dimarts, 8 de desembre del 2009

New Zeland, 20 dies per l'illa nort.

Epa!

Els 10 dies a Auckland han donat els seus fruits. Després de buscar i rebuscar, ja puc començar el meu viatge per New Zeland. Ja tinc cotxe!!!

Us he de dir que buscava una furgo però els preus eren desorbitats. Així que, segona opció: un familiar, suficientment llarg, per dormir-hi i fotre tot el necessari per passar dos mesos de càmping-plaja! Resultat: un Subaru Legaci, benzina, canvi automàtic i 280.000km de regal! Jajaja!!! Tot al preu de 750 euros!!! Ja ser que esteu pensant... , el mateix que em va dir el meu pare es belluga o l'has d'apretar? Jajaja!!! De moment, nomes us puc dir que porto uns 2000km i nomes hi tinc que afegir aigua de tant en tant. Toco fusta i toqueu fusta per mi, per arribar a final del viatge sense problemes i vendre'l al mateix preu.

Però esclar, un també necessita tot els estris per viure 2 mesos, sense fotre un peu a un "expensive" càmping o guest house. Resultat: entre el que em van donar la família amb qui vaig estar 7 dies (els quals, encare estant flipant pensant que passaré 2 mesos visquen en un cotxe) i amb 150 euros, he adquirit: matalàs, estris de cuina, càmping gas, nevera i un convertidor a 220 per carregar tota l'ectronica.
Us presento el meu amic, company de viatge, apartament movil, i cotxe: en Subaru!!!

(Foto d'en Subaru i els estris)

Be, desprès de les presentacions, podem anar al gra. I... aquí... a NZ, costa molt destriar el gra de la palla!!! Tot, absolutament tot, es espectacular!!! A cada curva que agafes se't posa la pell de gallina nomes de veure el paisatge que se t'obra al davant dels nassos. Ahhh, i no parlem quant t'endinsses en algun dels centenars de parcs naturals, nacionals o zona d'interes... Desprès... et cauen els collons a terra perquè la cosa passa de ser espectacular a desconcertant!!! Massa bellesa junta!!!

Primera part: Península de Coramandel.
Arribar aqui ja te lo seu. Una carreterota estreta de curves interminable i una pista de grava del mateix estil. Tot per arribara a port Jakson. M'entres anava cap allà, entremig de OHHHH's, BUFFFF's, AHHHH's de plaer visual, tenia la sensació que estava endinsant-me en un mon a apart. Un mon, que no havia vist fins ara. Sort que de tant en tant em trobava un remat d'ovelles que em feien baixar dels núvols!!!

(foto paisatge i ovella)

Aquí, vaig fer una caminada d'aquestes de 20 Km anar i tornar al llarg de la costa. Contempleu vosaltres mateixos. Jo no dic res mes.

(fotos port jakson i caminada per la costa)

Avans pero una altre parada al parc nacional de coramandel. aquest cop a l'interior. Escalar els pinnacles i gaudir d'uin entorn fantastic.

(fotos pinnacles)

Seguint per la costa nord de la península un es trobava a les catedral cave's i el hot spring beach. Es a dir: coves com una catedral i un spa natural al mig de la sorra de la platge. Nomes tenies que fer el forat, esperar que es refredes una mica i a gaudir!!!

Segona part: Rotorua i l'entorn volcànic-termal.
I jo que em pensava que ja ho havia vist tot amb tema volcànic... quan vaig veure el parc de Wai-o-Tapu... vaig al·lucinar!!! Fumeroles per tot arreu, rius de residus volcànics, basses naturals de tots colors, llacs i per rematar el tanto: un Gueiser, que puntualment a les 10:15h de cada dia, entre amb erupció.
(fotos Wai-o-Tapu)

Es veritat que hi ha moltes mes zones d'aquestes característiques per al voltant però el preu de les entrades... es carissim!!! O sigui que em vaig conformar fent una passejada per un bosc de sequoies de 60 metres i donant voltes pels llacs del voltant. Al final, vaig trobar el llac on quedar-me a dormir. Vaig gaudir d'una posta de sol d'un valor incalculable.

(fotos bosc sequoies, llacs i llac a waimangu)

Tercera part: Tongariro Nacional Parc.

Encare ploro d'emocio desprès d'haver fet la travessa alpina del Parc Nacional Tongariro. Una de les caminades mes emblemàtiques de NZ. L'emblemàtica per la bellesa i diversitat del seu paisatge amb: llacs, vistes, colors... tot es brrruuufff!!! I famosa pel volcà Ngauruhoe present al senyor dels anells.

La broma em va costar: 23 km de paisatge volcànic Alpí + 2 hores fent dit per tornar al trencant de l'inici + 7 km caminant per arribar on hi havia el cotxe. Total: 30 km i 12 hores non stop. Això si, content com un gínjol!!!

(fotos Alpin Crossing -- resum fotogràfic-)

Quarta part: Forgotten World Highway i la Wanganui river road.

La Forgotten World Highway ( la carretera del mon perdut). Un espectacle de carretera de 160 km --no serveis- que travessa les muntanes mes verges de l'illa. Camins de terra, fangars, engorjats i túnels de la por. M'ho vaig passar d'allo mes mes be. Despres al cap d'uns dies vaig agafar una altre carreteraI del mateix nivell que pujava per la vall del wanganui . Tant travessar muntanyes i muntanyes al final arribes a terra santa!!!

(Foto a la forgotten world highway i a la Wanganui road on arribes a Jerusalem)

Cinquena part: Plou!!!

La quarta part us la resumiré ràpid. Quatre dies tancat al cotxe esperant una finestra de bon temps per escalar el volcà Taranaki, una muntanya volcànica piramidal que es perfecta. Resultat: una emprenyada de collons!!! Va ploure mes en quatre dies que un any sencer a casa!!!

(Foto Taranaki feta des de 200km de distancia)

Sisena part: Quan un òrgan diu: PROU!!!

L'anecdota perquè rigueu, i us descolloneu de mi tant com vogueu. I us ho explico perquè...jo encare ric i sincerament... no deixa de formar part d'aquesta locura de viatge!!!

Com a intro, dir-vos que els conductors veïns encare flipen amb les meves cares. Portava moltes hores conduint i es allò que... no et recordes de parar a pixar... I pam. Arribes a la ciutat, un diluvi de collons, i tot absolutament tot col·lapsat!!! Jo ja buscava parking... restaurants... i una vorera sense pòsters però... no la vaig trobar. També vaig pensar en obrir la porta i enmig de la via publica pixar-me a la roda del meu cotxe com un gos!!! Però... tot això a NZ, no ho podrien pas entendre!!! Capaços de tancar-me per exibisionisme public!!! Al final, va ser alla, en el semàfor de la cruïlla stratfort amb wellingnton on, jajaja, em vaig alliberar i una mica mes i em corro de plaer al deixar anar tot aquell volum de liquid acumulat durant hores i hores!!! La feina de la tarda, ja us podeu imaginar quina va ser!!! Frega que frega!!!

(no fotos disponibles)

Setena part: El retorn al Tongariro National Park.

Emprenyat després de no poder escalar el Taranaki, torno al Tongariro. Aquest cop, per fer la volta a la muntanya. Un trek de 4 dies que em proposo fer amb 3 per estalviar-me un refugi que costa 25 dòlars!!!

Dia 1: 15 quilometres, 5 hores. Pluja per emplenar Susqueda, enfangat fins als genolls i una cursa de 500 corredors en sentit contrari al meu!!! Al refugi, 12 professors preparant una sortida pels seus alumnes amb 20 litres de vi, vodka i el que faci falta!!! Em vaig afegir a la festa!!!

Dia 2: Ressaca. 35 quilometres, 9:30hores. Un dia envoltat amb intervals de sol i un final plujós. Vaig travessar zones alpines, de garrigars, valls glacials, ponts de mico, zones d'alt risc volcànic i finalment per rematar el tanto i el meu cervell 15 quilometres per un desert. Un dia molt dur, però aquella sensació de solitud i de saber que si et passo algun allà, no et troba ni deu, em van fer tant feliç!!! Quin dia tant gran!!! I que be que vaig dormir!!!

Dia 3: 17 quilometres. 4:30h. Comencem amb sol per terreny muntanyós. Anar travessant valls i colls. Puja i baixa. Un trenca cames, amb grans valls glacials. Finalment pla i baixada. Acompanyat de pluja i boscos espectaculars.
Vaig arribar al cotxe completament desfet i brut. Una dutxa gratis a casa un bon home que nomes veure'm me la va oferir i un parell d'entrecots de vedella per sopar acompanyats d'un bon vi!!!

Senyors/res, avui fa un gran dia de primavera. Estic content i per això us he escrit el blog. En els propers dies saltaré a la illa sud. Que diuen que... encare es mes espectacular!!! No ho ser però... ja us ho explicare!!!

Des de la biblioteca de Ohackune, on l'internet es gratuit, molts petons a tots!!!

dimarts, 17 de novembre del 2009

Sydne i una mica mes avall

Els dies per Australia passen volant! Vaig agafar un bus per recorre tota la costa est fins arribar a Sydne. Vaig passar de llarg de la gran ciutat. Perquè? Doncs, perquè necessitava muntanya i tranquil·litat. Vaig anar-me’n a les Blue Mountains, un parc nacional format per penya-segats i una barreja de boscos d'eucaliptus i bosc tropical. Cal dir que el lloc és bonic. bàsicament perquè els parcs a australia, son extensions de natura interminables. No vaig enganxar els millors dies que un pot desitjar, però, ni la pluja que va caure durant els 4 primers dies, em va impedir fer caminades prou interessants per la zona. Finalment el sol va sortir i vaig poder gaudir un xic mes de les caminades i les fabuloses vistes.

(fotos blue mountains)

Per sort he estat en un hostal prou petit i recollit. Un "rollo" familiriar, amb 4 petits dormitoris, menjador comunitari amb llar de foc i el mes important de tot un barbacoa que ha tret xispes tots els dies que he estat allà!!! S'ha d'aprofitar, no?

Finalment per acabar amb australia, me n’he anat cap a Sydne. Que resulta que no és la capital d'australia!!! I jo que n'estava convençut!!! I resulta que la capital d'Austràlia és Canberra!!! per si no ho sabíeu!!! Aquí... be, suposo que haure de fer la típica visita turística de rigor, al por, el famós pont i l'opera!!! Però si hi ha una cosa que em fa anar a Sydne és anar a veure un bon amic que vaig conèixer a Vietnam, en Tom. Un altre cop fent us de la vergonya que em caracteritza me instal·lat a casa seva. Han estat quatre dies inolvidables.

(fotos panoramica Sydne)

Durant el dia a voltar per la city. Cal dir que sydne possiblement és una de les ciutats, modernes, mes boniques que hi han al mon. Envoltada per mar i muntanyes. Esquitxada de zones verdes per tot arreu. Grans edificis. Extenses zones residencials acollidores. I sobretot una vida pausada, saludable i segura. Tot això fa, que tinguis la sensació d'estar en un lloc mes civilitzat del normal. Doncs això aquests dies vaig travessar el famós pont de ferro. Vaig anar a veure la opera, des de fora perquè val un dineral entrar-hi. La zona de bisnis. La famosa platja de bondi, on un dia, i vaig veure balenes (I no es broma!!!) i de tant en tant s'ha de corre perquè hi arriba algun tauró. Total que tot plegat és molt ben parit!!!

(fotos opera, zona bisnis, i Bonday beach)

I durant la nit... doncs a dormir!!! Jajajaja!!! Siiiiii..... hooooooome......, la veritat és que en Tom em va portar per tota arreu per descobrir tot tipus de restaurants, bars, antros, festes privades i clubs de glamour de la ciutat!!! Una experiència mesclar-se amb els australians, que quant surten de festa sembla que vagin de casament. Uns fiestons de la òstia!!! Cal dir que Sydne tot és molt car i refinat. Gracies Tom!!!, be..... mes ben dit: thank you!!!, per pagar-ho absolutament tot!!!

(fotos d'un mati.... després de tornar de festa i haver esmorzat, mirant una expo d'escultures a l'aire lliure arran de mar. La de la canya dins al mar... es bonissima!!!)

Al final, despedida amb un bon dinar amb vinillo i camí de l'aeroport. Aquests quatre dies per Sydne han estat un gran estaix!!!. Sinó tingues el vol, mi quedaria uns dies mes.

Finalment, crec que si no me'n vaig al pol sud o alguna illa perduda al mig del pacific, des de casa, ja no es pot anar mes lluny!!! Sóc a Nova Zelanda!!! El país dels Kiwis, que a part de ser una fruita, és el nom que reben els seus habitants i un ocell curiós que viu per aquí. Per si no ho sabíeu!!! Ahhh, i una altra cosa, i això segur que no ho sabeu: El Kiwi és un arbre que van portar els xinesos fa 150 anys a Nova Zelanda o sigui que... ara ja ho sabeu!!!

La primera impresio, sense haver sortit de la ciutat d'Auckland, és que es respira tranquil·litat. La gent és moooolt pausada i civilitzada (entenent per civilitzats: que no criden, es respecten totes les senyals, i van impecablement vestits!!!). La meva intenció és estar-me a la city fins que compri un cotxe per explorar la vellesa d'aquest cul de mon, en el que nomes i viuen 4 milions d'habitants.

Els pròxims dies i per no gastar, m'instal·laré a casa una gent que, a canvi de feines varies (i no és prostitució), et donen menjar i allotjament. De fet ja hi soc. Son una parella de Sry Lanka i dues criatures. Un científic molecular que estudia els Kiwis (fruita) i les seves propietats antioxidants i alergiques, i la seva dona que és professora. Sincerament molt agradables, el menjar exquisit i el mes important és que que tinc tot al els baixos (adaptat com a casa: cuina, bany, rentadora, habitació) per mi sol!!! Tot plegat contribueix a enriquir i fer mes emocionant aquest viatge!!! Espero comprar el cotxe el mes aviat possible i fer-vos gaudir i com no, una mica d'enveja del que és Nova Zelanda. No us decebre amb els pròxims post. Això promet, i molt!!!

Salut i fins aviat!!!

dilluns, 2 de novembre del 2009

AUSTRALIA, aterra com puguis!!!

Iepaaaaa!!!
Doncs aquí em teniu, després d’onze fabulosos mesos per Àsia, finalment he arribat a Austràlia. Us seré sincer i us diré el que vaig pensar nomes d’arribar-hi: me'n TORNO CAP A ÀSIA!!! Jajaja!!! Si, ja ser que us semblara surrealista però… després de passar amb 10 euros diaris durant 11 mesos, arribar aquí, i que te'n cardin 50 per fer 20 km de merda, es com si et fotessin una pallissa!!!
O sigui que si, el que molts esparaveu ja ha arribat. Finalment m’he estavellat en el continent oceànic. Crec que, els 10 primers dies per Austràlia, han estat els 10 mes difícils des que vaig començar aquest viatge!!! Per mi, India, Myanmar, Laos etc… em van semblar mes fàcils. No es que Austràlia sigui complicada, al contrari, tot estar molt ben regulat i la gent es molt amable. Però crec que com tota societat evolucionada els/ens manca un no sé que… que vaig trobar per Àsia. Aquella naturalitat i senzillesa realment em va omplir molt. Molt mes que els grans edificis, els increïbles parcs naturals, la netedat etc… Crec que la falsedat de la gent en els països evolucionats ens acabara passant factura!!!

Us deixaré de martiritzar amb els meus pensaments filosòfics, en els quals crec fermament, i us explicaré les meves noves peripècies per Austràlia. Com ja us he dit l’arribada va ser traumàtica per mi. O sigui que em vaig posar manos a la obra per intentar estalviar al maxim possible. Solució: Couch surfing. O sigui que em vaig posar amb contacta amb una mena de comuna Hippies de Brisban, i es on vaig passar els meus primers dies. Entre cultius de marihuana, producció de cervesa i 15 persones transitant en una casa mig destrossada, vaig comprendre que no tothom esta a gust en la societat australiana. Menys mal!!! A part de passejar per la bonica ciutat de Brisban, vaig fer alguna excursió en algun dels parcs naturals que tenen pel voltant. Almenys ja no puc dir que no he vist koales!!!

(fotos casa i brisban i Coala)

En un viatge es coneix molta gent i menys mal!!! Vaig conèixer la Su, fotògrafa de 58 anys, per indonèsia. O sigui que fent us de la meva poca vergonya, la vaig trucar i li vaig preguntar si podia passar uns dies a casa seva. La resposta va ser: SI. O sigui que cap a Drake, un poble que no deu sortir ni en els mapes australians, enmig del no res i rodejat d'hippies i cowboys.

Semblant a les típiques pellicules de l’oest, Drake, té la típica taverna amb el seu billar, la gent va amb barret de cowboy, i les cases son de fusta amb grans finques ballades. Una experiència. Aquí, alguna excursió en algun parc nacional i la resta de dies em vaig dedicar a contemplar la fauna salvatge dels voltants. Sense mourem de la casa, vaig veure tot tipus d’especies de mamífer i ocells. I jo que estava preocupat per si no veia cap Kanguro!!! Ja els tinc mig avorrits!!!
(fotos paisatge, i animals)

Al final un tampoc poc abusar de la confiança, i tot i estar com a casa, vaig decidir moure’m. Direcció Byron Bay, un petit poble de costa ple de surferos i new hippies. Byron, però és agradable. Molta f estuqui rollo Austràlia i entremig la nit d'Halloween!!! Definitivament els australians son uns frikies!!! Menys mal que hi ha platja i algunes caminades interessants.
(fotos Byron Bay)

No crec que pugui assaborir d’Austràlia com ho he fet en el sud est asiàtic. Aquí em sento una mica perdut i fora de lloc. No tinc cotxe i haig de moure’m amb el caríssim transport publico que nomes em porta als llocs turístics. Cosa que… no m’ha agradat mai gaire. En definitiva, no sempre es pot fer ni visitar al que a un li agradaria, tot i que això rebenta molt ho assumeixo amb dignitat. Per mi el fet de visitar un país, i ho he après al llarg d’aquests mesos, no és nomes veure monuments i paisatges. Visitar un país és conèixer la gent i la seva cultura. Crec que, tot i el poc temps que estaré per Austràlia, això ho assoliré.

En els propers dies me n’aniré cap a Sydne i els seus voltants. Allà i tinc un bon amic que ja m’ha obert les portes de casa seva. Tenim pendent un bon sopar amb vi i ingredients mediterranis. No estaré gaires dies mes per Austràlia, he decidit que el dia 15 de Novembre me'n vaig cap a Nova Zelanda. Allò és mes petit i pel que he vist és espectacular. Sincerament m’atrau molt mes! I com que en aquest viatge no hi ha hagut mai res escrit, he decidit anar-me, n cap allà!!!

En fi companys, jo segueixo al peu del canyó i pels que no ho sabíeu, i per tal que entengueu la decisió d’anar cap a Nova Zelanda, us informo que ja tinc bitllet de tornada. Si, si, el 27 de gener em tindreu per l’aeroport de Girona donant pel sac un altre cop. Així que… encara em/us podré delecta durant tres mesos amb mil aventures i coses rares!!!

Salut i fast food?