen en un cotxe) i amb 150 euros, he adquirit: matalàs, estris de cuina, càmping gas, nevera i un convertidor a 220 per carregar tota l'ectronica.
Us presento el meu amic, company de viatge, apartament movil, i cotxe: en Subaru!!!

(Foto d'en Subaru i els estris)

Be, desprès de les presentacions, podem anar al gra. I... aquí... a NZ, costa molt destriar el gra de la palla!!! Tot, absolutament tot, es espectacular!!! A cada curva que agafes se't posa la pell de gallina nomes de veure el paisatge que se t'obra al davant dels nassos. Ahhh, i no parlem quant t'endinsses en algun dels centenars de parcs naturals, nacionals o zona d'interes... Desprès... et cauen els collons a terra perquè la cosa passa de ser espectacular a desconcertant!!! Massa bellesa junta!!!

Primera part: Península de Coramandel.
Arribar aqui ja te lo seu. Una carreterota estreta de curves interminable i una pista de grava del mateix estil. Tot per arribara a port Jakson. M'entres anava cap allà, entremig de OHHHH's, BUFFFF's, AHHHH's de plaer visual, tenia la sensació que estava endinsant-me en un mon a apart. Un mon, que no havia vist fins ara. Sort que de tant en tant em trobava un remat d'ovelles que em feien baixar dels núvols!!!

(foto paisatge i ovella)

Aquí, vaig fer una caminada d'aquestes de 20 Km anar i tornar al llarg de la costa. Contempleu vosaltres mateixos. Jo no dic res mes.

(fotos port jakson i caminada per la costa)

Avans pero una altre parada al parc nacional de coramandel. aquest cop a l'interior. Escalar els pinnacles i gaudir d'uin entorn fantastic.

(fotos pinnacles)

Seguint per la costa nord de la península un es trobava a les catedral cave's i el hot spring beach. Es a dir: coves com una catedral i un spa natural al mig de la sorra de la platge. Nomes tenies que fer el forat, esperar que es refredes una mica i a gaudir!!!

Segona part: Rotorua i l'entorn volcànic-termal.
I jo que em pensava que ja ho havia vist tot amb tema volcànic... quan vaig veure el parc de Wai-o-Tapu... vaig al·lucinar!!! Fumeroles per tot arreu, rius de residus volcànics, basses naturals de tots colors, llacs i per rematar el tanto: un Gueiser, que puntualment a les 10:15h de cada dia, entre amb erupció.(fotos Wai-o-Tapu)

Es veritat que hi ha moltes mes zones d'aquestes característiques per al voltant però el preu de les entrades... es carissim!!! O sigui que em vaig conformar fent una passejada per un bosc de sequoies de 60 metres i donant voltes pels llacs del voltant. Al final, vaig trobar el llac on quedar-me a dormir. Vaig gaudir d'una posta de sol d'un valor incalculable.

(fotos bosc sequoies, llacs i llac a waimangu)

Tercera part: Tongariro Nacional Parc.

Encare ploro d'emocio desprès d'haver fet la travessa alpina del Parc Nacional Tongariro. Una de les caminades mes emblemàtiques de NZ. L'emblemàtica per la bellesa i diversitat del seu paisatge amb: llacs, vistes, colors... tot es brrruuufff!!! I famosa pel volcà Ngauruhoe present al senyor dels anells.

La broma em va costar: 23 km de paisatge volcànic Alpí + 2 hores fent dit per tornar al trencant de l'inici + 7 km caminant per arribar on hi havia el cotxe. Total: 30 km i 12 hores non stop. Això si, content com un gínjol!!!

(fotos Alpin Crossing -- resum fotogràfic-)

Quarta part: Forgotten World Highway i la Wanganui river road.

La Forgotten World Highway ( la carretera del mon perdut). Un espectacle de carretera de 160 km --no serveis- que travessa les muntanes mes verges de l'illa. Camins de terra, fangars, engorjats i túnels de la por. M'ho vaig passar d'allo mes mes be. Despres al cap d'uns dies vaig agafar una altre carreteraI del mateix nivell que pujava per la vall del wanganui . Tant travessar muntanyes i muntanyes al final arribes a terra santa!!!

(Foto a la forgotten world highway i a la Wanganui road on arribes a Jerusalem)

Cinquena part: Plou!!!

La quarta part us la resumiré ràpid. Quatre dies tancat al cotxe esperant una finestra de bon temps per escalar el volcà Taranaki, una muntanya volcànica piramidal que es perfecta. Resultat: una emprenyada de collons!!! Va ploure mes en quatre dies que un any sencer a casa!!!

(Foto Taranaki feta des de 200km de distancia)

Sisena part: Quan un òrgan diu: PROU!!!

L'anecdota perquè rigueu, i us descolloneu de mi tant com vogueu. I us ho explico perquè...jo encare ric i sincerament... no deixa de formar part d'aquesta locura de viatge!!!

Com a intro, dir-vos que els conductors veïns encare flipen amb les meves cares. Portava moltes hores conduint i es allò que... no et recordes de parar a pixar... I pam. Arribes a la ciutat, un diluvi de collons, i tot absolutament tot col·lapsat!!! Jo ja buscava parking... restaurants... i una vorera sense pòsters però... no la vaig trobar. També vaig pensar en obrir la porta i enmig de la via publica pixar-me a la roda del meu cotxe com un gos!!! Però... tot això a NZ, no ho podrien pas entendre!!! Capaços de tancar-me per exibisionisme public!!! Al final, va ser alla, en el semàfor de la cruïlla stratfort amb wellingnton on, jajaja, em vaig alliberar i una mica mes i em corro de plaer al deixar anar tot aquell volum de liquid acumulat durant hores i hores!!! La feina de la tarda, ja us podeu imaginar quina va ser!!! Frega que frega!!!

(no fotos disponibles)

Setena part: El retorn al Tongariro National Park.

Emprenyat després de no poder escalar el Taranaki, torno al Tongariro. Aquest cop, per fer la volta a la muntanya. Un trek de 4 dies que em proposo fer amb 3 per estalviar-me un refugi que costa 25 dòlars!!!

Dia 1: 15 quilometres, 5 hores. Pluja per emplenar Susqueda, enfangat fins als genolls i una cursa de 500 corredors en sentit contrari al meu!!! Al refugi, 12 professors preparant una sortida pels seus alumnes amb 20 litres de vi, vodka i el que faci falta!!! Em vaig afegir a la festa!!!

Dia 2: Ressaca. 35 quilometres, 9:30hores. Un dia envoltat amb intervals de sol i un final plujós. Vaig travessar zones alpines, de garrigars, valls glacials, ponts de mico, zones d'alt risc volcànic i finalment per rematar el tanto i el meu cervell 15 quilometres per un desert. Un dia molt dur, però aquella sensació de solitud i de saber que si et passo algun allà, no et troba ni deu, em van fer tant feliç!!! Quin dia tant gran!!! I que be que vaig dormir!!!

Dia 3: 17 quilometres. 4:30h. Comencem amb sol per terreny muntanyós. Anar travessant valls i colls. Puja i baixa. Un trenca cames, amb grans valls glacials. Finalment pla i baixada. Acompanyat de pluja i boscos espectaculars.
Vaig arribar al cotxe completament desfet i brut. Una dutxa gratis a casa un bon home que nomes veure'm me la va oferir i un parell d'entrecots de vedella per sopar acompanyats d'un bon vi!!!

Senyors/res, avui fa un gran dia de primavera. Estic content i per això us he escrit el blog. En els propers dies saltaré a la illa sud. Que diuen que... encare es mes espectacular!!! No ho ser però... ja us ho explicare!!!

Des de la biblioteca de Ohackune, on l'internet es gratuit, molts petons a tots!!!

Sydne i una mica mes avall

Els dies per Australia passen volant! Vaig agafar un bus per recorre tota la costa est fins arribar a Sydne. Vaig passar de llarg de la gran ciutat. Perquè? Doncs, perquè necessitava muntanya i tranquil·litat. Vaig anar-me’n a les Blue Mountains, un parc nacional format per penya-segats i una barreja de boscos d'eucaliptus i bosc tropical. Cal dir que el lloc és bonic. bàsicament perquè els parcs a australia, son extensions de natura interminables. No vaig enganxar els millors dies que un pot desitjar, però, ni la pluja que va caure durant els 4 primers dies, em va impedir fer caminades prou interessants per la zona. Finalment el sol va sortir i vaig poder gaudir un xic mes de les caminades i les fabuloses vistes.

(fotos blue mountains)

Per sort he estat en un hostal prou petit i recollit. Un "rollo" familiriar, amb 4 petits dormitoris, menjador comunitari amb llar de foc i el mes important de tot un barbacoa que ha tret xispes tots els dies que he estat allà!!! S'ha d'aprofitar, no?

Finalment per acabar amb australia, me n’he anat cap a Sydne. Que resulta que no és la capital d'australia!!! I jo que n'estava convençut!!! I resulta que la capital d'Austràlia és Canberra!!! per si no ho sabíeu!!! Aquí... be, suposo que haure de fer la típica visita turística de rigor, al por, el famós pont i l'opera!!! Però si hi ha una cosa que em fa anar a Sydne és anar a veure un bon amic que vaig conèixer a Vietnam, en Tom. Un altre cop fent us de la vergonya que em caracteritza me instal·lat a casa seva. Han estat quatre dies inolvidables.

(fotos panoramica Sydne)

Durant el dia a voltar per la city. Cal dir que sydne possiblement és una de les ciutats, modernes, mes boniques que hi han al mon. Envoltada per mar i muntanyes. Esquitxada de zones verdes per tot arreu. Grans edificis. Extenses zones residencials acollidores. I sobretot una vida pausada, saludable i segura. Tot això fa, que tinguis la sensació d'estar en un lloc mes civilitzat del normal. Doncs això aquests dies vaig travessar el famós pont de ferro. Vaig anar a veure la opera, des de fora perquè val un dineral entrar-hi. La zona de bisnis. La famosa platja de bondi, on un dia, i vaig veure balenes (I no es broma!!!) i de tant en tant s'ha de corre perquè hi arriba algun tauró. Total que tot plegat és molt ben parit!!!

(fotos opera, zona bisnis, i Bonday beach)

I durant la nit... doncs a dormir!!! Jajajaja!!! Siiiiii..... hooooooome......, la veritat és que en Tom em va portar per tota arreu per descobrir tot tipus de restaurants, bars, antros, festes privades i clubs de glamour de la ciutat!!! Una experiència mesclar-se amb els australians, que quant surten de festa sembla que vagin de casament. Uns fiestons de la òstia!!! Cal dir que Sydne tot és molt car i refinat. Gracies Tom!!!, be..... mes ben dit: thank you!!!, per pagar-ho absolutament tot!!!

(fotos d'un mati.... després de tornar de festa i haver esmorzat, mirant una expo d'escultures a l'aire lliure arran de mar. La de la canya dins al mar... es bonissima!!!)

Al final, despedida amb un bon dinar amb vinillo i camí de l'aeroport. Aquests quatre dies per Sydne han estat un gran estaix!!!. Sinó tingues el vol, mi quedaria uns dies mes.

Finalment, crec que si no me'n vaig al pol sud o alguna illa perduda al mig del pacific, des de casa, ja no es pot anar mes lluny!!! Sóc a Nova Zelanda!!! El país dels Kiwis, que a part de ser una fruita, és el nom que reben els seus habitants i un ocell curiós que viu per aquí. Per si no ho sabíeu!!! Ahhh, i una altra cosa, i això segur que no ho sabeu: El Kiwi és un arbre que van portar els xinesos fa 150 anys a Nova Zelanda o sigui que... ara ja ho sabeu!!!

La primera impresio, sense haver sortit de la ciutat d'Auckland, és que es respira tranquil·litat. La gent és moooolt pausada i civilitzada (entenent per civilitzats: que no criden, es respecten totes les senyals, i van impecablement vestits!!!). La meva intenció és estar-me a la city fins que compri un cotxe per explorar la vellesa d'aquest cul de mon, en el que nomes i viuen 4 milions d'habitants.

Els pròxims dies i per no gastar, m'instal·laré a casa una gent que, a canvi de feines varies (i no és prostitució), et donen menjar i allotjament. De fet ja hi soc. Son una parella de Sry Lanka i dues criatures. Un científic molecular que estudia els Kiwis (fruita) i les seves propietats antioxidants i alergiques, i la seva dona que és professora. Sincerament molt agradables, el menjar exquisit i el mes important és que que tinc tot al els baixos (adaptat com a casa: cuina, bany, rentadora, habitació) per mi sol!!! Tot plegat contribueix a enriquir i fer mes emocionant aquest viatge!!! Espero comprar el cotxe el mes aviat possible i fer-vos gaudir i com no, una mica d'enveja del que és Nova Zelanda. No us decebre amb els pròxims post. Això promet, i molt!!!

Salut i fins aviat!!!

AUSTRALIA, aterra com puguis!!!

Iepaaaaa!!!
Doncs aquí em teniu, després d’onze fabulosos mesos per Àsia, finalment he arribat a Austràlia. Us seré sincer i us diré el que vaig pensar nomes d’arribar-hi: me'n TORNO CAP A ÀSIA!!! Jajaja!!! Si, ja ser que us semblara surrealista però… després de passar amb 10 euros diaris durant 11 mesos, arribar aquí, i que te'n cardin 50 per fer 20 km de merda, es com si et fotessin una pallissa!!!
O sigui que si, el que molts esparaveu ja ha arribat. Finalment m’he estavellat en el continent oceànic. Crec que, els 10 primers dies per Austràlia, han estat els 10 mes difícils des que vaig començar aquest viatge!!! Per mi, India, Myanmar, Laos etc… em van semblar mes fàcils. No es que Austràlia sigui complicada, al contrari, tot estar molt ben regulat i la gent es molt amable. Però crec que com tota societat evolucionada els/ens manca un no sé que… que vaig trobar per Àsia. Aquella naturalitat i senzillesa realment em va omplir molt. Molt mes que els grans edificis, els increïbles parcs naturals, la netedat etc… Crec que la falsedat de la gent en els països evolucionats ens acabara passant factura!!!

Us deixaré de martiritzar amb els meus pensaments filosòfics, en els quals crec fermament, i us explicaré les meves noves peripècies per Austràlia. Com ja us he dit l’arribada va ser traumàtica per mi. O sigui que em vaig posar manos a la obra per intentar estalviar al maxim possible. Solució: Couch surfing. O sigui que em vaig posar amb contacta amb una mena de comuna Hippies de Brisban, i es on vaig passar els meus primers dies. Entre cultius de marihuana, producció de cervesa i 15 persones transitant en una casa mig destrossada, vaig comprendre que no tothom esta a gust en la societat australiana. Menys mal!!! A part de passejar per la bonica ciutat de Brisban, vaig fer alguna excursió en algun dels parcs naturals que tenen pel voltant. Almenys ja no puc dir que no he vist koales!!!

(fotos casa i brisban i Coala)

En un viatge es coneix molta gent i menys mal!!! Vaig conèixer la Su, fotògrafa de 58 anys, per indonèsia. O sigui que fent us de la meva poca vergonya, la vaig trucar i li vaig preguntar si podia passar uns dies a casa seva. La resposta va ser: SI. O sigui que cap a Drake, un poble que no deu sortir ni en els mapes australians, enmig del no res i rodejat d'hippies i cowboys.

Semblant a les típiques pellicules de l’oest, Drake, té la típica taverna amb el seu billar, la gent va amb barret de cowboy, i les cases son de fusta amb grans finques ballades. Una experiència. Aquí, alguna excursió en algun parc nacional i la resta de dies em vaig dedicar a contemplar la fauna salvatge dels voltants. Sense mourem de la casa, vaig veure tot tipus d’especies de mamífer i ocells. I jo que estava preocupat per si no veia cap Kanguro!!! Ja els tinc mig avorrits!!!
(fotos paisatge, i animals)

Al final un tampoc poc abusar de la confiança, i tot i estar com a casa, vaig decidir moure’m. Direcció Byron Bay, un petit poble de costa ple de surferos i new hippies. Byron, però és agradable. Molta f estuqui rollo Austràlia i entremig la nit d'Halloween!!! Definitivament els australians son uns frikies!!! Menys mal que hi ha platja i algunes caminades interessants.
(fotos Byron Bay)

No crec que pugui assaborir d’Austràlia com ho he fet en el sud est asiàtic. Aquí em sento una mica perdut i fora de lloc. No tinc cotxe i haig de moure’m amb el caríssim transport publico que nomes em porta als llocs turístics. Cosa que… no m’ha agradat mai gaire. En definitiva, no sempre es pot fer ni visitar al que a un li agradaria, tot i que això rebenta molt ho assumeixo amb dignitat. Per mi el fet de visitar un país, i ho he après al llarg d’aquests mesos, no és nomes veure monuments i paisatges. Visitar un país és conèixer la gent i la seva cultura. Crec que, tot i el poc temps que estaré per Austràlia, això ho assoliré.

En els propers dies me n’aniré cap a Sydne i els seus voltants. Allà i tinc un bon amic que ja m’ha obert les portes de casa seva. Tenim pendent un bon sopar amb vi i ingredients mediterranis. No estaré gaires dies mes per Austràlia, he decidit que el dia 15 de Novembre me'n vaig cap a Nova Zelanda. Allò és mes petit i pel que he vist és espectacular. Sincerament m’atrau molt mes! I com que en aquest viatge no hi ha hagut mai res escrit, he decidit anar-me, n cap allà!!!

En fi companys, jo segueixo al peu del canyó i pels que no ho sabíeu, i per tal que entengueu la decisió d’anar cap a Nova Zelanda, us informo que ja tinc bitllet de tornada. Si, si, el 27 de gener em tindreu per l’aeroport de Girona donant pel sac un altre cop. Així que… encara em/us podré delecta durant tres mesos amb mil aventures i coses rares!!!

Salut i fast food?

Bali, 700 km amb una scooter

Bali 700 km amb una scooter, es un viatge de 12 dies per les profunditats hinduistes de l’illa de Bali. A l’arribar aquí, em vaig proposar estar-me quiet i no moure’m, però, com sempre el neguit de conèixer el desconegut em va empènyer a llogar una moto i perdrem per els llocs mes remots de l’illa. Es difícil trobar llocs realment autèntics i no turístics en aquest collons d’illa, però entre lloc turístic i lloc turístic hi ha llogarets prou interessants on la gent encara no parla angles i no hi han hotels. Cal remarcar que els llocs visitats no deixen de ser turístics i molt interessants però el que no es veu entremig encara ho es mes!!!

Bali, tot i ser molt turística no deixa de sorprendre. La seva gent segueix creient fermament amb les tradicions hinduistes. O sigui que a qualsevol lloc que vagis es habitual aixecar-te i trobar-te unes barretes d’encens a la finestra i un platet de bambú amb floretes, arròs i un cafetó a la porta d’entrada. No pas perquè tel prenguis sinó com a ofrena als deus!!!

Tot el santíssim dia estan decorant els temples públics i els temples que tenen a les cases. A vegades aquests petits temples casolans son mes grans que la pròpia casa!!! La seva gent tot i que et van amb unes rai van de color i unes Nike, segueix portant el turbant i les faldilletes típiques, això, i sense oblidar les camises estampades amb tot tipus de color!!! Per tant es d’admirar que tot i la ma de turistes que visiten l’illa encara es conservi tot això.

(fotos ofrenes en el temple de Beshaki)

Personalment me dedicat a creuar l’illa de nord a sud i de sud a nord. Vaig agafar l’imprescindible, ho vaig carregar a la motxilla i la motxilla estacada a la moto!!! Com un autèntic local!!!

(foto per les muntanyes amb el quit de supervivència, es a dir tota la motxilla. Jajaja!!!)

Sortint de Lovina, un poble amb dos carrers turístics i rodejat de pobles pescadors amb les seves típiques barques de colors i platges negres, em vaig dirigir cap al sud de l’illa. Primer de tot vaig anar a parar a una zona muntanyosa plena de volcans inactius amb llacs a dins. Prou bonic si no fos perquè em va fotre un xàfec que em va deixar tremolant de fred!!! Ara, no hi ha mal que per be no vinguí, un cop es va aixecar el dia vaig trobar unes piscines d’aigua termal i tot i que fotia una calor considerable em van entrar molt be.

(fotos als llacs i les termals)

A prop de on em trobava també faig anar a fer un petit trekking fins a uns salts d’aigua prou interessants. El mes interessant es que aquell dia no hi havia ningú i vaig fotre una migdiada considerable.

(foto salt d’aigua i com sempre, un temple!!! )

Després de tant relax el meu cos em va demanar activitat. Vaig connectar el radar i vaig trobar un volca!!! No res de l’altre mon, el gunnung Batur, 1770m, això si unes vistes del llac i les muntanyes que l’envoltaven espectaculars. Aquests cop, feia un dia clar i hi vaig pujar per la posta de sol. Completament sol!!! Un volca bonic, on es podia fer la volta per la cresta que formava el cràter!!!

Un cop arribat al poble, brut com un parracot vell, el millor que podia fer era anar cap als banys públics. Petar la xerradeta una estona i cap a sopar pexicu del llac!!!

(fotos: volca i entorn, col·locant-me amb el fumet, al cim i auto foto amb acció que em va costar una relliscada i el canell regirat!!! Per burro!!! )

Després d’aquest volca em vaig encendre i em vaig dirigir cap al volca mes gros de l’illa, el gunnung Agung. Per variar em vaig trobar amb moltes dificultats per escalar-lo amb solitari. Al·legant que es una muntanya sagrada em van prohibir rotundament escalar-la. Aquest cop però em van enganxar tranquil i no vaig voler discutir mes del compta.

Em vaig dirigir al servei de guies i els hi vaig explicar que volia pujar la muntanya sense cap guia i sota la meva responsabilitat. La resposta va ser NO!!! Aquí ja no em vaig poder aguantar mes i vaig explotar!!! Els i vaig dir que si els deus els tenien que protegit nomes deixant pujar la gent que te pasta, estaven servits!!! Que això era d’un egoisme extrem i l’únic que aconseguirien era fer enfadar la muntanya!!! Tothom em va dir que ja ho entenien i que tenia raó però…. que no podien acaptar-ho!!! Ehhhh?
Mireu, si hi hagués tingut molt d’interès ja m’hagués colat per algun racó però sincerament no tenia ganes de buscar merder i simplement me’n vaig anar al temple, que teòricament els protegeix de les desgracies, i li vaig explicar el que passava. Jajaja!!! Ja ser que esteu pensant que m’he tornat boig!!! Però be, la bellesa dels temples de Beshaki em van fer passar el mal rollo. Allà ells i la seva política!!! Jo, sincerament, ja vaig servit de pujar muntanyes!!!

(fotos temples de Beshaki)

Un cop recuperat de l’espiritualitat del temple, vaig passar per Ubud, un poble on mi vaig passar 6 dies fa uns mesos. Hi havia una mena de fira del llibre. Home, la proposta era interessant però vaig trobar bàsicament que estava pensat per turistes. Puto egoisme, ni tant sols jo em podia permetre el luxe de pagar-me l’entrada de la majoria d’activitats!!! Imagineu-vos la gent local, que es a la que fa mes falta!!! Total que vaig fer quatre compres que tenia pendents, en el seu interessant mercat, i vaig fotre el camp.

A partir d’aquí em vaig posar l’Ipod, els AC/DC i peu baix per la carretera de la costa est!!! Vaig anar parant en algun poble per dinar o repostar, però bàsicament vaig conduir tot el dia!!! Quin plaer!!! Quina llibertat!!! Simplement música, paisatge i cremar benzina!!! Fins que vaig arribar al meu punt d’origen: Lovina.(foto panoràmica a la zona de muntanya de Tirta Ganga)

A Lovina, petites excursions als llocs del voltant, llegir i escriure molt i molt. Ja fa dies que estic escrivint les “memòries de asia”. Es divertit recordar tot el que he passat, el que he après, el que he entès, el que conec, el que m’agrada, el que no m’agrada, la gent, la cultura i un llarg etc…( foto platja de Lovina)

El viatge ni molt menys s’acaba aquí. Però si que començo a veure el final del meu periple asiàtic. Encara em queda tornar a malàcia, per cinquena vegada, per passar-hi 8 dies abans d’agafar el vol cap a Australia.

Però crec que el sud est asiàtic es mereix una llarga reflexió. Han estat 11 mesos vivint entre diferents cultures i països, i això requereix un stop per posar els punts sobre les iii. I on millor que en unes petites illes d'aigues cristalines al nord de malacia!!! Mes que res, es que la nova etapa que tocarà afrontar a Australia no tindrà res a veure amb el viscut fins ara. Allò serà com començar un blog nou! Amb un tipus de fauna diferent a la que m’he trobat fins ara i un grapat de vivències noves que segur seran també divertides.

Des de la terrassa de la meva nova residencia provisional, escrivint-vos aquest post, una abraçada molt forta!!!

(foto: al balco, en una posta de sol, després d’haver rentat la roba i gaudint de música i escriptura)

JAVA, ACTIVITAT VOLCANICA.

L’illa de Java la que em va acollir per primera vegada deixant-me dormir als carrer de la capital, m’ha sorprès molt gratament. Les seves ciutats i pobles, el caràcter simpàtic de la gent, el seu menjar i el preu de tot plegat barrejat amb unes arrels culturals molt diverses i fortes fan d’aquesta illa unes de les millors que he estat. En principi nomes volia fer la típica visita turística dels 3 punts importants, la qual cosa m’hagués ocupat una setmaneta escassa, Yogdjakarta i els temples de Borobududur, el volca Bromo, i el Kawa Ijen. Però davant meu m’he trobar amb una mega illa (una de les mes poblades del mon), on a part de l’esmenta’t anteriorment, hi ha un tou de volcans per pujar i un munt de pobles per descobrir. Al final la meva estada s’ha allargat a 18 dies, dels quals nomes he trobat turistes, en els tres punts concrets. La resta ha estat made in Indonèsia!!! I segurament de lo millor que he vist!!!

Crec que es comença a notar el temps que fa que soc per Indonèsia, aviat farà tres mesos!!! Primer de tot, començo a parlar la seva llengua Bahasa Indonèsia, i el fet de poder-te comunicar amb ells (que no tenen ni papa d’angles) et facilita molt les coses. A conseqüència del primer, el grau d’acceptació per part dels locals augmenta exponencialment i en comptes de nomes pensar amb bisnis ($), et fan els preus locals !. I tercer i el mes important, el fet de veure un “ orang bohle”, que literalment vol dir un “home albí”, sol i en llocs poc turístics, els descol·loca gratament. Flipen!!! Per els indonesis, la comunitat es molt important i el pel simple fet de veure’t sol sempre et convidaran a compartir amb ells. Tot plegat m’ha permès conèixer petit s detalls de la vida diària d’indonèsia, que no es tant bonica com pinten les agencies, ni tant agradable com el somriure dels seus habitants!!!

Feta la petita introducció no parlaré gaire mes. Estic cansat d’escriure!!! Per tant us aniré posant alguns petits comentaris i un munt de fotos perquè desfruiteu sense gaire esforç. Apa, una abraçada a tots i que disfruteu de la muntanya com ho he fet jo!!!

JOGYAKARTA i els temples de Borobudur.
Era el final del ramadà i estava tot tancat. Fantàstic!!! Per sort com els indonesis fan festa els temples i part dels mercats estaven oberts. El temple budista de Borobudur es un dels mes importants del sud est asiàtic. Els relleus son de molt detall. Ara si heu estat a Ankor (Cambotja) o Wagen ( Myanmar), set fa petit!!!

(fotos mercat dels ocells a Yogyakarta i Borobudur)

GUNNUNG MERAPI (2911 m)
A prop de Jogyakarta hi ha un dels volcans mes destructius de Java. Una companyia aèria porta el seu nom, Merapi Airlines, la qual, no es caracteritza per la seva fiabilitat. En fi, que cada 4 o 5 anys aquest volca fot un pet i ho arrenca tot!!! Actualment esta actiu paro i pots pujar. I perque us explico tot això? Doncs perquè vaig anar a fer-lo!!! Vaig arrenca a les 1 am per fer els 1500m de desnivell i veure sortir el sol! (a Indonèsia, has de pujar les muntanyes molt aviat perquè a mig mati es cobreixen de núvols). Entre mig de fumarades de sofre i pedres calentes, el cim d’aquest con perfecta et gratifica amb vistes a 360 graus. De les muntanyes mes maques que he pujat mai.

(Foto del cim pròpiament dit. I vista 360 graus des d’allà dalt)

SOLO
Solo es una de les ciutats mes tradicional i menys pertorbada per la modernitat de tot Java. Vaig passar-hi el final del Ramada entre canterelles (24h non stop) de les mesquites i la calma dels seus carrers. Amb una bicicleta i anar explorant la ciutat i la seva gastronomia.

(fotos carrer i transport públic a Solo. Com us he dit estaven de vacances!!!)

GUNNUN WELIRANG (3156 m)
Aquí un altre volca actiu, que em va costar dos dies fer el cim. Son disset quilometres de pujada ininterrompuda i 2000m de desnivell, des de Tetres, el poble mes proper. Vaig tindre que demanar una manta a l’hostal on em vaig allotjar, perquè no porto sac de dormir. Vaig carregar menjar i aigua i el primer dia 13 km fins a les barraques dels recollidors de sofre a 2500 m. Em vaig anar trobant excursionistes indonesis amb els qui vaig compartir molts bons moments i àpats. La nit..., dins una barraca de palla i amb una sola manta va ser molt freda. Sort que portava una manta tèrmica!!! Desprès de dormir unes hores em vaig llevar a les 3 am. En solitari, a les fosques i sense conèixer el camí vaig fer cap al cim. Que gran que es la muntanya en aquets moments de solitud!!! Vaig arribar al cim a temps per veure la sortida de sol. Un altre espectacle amb grans vistes i un crater fumejant sota els meus peus. El descens va ser mol dur. Als 4 km de pujada si han de sumar els 17 de baixada. Vaig arribar amb els genolls fosos i una gana tremenda. Van caure 3 plats d’arròs per dinar!!!

(fotos de la muntanya, la barraca on vaig dormir, cim i dels meus peus desprès de la pallissa de dos dies)

GUNNUG BROMO (2392 m) i GUNNUNG PENANJAKAN (2770 m)
Un dels llocs mes turístics d’Indonèsia i merescudament. Una bellesa incalculable. Es tracta d’un gran crater (10 km) amb un cim superior anomenat gunnung Penanjukan. Al seu interior hi ha un grup de volcans, entre ells l’actiu gunnung Bromo. La idea es pujar al Penanjukan per veure les vistes de tota caldera amb els seus volcans a l’interior. Es el que vaig fer. Caminant com sempre, per veure sortir el sol vaig fer el cim. La sorpresa? Francament no havia vist mai tanta gent a dalt d’una muntanya!!! I es que arriba una carretera fins al cim!!! Un cop va marxar tota la comparsa vaig gaudir de les vistes i la tranquil·litat. Després vaig bordejar el crater superior per descendre fins a l’esplanada de la caldera i dirigir-me cap al fumejant bromo. Tot plegat uns 15 km. Vaig poder gaudir 7 hores amb molta calma de l’espectacle visual!!! I sense pagar un duro!!! La gent paga per gaudir 1 hora de les vistes i 2 hores foten salts dins uns jeep!!! No ho entendre mai!!!

(fotos: panoràmica del bromo des del Penanjukan, Bromo fumejant, cavalls pels incapacitats i els GANDULS i un servidor dalt del bromo)

GUNNUNG KAWA IJEN (2378 m)
Arribar aquí, amb transport públic, ja te els seus collons. Però arribar-hi de nit, sabent que al cap de 5 hores t’has de llevar, sense sac de dormir i sense voler pagar 10 euros per una habitació sense manta ni lavabo encara en te mes. El final vaig pagar un euro i vaig dormir a l’oficina del parc!!! A 2000 m tapat amb una merda de llençol i la manta tèrmica. Quina santíssima fred!!!

Al Kawa Ijen he fet un plantejament diferent de pujar un volca. En contes de fer el cim me fotut dins el crater amb els recollidors de sofre. Volia experimentar el que es viu i sincerament es molt dur. Juntament amb en Punadi (un recollidor de sofre de 35 anys) vam fer el camí de 3 km fins al crater i desprès 20 minuts baixant fins les entranyes de la terra. Aquí, enmig de núvols de fum de sofre asfixiant i corrosiu, aquesta gent es juguen la salut i la vida per carregar-se 80 quilos de sofre a l’esquena i guanyar tant sols 3,5 euros. L’espectacle i l’emoció son garantits però l’únic que vaig sentir es pena, dolor i impotència de veure les condicions de treball d’aquesta noble gent!!!

(fotos anant cap a la feina. Arrancant i carregant sofre entremig d'estossegades i gemecs per culpa del fum ( hi havia moments que hagués sortit corrent d’aquell infern). Pujant el crater. Pesant per rebre la recompensa ( Li vaig donar el sou de dos dies)).

Jo segueixo buscant camins per Indonèsia i on millor que una estació de bus? Apa siau!!! (foto estació de Bondowoso, petant la xerrada)

Flores

Nota informativa: Em sap greu no poder-vos ensenyar les fotos. No hi ha manera de penjar-les. O sigui que de moment i fins al mes que be, que vaig a Australia, en penjare un recull d'aquest ultims mesos al Facebook.

Com sempre us escric des del lloc mes estrany possible. Aquest cop des de l’aeroport de Kuala Lumpur, a malacia. I he passat una nit d’aquelles de cadira dura, fressa i fred per l’aire acondicionat. I que collons faig a malacia? Doncs he tingut que sortir del país per tornar a renovar el meu visat per indonesia. O sigui que farem un mes mes pel pais de les illes els volcans i les desgracies. Però be, anem al tema que aquest ultim mes amb la Mònica ha donat molt de si.
Com sempre, afegint un nou transport a la llista, vam sortir de bali cap a l’illa de flores amb una avioneta. Contant que feia una setmana n’havien perdut dues ( s’havien estavallat) no em fotia gaire gracia però aixo o res. O sigui que gas a la burra!

Rinca i Komodo two days boat trip.
A l’arribar a flores ja vam veure que era un paisatge completament diferent a la resta d’indonèsia i el sud est asiàtic. Un paisatge sec, pelat i ple d’arbres caducs. A Labuan Bajo, vam contractar un tur amb vaixell que ens va dur a les famoses illes de Rinca i Komodo. La resta de jornada navegant i bussejant. Remarcar que la Mònica va fer el bateig a bussejar!!! Si contem que amb el tema aigua freda es com els gats i que lo seu son els ocells i no els peixos, el que va fer es comparable a l’arribada a la lluna. Ja us ho explicarà!!! També vam veure mils de ratpenats gegants quan surten del cau durant la posta de sol per anar a terra ferma a menjar!!! Tot plegat un espectacle.

L’espectacle gros però, es l’illa de Rinca i Komodo. Son unes de les tres illes on viu el Drago mes gran del mon: El drago de Comodor. Una bestia que pot arribar a fer 3 metres i es aparentment inofensiva; però que corre a 20 km/h i si et queixala et pot arribar a matar nomes amb els virus que porta. Vam fer un trekking cada dia per les dos illes. Un paisatge tipus sabana que brilla per si sol. Els guies sempre van acompanyats del seu basto per aturar els atacs compulsius dels dragons, que es camuflen perfectament amb el medi. Tot i la meva amista innata amb els animals el guia no va tindre que intervenir per separar-nos. Millor!!!

Tenir una bestiota d’aquestes a pocs metres i en estat natural us asseguro que impressiona!!! Son molt ven parits!!! A que si Xibiru?
Abans de marxar cap a l’interior deFlores, pero vam decidir fer una parda a unes illetes d’aquelles que no hi ha res!!! Quatre Bungalows, sorra i aigua!!!

Bajawa, centre flores.
Per arribar aquí la cosa no es que sigui difícil però les carreteres a Flores son per emmarcar. Que dolentes que arriben a ser!!! Ho vam fer en dos dies i el primer vam dormir a Riung. Un poble sense res especial sinó fos perquè vaig veure el camp d’arròs mes ven parit que he vist mai!!! I mira que n’he arribat a veure!!!

Bajawa es un poble posat a 1100metres d’alçada rodejat de volcans i verd exuberant. Per moure’ns per aquí vam agafar una moto i vam anar a voltar pels pobles tradicionals de la zona. Vam passar per Bena, un dels pobles que encara conserven l’estil tradicional de poble. Les cases son de fusta amb taulat de palla i al mig del poble i posen monuments dedicats a la fertilitat masculina i femenina al costat de les toves dels seus morts.

Molts d’aquests pobles per no dir la majoria no tenen aigua corrent ni dutxa. Però tenen una cosa molt ven parida: els banys públics naturals. Com? Doncs imagineu- vos al mig de bosc en un lloc que conflueixen dos rius, un d’aigua calenta i un d’aigua freda, i tu et poses al mig i decideixes la temperatura . Sincerament es molt ven parit!!! Agafes una pedra volcànica un xic de sabor i frega que frega!!!

L’altre aventura va ser anar a veure l’últim volca que va literalment explotar a indonèsia, el Wawo Muda. En principi te uns llacs de color al seu interior però estaven completament secs. Nomes de pensar les tones de pedra que va escopir a l’aire em poso les mans al cap!!!

Riung. Parc nacional de 17 illes.
Nomes de pensar amb la carretera que vam fer arribar a Riung, em poso les mans al cap. Riung es un poble mariner que mica mica van veien el negoci de tenir un PN al costat de casa. Es tracta d’un parc marí que consta de 21 illes -tot i que amb honor al dia de d’independència li van posar el nom de PN 17 illes- amb un fons de coralls molt bonics i on hi ha una gran varietat de peixos. Vam llogar un vaixell i ens vam passar el dia a la mar. Tot i que vam disfrutar moltíssim amb els peixicus , el que mes ens va impressionar, va ser veure els ratpenats gegants (guineus voladores amb inglish) a 5 metres de nosaltres!!! Son unes besties que amb les ales obertes poden arriben a fer 1 metre.

Moni i el volca Kelimutu.
Quan parlem d’Indonèsia i concretament de flores una de les coses mes espectaculars que hi ha per veure es el volca Kelimutu. Un volca amb tres craters amb unes parets vertiginoses amb tres llacs de diferents colors. Vam anar a veure-hi la sortida del sol. Realment es un lloc que per ells es sagrat i no m,estranya. Te una bellesa incalculable!!! Us posaré una foto que vaig poder tirar des de l’avio quant tornàvem cap a casa.

A part de l’ascensió al volca vam anar de visita als pobles veïns on es caracteritzen per ser bons teixidors de saruks -faldilla llarga que serveix per tot. Des de per dutxar-se les dones, per abrigar-se o fins i tot per eixugar els mocs de la mainada- i com no, em vam comprar un parell!!! Son fets amb tinys naturals i teixits a ma!!! Vaja currele!!!

El retorn.
Els últims dies ens els vam passar de relax a Maumere, un dels pobles mes a l’est de Flores esperant a que sortís el nostre vol cap a Bali. Això començava a ser la fi del nostre viatge. Però encara vam passar un dia a Bali on vaig aprofitar per anar al dentista que no hagués tingut que anar mai!!! Nomes de veure la tassa d’en Mickye Mouse, que em van donar per glopejar, ja hagués tingut de fotre el camp!!! Però no ho vaig fer i he tingut que tornar a anar al dentista. Aquest cop un com deu mana!!!
En fi que de Bali vam anar cap a Jakarta. Els nostres respectius vols sortien d’allà. Vam aprofitar per anar a netejar la meva càmera que estava plena de merda ( ja ho veureu amb les taques de les fotos) i com no per fotre'ns l’últim tiberi!!! Nomes el lloc s’ho mereixia i el menjar ( peixetada) va valer la pena!!! Hi va ja que heu fet l’esforç de llegir fins aquí, us explicaré les dos anècdotes de l’últim dia: Nomes d’entrar al restaurant ens van dir no ser que d’esmòquing... . Nomes de sentir això, la Mònica ja reculava. Home, la veritat es que el lloc semblava d’esmòquing però nomes ens van demanar si volíem zona de fumadors. Jajaja!!!! La segona anècdota va ser al final. Si si, es clar quan ens van portar la conta!!! No portàvem ni calers ni targeta!!! O sigui que un es va quedar esperant i l’altre cap a casa a buscar la pasta!!! Jajaja!!! Sort que cap dels dos te gaire vergonya!!!
I així va acabar el nostre viatge per Indonèsia. Be, no ven be així. Els plors a l’aeroport no van faltar!
Tal com us he dit al principi, jo torno a ser a Indonèsia i intentaré seguir-vos delectant amb un país que nomes contemplant-lo...!!!

Salut i fins la pròxima!!!

PD: Monica, gracies per comprendre l’importancia d’aquest viatge i per fer grans esforcos per compartir-ne diferents trams amb mi. No ho oblidare mai!!!

FUNERALS A SULAWESSI I RELAX A BALI

Heu sentit a parlar de Tana Toraja? Doncs us en faré quatre cèntims i flipareu una estona. El País Toraja esta situat la zona centre de l’illa de Sulawessi. Era una antiga comunitat de mariners que van emigrar a les muntanyes fugint de tot deu que el perseguia. Eren una cultura animista que es van convertir al cristianisme després de ser invadits per espanyols, portuguesos i sobretot per el holandesos. El cristianisme aquí, adopta una forma un xic curiosa. Per mi l’únic que tenen de cristians son les esglésies i el fet d’anar a missa i tenir les mateixes celebracions.

Tot i que les celebracions, i sobretot els funerals, son un xic especials, tot el país, esta farcit de les seves característiques construccions que representen un vaixell o les banyes de búfal. Senyal de poder dins la comunitat toraja. A sobre aquesta gent viuen en un entorn, sincerament preciós, rodejats de muntanyes i camps d’arròs i es clar això fa que els torajas tinguin un no ser que captivador. Gent extremadament hospitalaris i simpàtics. Per mi la millor manera de veureu i entendre el país i la seva gent es llogar una moto i just go around. Juntament amb una tropa de catalans motxilleros que ens vam conèixer a les illes Togeans i ens hem dedicat a explorar la zona i la seva gastronomia. Quins dies tant ben parits!!! Els funerals a toraja, son tot un aconteixement. Aquí els morts s’enterren de juliol a agost. Ja se que esteu pensant... i si et morts al gener o al setembre? Doncs et tindran a casa, et donaran de menjar i et parlaran igual com si estiguessis viu!!! Hi ha casos que els han tingut a casa fins a dos anys!!! Intentaré explicar tot el procés d’un enterrament. Primer s’ha de guardar pasta per fer la celebració que pot durar de tres a 6 dies depenent de la riquesa de la família. Un cop s’ha decidit la data, es construeix un poble sencer per acollir els convidats. Llavors es convida a la gent. Tothom que hi assisteix ha de fer una donació depenent de la seva riquesa. Normalment els regals solen ser porcs que es mataran durant els dies del funeral per donar de menjar a tots als assistents.

El primer dia es fa una rebuda a tots als assistents i es comença fent un sacrifici de búfals i porcs per donar de menjar tots els dies. No us penseu pas que van a l’escorxador!!! Els búfals els pelen a cop de matxet al coll i els porcs apunyalats directament al cor!!! Si no tens una mica d’estómac impressiona una mica!!! Jo sincerament vaig disfrutar com un animal!!! Vaig tindre la sort d’assistir a un primer dia de funeral. Musica, danses, ofrenes i tiberi per tothom. Vam arribar al mati i en vaig sortir a mitja tarda!!!
La resta de dies, el funeral, també dura tot el dia!!! Però aquests dies estan destinats a fer sacrificis pel mort. Depenent de la riquesa es poden arribar a matar molts búfals i molts porcs. En el que jo vaig assistir amb tots els dies es van sacrificar 20 búfals i uns quants centenars de porcs!!!

L’últim dia per fi es decideixen a enterrar el mort. Curiosament, no els enterren a a terra. Els posen elevats en coves escavades a la roca o penjats dels arbre i les roques. Es molt espectacular passejar pel país Toraja i contempla tombes a tot arreu. A part d’això per cada mort construeixen un Tau –tau, que es una figura que representa al mort, i la col·loquen prop de la tomba per protegir-la. A part d’això heu de pensar que un mort, a qui, se’n va a la tomba amb tot tipus de riquesa, utensilis, menjar i algun que altre vici!!!

O sigui que ja veieu, que el concepte de la mort es molt relatiu depenent de on moris. Jo no se si el papa te constància del que es fa aquí, però, deu ni do amb la carnisseria!!! Ja va be que algú trenqui una mica les normes del cristianisme tal i com el tenim entès. Es clar que una mort es trista, però, també, cal dir que nosaltres encara li fem mes. Tant per tant, i com fan els Torajas, mes val acabar amb una festa reunint a totes les persones estimades al voltant d’una taula!!!

Després de tanta carnisseria, mort i menjant carn com un condemnat, he anat cap a la capital de Sulawessi, Makassar. Res especial si no fos per les mariscades a 10 euros que me fotut aquests darreres dies.

A partir d’aquí toca canviar d’illa i me n’he anat a Jakarta, la capital indonèsia a esperar a la Monica. No sense entrebancs. La primera nit a Jakarta em va tocar dormir “a la puta calle”. No vaig trobar allotjament, tot full, i em vaig acabar ajagut davant de la porta d’urgències d’un hospital, on un guarda de seguretat, em vigilava!!! Vaig dormir com un liró!!!. Vamos, que segons com es miri, un autèntic luxe!!!
Al final vaig trobar-me amb la Monica. Cal remercar que va arribar puntualment a la cita, sense perdres ni liar cap pollastre a l’aeroport. El primer encontre ens vam mirar així... una mica de reüll a veure que farà o a veure amb que em sortirà. Jajajaja!!! Despres de pocs minnuts tot estava al seu lloc!!! Sincerament, i ara que no em veu, segueix igual de torra collons que sempre!!! I es que ja la trobava a faltar!!!

Hem passat uns dies per Bali, hem llogat una moto i ens hem dedicat a explorar l’illa sortint una mica dels circuits turístics organitzats. I totes aquets privilegis que no me trobat en 9 mesos. Be, un dia vam fer una escapada a Kuta, la zona surfera mes famosa del mon i us he de dir que, per fotres en una onada d’aquestes, s’han de tenir ben posats!!! La resta us la podeu imaginar: trekking , relax, massatges, menjar be etc.. . De fet Bali, es un bon lloc per qui li agradi la comuditat Tot el millor que es pot fer en unes vacances. D'aqui dos dies volem amb una avioneta, a la illa de Flores. En tenim molt bones referències i pinta molt espectacular. Besties estranyes, volcans i coralls!!!

Ja us ho explicarem!!! Una abraçada molt forta a tots.