diumenge, 10 de maig de 2009

Vietnam i bona companyia

Gracies a tots per escriure'm encara que siguin dos paraules, quant estas sol valen un imperi.
Quant surts de Myanmar i aterrisses a l'aeroport de Bangkok, ets sents alliberat i deprimit al mateix temps. Tornar a la civilització moderna no es fàcil.

Si algú necessita info sobre l'international Airport of Bangkok ja sabeu, nomes heu de preguntar. Vaig passar-mi 7 hores esperant que sortís el meu vol cap a la pròxima destinació: Vietnam.

Vaig arribar a Hanoi, la capi, i vaig passar tres dies d'allo mes entretinguts. Una ciutat fantàstica on hi ha una vida tremendament moguda. A sobre celebraven el dia de la independència dels francesos i el dia de l'alliberacio dels americans. Dos grans dies. Importants fins i tot per un català!!!

Però la meva intenció no era estar a la ciutat. Després del viatge a Myanmar, volia tranquil·litat absoluta i passar-me uns quants dies quiet en algun indret ven parit. Em van parlar d'un lloc fresc i tranquil situat a la muntanya i no vaig pensar-ho dos cops. Cap a Sapa falta gent!!!Realment un lloc magnific. Muntanyes com les de casa... Planoles... Unes muntanyes boscoses a les zones altes i terraces a totes les seves valls i vessants. I on les tribus encara porten el seus vestits tradicionals. S'ha de veure-ho per creure. Increïblement bonic.

Però be, no us he dit tota la veritat. A Sapa esperava unes persones molt importants. POdriem parlar de V Els meus pares!!! Jijiji, si si, tal i com ho heu llegit. Resulta que com tenien vacances i el nen era a l'altre punta del mon s'han decidit a venir. I no sabeu l'alegria que m'ha fet!!! Si contem que des de que tenia 13 anys no viatgem junts... ja anava sent hora, no?

O sigui que em vaig trobar amb ells a Sapa. Lo que ningú sap, be, tu tia i Mònica si que ho sabeu, es que el nen es va començar a trobar malament al tren nocturn de baixada cap a Hanoi.Em vaig passar 10 hores vomitant i sense poder bellugar-me. Quant vaig arribar a la capital, les meves úniques paraules amb veu ronca i de cigalo, van ser: PORTEU-ME A UN HOSPITAL!!!

Així que... amb un mal d'estomac de dos parells de collons i cargolat perquè no podia estar dret, el meu pròxim destí va ser: SOS International Hospital.

- Diagnostic: Un Bacteri ingerit en algun lloc remot durant els 5 mesos anteriors.

- Remei: Estigues aquí quietet que t'endullem el suero, antibiòtics, paracetamol i alguna cosa mes per la vena fins que et recuperis.

O sigui que ja ho veieu: "a cada cerdo le llega su sant martin" a mi m'ha arribat amb la millor companyia que un pot tenir: Els papis. Jo ja vaig insistir que anessin a fer l'excursio que teníem prevista, que a mes era Halong Bay (lo mes ven parit de Vietnam), però ja us podeu imaginar quina va ser la resposta.

Dos dies a l'hospi amb bona companyia i recuperat. El primer que vaig fer sortint de l'hospi, va ser anar a l'HOTEL (amb majúscules) i fotrem un entrepa de pernil serra amb oli d'oliva que venia dins les maletes dels papes. Allò em va aixecar l'anim!!! Fins i tot aquella tarda faig anar al gimnàs de l'hotel a corre! Volia veure fins quin punt estava cardat! I tot i que no estava gaire fi podia seguir el viatge amb total normalitat.

L'endema, després de passar per l'hospi a fer l'ultim anàlisis i confirmar que el meu company el Bacteri ja m'havia abandonat, vam agafar un vol cap a Hue!

Hue es una ciutat viva i calorosa amb un grapat de temples i mausoleus. Es troba al mig de Vietnam i era la seva antiga capital. Dos dies per fer les visites obligatòries de temples i mercats, i alguna compra per integrar-nos una mica mes en la cultura.

Si el senyor bacteri arriba a fer afecta a Myanmar, Laos o Cambotja o en qualsevol lloc en solitari com he fet fins ara, probablement el destí del meu viatge hagués canviat moltissim. Moltissim vull dir 360 graus. Hem de comptar que eren llocs inhòspits sense hospitals potents, ni mitjans òptims.
O sigui que toco fusta i dono gracies a no ser qui, perquè no soc creient, per haver tingut la millor companyia del mon en aquesta primera mala experiència en 5 mesos. Gracies papa, gracies mama!!!

7 comentaris:

Teresa ha dit...

Ai, el nen, per mi que el bacteri va notar que hi havia el papa i la mama i va dir aquesta és la meva, em dixaré cuidar una miqueta!! bé, veig que feu molt bona cara, i esteu molt somrients, així que salut i que us ho passeu bé!!! Tia i tui

Marta ha dit...

No vols dir que ho vas fer exprès? Una mica de "mimitos" sempre van bé...

Anònim ha dit...

Si home, també em posaria malalt jo. És que mare (i pare) només n'hi ha un. En fi nen mimat de la mare (i del pare), continua així de valent. ja saps que t'estem esperant.
Santi

francesc ha dit...

jajajajaja!
m'estàs fent venir moltes ganes reals de tornar a veure asiàtics...de veritat....moltes i moltes!
i quina sort que hagis matat l'intrús...i que ben parit la visita dels teus pares!estic molt content per tu nanooooo!

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Eiva!!!
Sou una mica cabroncetes tots plegats, ehh!!! (de bon rollo).
No ser si el subconcient va dir al virus...: surt ara que me'l cuidarant be o va sortir per naturalesa. La questio es que va sortir en el millor moment possible! jaja!!!
Encara que no hagues sortit pero els mimos haguessin anat be igual!

Una abracada a tots!

PD: Asia=Impressionant.

Elisabet ha dit...

Que bé que els teus pares hagin vingut! Quan els meus es queixen els dic: "ei, que jo no torni no significa que vosaltres no pugueu venir, eh? Estic localitzable". Recupera't i... et puc fer la pregunta del milió: QUAN TORNES? Jo l'odio!
Petons!!!

Anònim ha dit...

joijoijoijoi!!!!! Flipes nen!!! així que et vas crospir un bacteri!!!! i a sobre putejant als pares!!!! joijoijoi.... Ets lo puto amo!!!!!!! Quina alegria no nanu estar amb els pares a l altra punta del món!!!! ya ves!!! Vinga crack cuide`t i no mengis coses extranyes i llargues!!!!!!!!!!joijoijoi!!!! Agurrrrrrrrrrrr!!!!

Marc Vergés