divendres, 19 de juny de 2009

Filipines

Podria dir que, tot I buscar la tranquil·litat, a Kota Kinabalu, Malacia, no la vaig trobar del tot. Un dia vaig anar a fer ràfting i la resta me la vaig passar d’illa en illa amb el propietari del Guest house. En aquestes illes i animals tant curiosos com:



Però no va ser això el que va trasbalsar els meus dies de pau. Resulta que un dels fenòmens, filipí, amb qui compartia dormitori, em va voler robar! Si si, com ho sentiu! Ho va intentar per primer cop un nit que vam tornar de festa. Aquella mateixa nit vaig començar a desconfiar d’ell. Em va portar per uns antros forca depriments i plens de prostitutes, la majoria d’elles menors d’edat!!! I el notes si trobava com peix a l’aigua. O sigui que abans d’anar a dormir, vaig posar en practica tots els meus sistemes de seguretat improvisats: com ara bosses de plàstic sorolloses i mosquetons. A les 5 de la matinada va sonar l’alarma!!! Era una bossa de plàstic que es movia al meu costat. Em vaig quedar quiet , meditant mentre em despertava. Em vaig girar de cop i efectivament la meva motxilla estava tombada a punt de ser espoliada. El notes va marxar al lavabo sense dir res i jo sense immutar-me vaig posar-ho tot al seu lloc i em vaig posar a descansar com si no hagués passat res. No vaig dormir, pensant com podia enganxar aquests fill de puta in fraganti.
A les 9 del mati em vaig despertar i ja tenia el meu pla a punt. Vaig posar la meva motxilla a tiro, a sobre el llit, i me’n vaig anar a pixar i a veure la recepcionista per explicar-li. Al cap de 5 minuts vaig tornar al dormitori i mentre li barrava el pas, vaig comprovar la motxilla. I... sorpresa!!! El meu ordinador havia desaparegut!!! Sense pensar, em vaig girar el vaig agafar pel coll i li vaig demanar on era . Com es obvi no en sabia res. Vaig comprovar les seves maletes. No hi havia res. El vaig tornar a engrapar pel coll, aquest cop em mala llet, i el vaig començar a escanyar. -O parles o t’afogo aquí mateix!!! –Te juro que no lo tengo!!! Apretant una mica mes fort i tornant-li a preguntar – A on esta? Va acabar confessant. Amb la cara mig vermella em va mostrar el lloc. –Esta aquí!!! – Doncs ja el pots agafar, posar-lo on era i fotre el camp d’aquí!!! Amb una bona cossa al cul i enmig de la sorpresa dels companys de dormitori va marxar amb la cua entre cames!!!
Mai m’havia sortit un “venasso” així, però hi ha moments en que un no es pot contenir l’animal que porta a dins!!! Per sort, es va fer justícia!!! Ja ser que no es un tema gaire agradable de llegir, però, quant un esta sol te la necessitat d’explicar-ho. I es que tot plegat forma part del meu viatge!!!

Filipines


Be ara anem al tema. Després de la historia amb el filipino, el meu pròxim destí es Filipines!!! Ja te collons la cosa!!! I la primera cosa que em diuen al guest house, on em vaig allotjar, va ser: no sortís amb la cartera a sobre!!! D’acord, sabia que els filipins tenien mala fama, però inclús al seu propi país?
Filipines, a part de la prostitució evident en cada cantonada, es famosa per les seves platges idíl·liques. Doncs be, per trencar el topic jo me n’he anat a la muntanya. Que possiblement encara es mes idíl·lic i menys turístic.
El pròxim lloc de visita, el qual es patrimoni de la humanitat, es diu Batand. Em va costar dos dies arribar al poble mes proper, i entre d’altres transports, en vaig agafar de tant curiosos com el jeppney o el sidecar.

Batad , es un poble que nomes si arriba caminant (3hores d’anada)i que esta ubicat enmig d’un amfiteatre format per muntanyes, les quals estant totes plenes de terrassades amb arròs. Fa mes de dos mil anys que es cultiven!!! I em podeu creure, es un dels llocs mes bonics que he vist mai!!!
El dia va començar plovent, amb núvols baixos i em pensava que no podria veure res. Però a mesura que caminava sota la pluja es van obrir clarianes i al travessar l’últim coll de muntanya vaig quedar petrificat durant uns minuts contemplant la bellesa del lloc!!! I es que... a partir d’aquí... nomes us posaré fotos. Parlen per si soles!!!

Una abracada molt forta!!!

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Aupa Jordi!!:

aquí el bera y david q te mandamos forças y demases para seguir ruta!!Sin tíos chungos q te intenten robar!!El albaceteño subió a pamplona y le hemos dado duro al monte y a la marcha!El sabueso de Phonm Pehn volvió a atacar,pero las pamplonicas son muy duras!Menos mal q el gin-tonic se dejaba...un fuerte abrazo de nuestra parte y q vaya todo bien!!Disfruta!!

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Que passa pareja! Que ilusion saber de vosotros,y que el ritmo no para. Vaya, que por lo que veo va en aumento, no? Ya veo que no os perdeis ni una! anda que no!!!
Por aqui todo sobre ruedas, o sea, perfecto!Disfrutando como un enano con zapatos nuevos!
Quando vuelva ya quedaremos para tomar unos gin-tonics, que en el fondo, tambien me dais envidia!!!
Una abracada molt forta!!!

Pau ha dit...

Be, nano veig que encara conserves ben amunt el pabelló català que som bona gent però no pas tontos.
M'alegro molt que vagis fent tant bé per aquells mons.
Una abraçada de tots tres.

Anònim ha dit...

iepale cousin!

que ara feia temps que no deia res per aquí, tot i que sempre et llegeixo!

la tia ja ens va explicar el mal rato amb l'home de l'ordinador..

però veig que la resta la mar de bé!!!!!i les fotos espectaculars!

aquí bé també! disfrutant massa de la calor insoportable de girona......juju


apali una abraçada!

anna

Anònim ha dit...

Qui el va parir el filipinoooo...Bon dia i bon sant joan!!
Disfruta moltíssim de Filipines que segur que hi ha indrets fantàstics i ànims!!
Un petó i uns somiriures!!
Tània

Elisabet ha dit...

A veure... Què fa un hippie com tu viatjant amb un portàtil!! això no m'ho esperava...

Però el que m'ha fet més gràcia és com canvien les coses mentre viatges, i com una bossa de plàstic pot acabar sent considerada una alarma... Segur que el cap et continua funcionant?? jeje

Petons!!!!

Marta ha dit...

Tenia entès que eres molt pacífic, està vist que amb les injustícies i les “tocades de nassos” tots saltem!

Imagino que esperant que arribi mitjans d'agost, no?

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Hola!!!
Intentant respondre una mica tot, Pau tens rao, de tontos no en tenim un pel! qui s;an pensat que som nosaltres!!!

Cosineta, tot perfecta, ja ho veus. Ahh que sapigues que la color a girona tot just acaba de comencar!!! A l'agost no si pot viure. O sigui que si vos anar cap a planoles ja ho saps!!!

Tania, llocs fantastics es poc!!! Hi ha llocs increiblement inimaginables. Aqui la realitat supera la ficcio! Tot es tant... tant que... el contempla es torna amb una feinada!!!

Elisabet elisabet!!! Mesperava el teu comentari en un moment o altre... jajajaja. I es que vaig trobar una bona oferta i fart de cibercafes amb interent pessim em vaig decidir a comprar el portail!! I es fantastic poguer escriure sense pensar amb amb la money que se'n va!!!
I si tot i que de vegades sembli que el cap se m'atura encare funciona a la perfeccio!!! jajajaja!!!!

Marta les injusticies s'han de fer pagar! i si, quant ens toquen el que no sonen!! Endevant les axes!!!
I si, em sembla que mai havia desitjat tant que arrives un agost!!! Voldria que fos ja!!!

Uuna abracda a tots!!!

francesc ha dit...

Ara mateix ets un gerrer implacable!
M'he imaginat la situació amb el prendas i la teva actuació no deixa de ser com a mínim, deliciosa!!!
et felicito i ara mateix em sento CONTENTÍSSIM pensant en tu !
Quin viatge!!!
molt de tot nonu!

francesc ha dit...

torno a ser jo!!!
és que em salten les llàgrimes d'emoció pensant-hi,en tot plegat!!!
aupa jordi!
NON STOP!

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Ei xicu!!!
a mi em salten les llagrimes nomes de llegir les teves paraules! I es que si, em vaig quedar a gust de veritat! No tu pots imaginar!!!

Espero que per aqui tot be,no? a punt de comencar vacances?
Va que ja t'aniran be i de pas a veure si actualitzem el bloc!!!

Molts petons compi!!!