Tubbing i capital city

Tubbing!!!

I que collons es això del tubing? "Doncs, alla vamos!!!"

Us en recordeu que ens vam quedar en que estava a Vang Vieng? Doncs be, resulta que aquesta població es troba al costat d'un fantàstic riu el qual esta rodejat de mare-velloses muntanyes càrstiques. Un paisatge immillorable!

Però be, anem al gra! El Tubbing consisteix en llençar-se per el riu amb un pneumàtic de tractor al cul, jajaja!!! Però si a sobre i afegeixes que els 3,5 km que dura el recorregut esta ple de bars, tirolines, tobogans i.... etc. el tema es converteix en un espectacle!!! Millor que el water world!!!

Doncs aixo vam fer. Ens vam llevar d'hora, vam llogar el pneumatic i carregat tot al tuk tuk cap a l'aigua.

La cosa era imillorable avans de posar-nos a l'aigua ja ens estaven servint Lau Lao, el famos licor d'arros. I es clar, no vam pas dir que no!!! Pero es que al cap de 200m d'anar per l'aigua ja estavem parats a una altre bar!!! A part de cerveses, whiski i tot el que vulguis, la carta tambe estava composta per (mirar fotos). I lo bo es que et donaven la galleda i anar xupant pel riu!!!

I es que a part de bars, tal i com us he dit esta ple d'atraccions: tirolines, tobogans gegants, trapezis etc... Per que us en feu una idea aquest soc jo literalment volant! Vaig acabar amb l'esquena com un cromo!

La historia esta en que dels 3,5 km que teníem que fer, en devíem fer casi 3. A les 6 de la tarda teníem que tornar el material i vam agafar un tuk tuk i cap al poble! Sort perquè sinó encara i seriem!
Aquella nit vam celebrar el meu aniversari un altre cop. I es que qualsevol excusa era bona per seguir el ritme que portàvem hi ha Vang Vieng a part de natura, hi havia molta festa!!!

L'endema mig destrossats, vam llogar una moto i de visita a les coves i els llacs de la zona! Deu n'hi d'or amb la Cova sense cap senyal!!!

A partir d'aqui em separava definitivament de la gent amb qui feia una setmana que viatjava. I com no ho vam celebrar de valent. Sort que els xiringuitos tancant aviat!!

Cap a la capital city

L'endema de bon mati, vaig començar a pedalar. Tenia previst fer 90km i la cosa va acabar amb 150! El que tenia que fer amb 2 dies ho vaig fer amb un.
Us explico l'embarcada: desprès de 80 km vaig agafar una carretera secundaria. Em pensava trobar un guest house que tenia marcat i no el vaig trobar ni en pintura! Total que durant 50 km no pas del tot plans hi ha 38C, vaig estar buscant allotjament i no en vaig trobar!!! Al final desesperat, amb una insolació de 2 parells de nassos i amb 130km a sobre em vaig decidir posar-me a fer dit. No hi havia ningú!!! Vaig tindre que pedalar 20km mes, per arribar a un refutut poble on vaig carregar la bici a un pick-up que em va dur a la capital. Però no pas al centre. El molt cabró (amb perdo) em va deixar 12 km a les afores!!! Aixi que agafa la bici i fins al centre!!! Al final vaig arribar!!!

Buscant allotjament a la capital, Vientiane, em vaig trobar els companys que feia una setmana que estava amb ells. Ells es van sorpendra pero jo encar mes!!! Que petit es el mon!!!

Vam pesar el dia junts. L'endema, encara em durava la insolacio i no vaig ser capac d'anar a veure monuments. Em vaig estirar sota un porxo de canya que m'aguantava el sol que queia amb furia i em vaig posar a llegir mentres contemplava el Mekong que brillava com purpurina. Vaig dinar, vaig seguir llegint i em vaig quedar dormit. Quin plaer tant grant!!!

Desprès de dos dies de repòs i de despedir-me dels companys, bicicleta i cap al sud. Porto 2 dies pedalant una mitja de 95km diaris i dormint en petits pobles vora els rius.

Avui dia 28, al final de la jornada de pedalar he agafat un bus que m'ha dut 150 km mes al sud, a Thaekek, Pel que he llegit hi han uns paratges forca impressionants i desconeguts on val la pena estar-hi uns dies. Ja us explicaré!!!

Una abraçada tots!!!

PD: Ruso, tot Vang Vieng et coneix. Jajajaja!!!!

LAOS: selva, tribus i bones amistats.

Doncs si desprès dels últims 55 km vaig travessar la frontera. A la banda Tailandesa mi vaig trobar un grupet de "petits budes" que van flipar al veurem arribar. Es van fotografiar amb mi, van voler que travesses a Laos amb la mateixa canoa i a sobre m'entres jo feia el visat ells fent-se fotos sobre la bici. Jo també em vaig fer fotos amb ells, jajaja!!!A la frontera, vaig pagar el que tocava, 35 dòlars mes 1 dolar perquè era festiu. La mare que els va parir!!!
Just acabat de fer papers vaig pujar poble amunt a veure si hi havia un bus que em portes cap Luang Namptha, un poble situat mes al nord, enmig de muntanyes selvàtiques. Com que la mitat de la penya de Laos no pillen: ni Hello!, ni Where?, no vaig aconseguir esbrinar on era la estació de bus!. Al final vaig desistir i vaig passar la nit a Houy Xai. Pero ja era a Laos!!!

A L'endema al mati, i desprès de parlar amb el del guest house, vaig anar a l'estacio (9km). Vaig carregar la bici i cap a munt! La selva m'espera!

Vaig arribar a lloc però com sempre a Laos l'estacio esta a les afores. Nou quilometres a les 3 de la tarda, amb vent en contra i sense haver dinat se'm van fer un infern!
Desprès de situar-me, vaig anar a buscar una empresa de guies, això d'aventurar-me sol per la selva no em fotia gaire gracia, així que.... al final vaig trobar unes noies valencianes i una parella de canadencs i ens vam ajuntar per fer un trek de 3 dies per la selva del Parc Nacional de Nahm Tha.

El Trekking

Vam arrencar a primera hora i com passa sempre en aquests països s'ha d'anar a comprar el menjar. Així que cap el mercat tribal. Si podia veure de tot: espardenyes, pilotes, verdura, arrels, peix nedant a l'aigua i carnaca.

Al final vam anar tirant. El primer dia vam pujar per tot de plantacions i selves devastades. Era migdia i feia molta calor! però la recompensa va valgué la pena. Desprès de caminar 4 hores vam arribar a un poble indígena deixat de la ma de deu sense llum ni serveis de cap tipus. Allà ens vam allotjar en una barraqueta feta de canya de bambú. Per passar les hores no calia fer gaire re. Contemplant el personal com vivia n'hi havia prou. I es que la essencia de la vida no resideix nomes en la comoditat. a vegades lo complicat es mes gratificant. I veure com viu auesta gent, ho es. El menjar a part de porc que ens van matar alla mateix, va consistir en arrels i bambú cuinat de totes formes possibles. Exquisit!!! La segona etapa, ja va ser mes interessant. Passàvem per tot de selves verges on encara i corren tigres, panteres, lleopards i 33 especies mes de mamífers. Tot això en mig d'un soroll de besties que no ets capaç d'identificar i cobert constantment de vegetació. MOLT BEN PARIT!!! Va ser un dia llarg de 6 hores de puja i baixa, travessa riu, salta carena i guaita a tots costats.

Com anècdota, aquell dià mentres caminàvem, es van sentir unes fresses entre les mates. El guia va quedar-se aturat de cop i nosaltres a part d'aturats vam quedar mig blancs! Va resultar ser un porc salvatge!!! jajajaja!!! ara fa gracia però en aquell moment...

Aquell dia vam arribar a una altre poblat. Un xic mes gros però igual d'incomonicat. Molt divertit veure com es diverteix la canalla mig silvestres que corre per allí:També va ser molt divertit veure com es diverteixen els mes grants, inclosos nosaltres. Aquí estem veguen Lao-lao ( beguda alcohòlica a base de d'arros i bambú fermentat). Heu de pensar que n'hi ha que esmorzen això i van tot el dia gats!El tercer dia no va ser menys dur. 5 hores de puja i baixa entremig de grans arbres i boscos de bambús gegants. Un autentic espectacle.

Aqui s'ha acabat el trek pero no la amistat amb la gent que l'hem dut a terme. Despres d'aixo tots varem agafar un bus direccio Luang Prabangh. Un lloc agradable pero massa car per a nosaltres. Lo mes barat una tenda de campanya i anar marxant. O sigui que... dos dies de camping al mig d'una ciutat i anar marxant.

Aqui sensa esperar-m'ho, em van fer un aniversari com deu mana! I es que 29 no es fan cada dia!!! I com que no us tinc aprop.... doncs amb la gent que et trobes. Pastisset i cervesetes a manta. Bona gent!

Despres de dos dies, a mi em tocava pedalar pero, com la amistat amb les Valencianes i els Canadencs era bona vaig decidir carregar la bici al bus i anar cap a Vieng Vian amb ells. No hi ha res com poguer canviar de plans a ultim moment. I es que em quedava una pujada.... que.... Buf!!!!.

Vieng Vian, un lloc fantastic. Ja us explicare tot el que hem fet mes endavant. Un autentic espectacle!!!

Salut i forca al canut!!!

Pedalant i anar marxant

Ja ja ja!

Doncs si, mals de cul, mal de cames i aprenent angles perquè no m'enganyin i em pugui'n fer un canvi de sexe! Així es com em van passant els dies actualment.

Desprès de passar uns dies en la frenètica Bangkok on vaig estar veient alguns temples, passejant pels carrers, anant a macro centres comercials, anant amb vaixell, barallant-me amb les línies de bus i contemplant els pederastes i el turisme alcohòlic de la capital he decidit marxar.

Vaig agafar el tren nocturn i vaig arribar a primera hora del mati a Chiang Mai. Els trens Tailandesos son un hotel de 5 estrelles al costat dels Indus.

No vaig tardar a trobar un hostalatge amb bon ambient. Chiang Mai, es la capital cultural de Tailàndia. Aquí la gent be a aprendre a fer massatge hi ha aprendre l'idioma (uf!!!).

De seguida vaig conèixer un alemany, una suïssa i un català de Blanes a traves dels altres dos. Anaven tots del pal budista, naturalista, massatgista i vegetaria. Tot era així fins que els hi foties una birra a davant. Desprès perdien el senyor buda de vista. Quins principis!!!

Un dels dies que estava per aqui vaig anar a fer un vol per el parc nacional de Doi Inthanon. Entre altres coses vaig fer el cim mes alt de Tailandia (2564m) i sensa cap esforc, mi van duu amb cotxe. Tambe vaig fer alguna excursioneta per veure quatre salts d'aigua.

M'ho estava passant be però jo tenia una altre objectiu. Ja tindre temps de fer cerveses!

O sigui que l'endema vaig agafar la bici i a pedalar. Vaig anar cap al nord. Els primers 15 quilometres: planers. Desprès la cosa es va anar torcant. Total que vaig fer 40 quilometres mes de pujada i vaig parar.

Alla al costat de la carretera, sota una ombra minúscula, em vaig il.luminar. No ser si va ser el sol, la pajara que portava a sobra o en buda que em va venir a rescatar, però...vaig començar a fer memòria i me'n vaig enrecordar que tenia el cor malalt. Desprès de 20 min de discussió interna vaig fer el cor fort ( jaja) i vaig jurar-me no patir ni esforçar-me mes del compta, com estava acostumat. No va ser fàcil però es el que tocava i toca.

I tu..., ven mirat es molt ben parit, que la cosa es fica tonta: posem-nos a fer dit!!!

O sigui que... vaig aixecar la ma i va parar un pickup. Al cap de 40 quilometres, em va descarregar en un poble on lo únic que entenia eren els números que marcaven els punts quilomètrics de la carretera, vaig dinar ( sopa de fideus d'arros picant com una mala cosa) i vaig seguir pedalant 32 quilometres mes. Que be que m'ho estava passant! Tot amb Thai i la gent no parla angles!

Desprès dels 32 quilometres agafo un bus. Torna a venir pujada forta i no vull una altre discussió. Al final arribo a Chiang Rai un ciutat petit amb un marcat nocturn molt interessant. Estic tant cansat que lo únic que vull es jeura.

L'endema, o sigui avui, he fet 65 quilometres forca planers. Un camí bonic entre camps d'arros i temples curiosos dedicats a les gallines amb un objectiu final forca interessant: el riu Mekong!

He arribat a Chiang Saen. Aquí si que si esta be. Un indret on al carrer pots comprar una mena de botifarra amb all, un tall de cansalada, tot a la brasa i unes faves amb no se que per 2 euros. I a sobre t'assentes a les escales que donen al riu i fots una migdiada m'entres veus passar els vaixells.

Ara si que soc al cor del triangle d'or (frontera de Tailàndia, Laos i Myanmar)! Punt d'exportacio d'opi a cabassats! i a sobre en carden propaganda! No tot es opi es clar. Aquí arriben vaixells Xinesos, de Laos, Canbodia i de tot arreu. Tantes cultures separades i unides per un mateix riu. Molt interessant!

Demà si tot va be, tiraré 55 quilometres cap al sud tot vorejant el Mekong fins arribar a Chiang Chom. Aquí amb un ferry passare cap a Laos. La resta ja us ho explicaré, però... segur que serà divertit intentar que els corruptes dels policies laosians em cobrin el preu correcta pel visat d'entrada. Jo ho intentaré! Total, no tinc cap pressa!

Una abraçada i la pròxima des de Laos: Muntanyes i tribus!

Salut!!!

COCOS i PALMERES a GOA, DESPEDIDA i JA SOC BANGKOK!

Iepaaaaa!!!!

Doncs si, cocos i palmeres a punta pala!!! Així és Goa. Un petit estat de l'india influenciat pels portuguesos que realment no sembla india. Tot és net!!!

Aquí i vam passar 6 dies. Vam llogar una moto (scooter) i a veure país. Ni casco, ni papers, ni res de res. Tot és molt maco eh? Doncs no! Un dia ens va parar la policia i ens volia multar perquè no portàvem el carnet de conduir internacional, ens demanava 10 euros. Al final, en vam pagar dos i tots tan contents, jajaja!!! Precisament aquell dia no portàvem diners!!!

Aquests dies van ser molt relaxants. I és que... que millor que acabar un viatge de parella en un lloc tropical. Cada dia anàvem a una platge diferent. T'aixecaves, esmorzaves, pensaves que fer aquell dia, pujaves a la moto i a jeure o menjar. Sobretot un far de menjar!!!, peix i gambes per quatre duros i menjar de disseny (al Sublim restaurant) per poca cosa mes.

PD: Jesús i Maria, aquí ens vam fotre un tiberi amb vi inclòs a la vostre salut que encara estem rebotits. Moltes gracies i disfruteu del pis!!!

En quan a les platges de Goa, és un autentic espectacle on i pots veure de tot: vaques, porcs, dones índies banyant-se vestides, militars, gent demanant i un sinfin de mes coses. Molt divertit!!!
Però no nomes vam estar a la platges amb els Hippies poiosos i cargats de calers!!! També vam estar en zones interiors. Vam estar contemplant la Vella Goa, ple d'esglésies i convents; Navegant amb canoes enmig d'un riu i de manglars on en principi hi havies molts ocells. Al final lo únic que vam agafar va ser una insol'lacio.Va estar be perquè al final una famila aburgesada de canada ens ho van pagar.

Desprès de 6 dies de total relax, teníem que tornar cap a Bombay. Nomes de pensar-hi ja tremolava. Quina ens en passaria aquest cop? Doncs si, vam agar el tren nocturn que cobria els 700 km fins a la capital i de cap cap a l'hotel. De fet és el millor hotel que havíem estat en 3 mesos!!! La nostra sorpresa va ser veure que era un hotel de la secta Hare Krishna i allò estava ple de personatges disfressats i que en comptes de dir hola et deien hare Krishna!!!

Mireu com son les sectes que fins i tot a la habitacio teníem la seva bíblia i lo mes fort de tot un fil musical amb la següent inscripció (per flipar):

Desprès de passar una nit de meditacio absoluta, era hora d'anar cap a l'aeroport. Aquí ens separàvem. La Mònica a les 9 cap a casa i jo, a les 12 cap a l'altre costat, cap a Bangkok. Vam intentar fer el comiat el menys dramàtica possible, però almenys per la meva part, se'm va encongir el cor en veure-la marxar.

Mònica, moltes gracies per tot el que has fet per mi i per la teva companyia en el principi d'aquest llarg viatge. Ens veiem a New Zeland!

Estava sol!!! Quina sensació tant estrany desprès de tants dies!!! Vaig matar el temps amb una maquina rollo tetris que hi havia a l'aeroport. Vaig batre el record!!! Fins que vaig aixecar el cap i vaig llegir: TG380 Thai airway CANCELLED!!! La mare que ho va parir tot junt!!! Un altre cop embarcat a Bombay!!! Vaig anar a la taquilla i em van dir que si volia sortir a les 23h o cancel·lar el meu vol. No m'ho vaig pensar ni un moment. Marxo a les 23! No vull passar una nit mes a Bombay!
Em van vindre a buscar amb un taxi i em van portar a un hotel. I quin hotel!!! De 5 estrelles!!!Jo vestit com un drapaire i aquell sentíssim hall tot de marbre i personatges que em portaven la maleta? Em vaig sentir el rei del mambo!!! Vaig entrar a la habitació i vaig flipar: parquet, TV, llit de làtex, a/c, mobles de fusta, nevera, menjar, tetera, els diaris i un sinfin de pijades de tot tipus.Però el que vaig veure primer va ser una banyera!!! Quant de temps sense banyar-me!!! Vaig emplenar-la, em vaig treure la roba, vaig agafar el diari i cap a l'aigua!!! Mi vaig quedar adormit amb els patitos fent-me companyia!!!

Vaig anar a dinar. Bufet lliure i de luxe. Em va costar mes l'aigua que un dia a qualsevol en un guest house. A mitja tarda em van portar quatre pastetes a la habitacio. Quina pijaria mes pija, no?

Total, a les 8 del vespre m'esperava un santíssim Mercedes a la porta de l'hotel, amb un botons obrin-me la porta i portant-me la maleta. Em van portar a l'aeroport i al final vaig poder volar. L'espera va valer la pena!!!

Sóc a Bangkok!!! L'aeroport sembla tret d'una peli de ciència ficció. Agafo un bus i cap a la city. Desprès de 3 hores trobo una habitació econòmica. L'endema i desprès de fer reconeixement de territori, vaig conèixer una parella de bascos. Ens vam avenir de seguida.

Xerrant xerrant em van explicar que havien fet Laos i Cambotja amb bici i ara marxaven sense elles cap a Indonèsia. Jo els i vaig dir que volia anar cap a Birmània (Myanmar).

Al final he canviat de plans i me'n vaig cap a Laos i Cambotja i lo mes fort de tot es que m'han deixat la seva bici amb les alforges. Que ben parit!!! Encara queda gent com cal en aquest mon!!!A l'abril ens retrobarem a Bangkok i els i tornaré la bici.

Salut i fins la pròxima!!! Una abracada a tots!!!