dijous, 19 de febrer de 2009

LAOS: selva, tribus i bones amistats.

Doncs si desprès dels últims 55 km vaig travessar la frontera. A la banda Tailandesa mi vaig trobar un grupet de "petits budes" que van flipar al veurem arribar. Es van fotografiar amb mi, van voler que travesses a Laos amb la mateixa canoa i a sobre m'entres jo feia el visat ells fent-se fotos sobre la bici. Jo també em vaig fer fotos amb ells, jajaja!!!A la frontera, vaig pagar el que tocava, 35 dòlars mes 1 dolar perquè era festiu. La mare que els va parir!!!
Just acabat de fer papers vaig pujar poble amunt a veure si hi havia un bus que em portes cap Luang Namptha, un poble situat mes al nord, enmig de muntanyes selvàtiques. Com que la mitat de la penya de Laos no pillen: ni Hello!, ni Where?, no vaig aconseguir esbrinar on era la estació de bus!. Al final vaig desistir i vaig passar la nit a Houy Xai. Pero ja era a Laos!!!

A L'endema al mati, i desprès de parlar amb el del guest house, vaig anar a l'estacio (9km). Vaig carregar la bici i cap a munt! La selva m'espera!

Vaig arribar a lloc però com sempre a Laos l'estacio esta a les afores. Nou quilometres a les 3 de la tarda, amb vent en contra i sense haver dinat se'm van fer un infern!
Desprès de situar-me, vaig anar a buscar una empresa de guies, això d'aventurar-me sol per la selva no em fotia gaire gracia, així que.... al final vaig trobar unes noies valencianes i una parella de canadencs i ens vam ajuntar per fer un trek de 3 dies per la selva del Parc Nacional de Nahm Tha.

El Trekking

Vam arrencar a primera hora i com passa sempre en aquests països s'ha d'anar a comprar el menjar. Així que cap el mercat tribal. Si podia veure de tot: espardenyes, pilotes, verdura, arrels, peix nedant a l'aigua i carnaca.

Al final vam anar tirant. El primer dia vam pujar per tot de plantacions i selves devastades. Era migdia i feia molta calor! però la recompensa va valgué la pena. Desprès de caminar 4 hores vam arribar a un poble indígena deixat de la ma de deu sense llum ni serveis de cap tipus. Allà ens vam allotjar en una barraqueta feta de canya de bambú. Per passar les hores no calia fer gaire re. Contemplant el personal com vivia n'hi havia prou. I es que la essencia de la vida no resideix nomes en la comoditat. a vegades lo complicat es mes gratificant. I veure com viu auesta gent, ho es. El menjar a part de porc que ens van matar alla mateix, va consistir en arrels i bambú cuinat de totes formes possibles. Exquisit!!! La segona etapa, ja va ser mes interessant. Passàvem per tot de selves verges on encara i corren tigres, panteres, lleopards i 33 especies mes de mamífers. Tot això en mig d'un soroll de besties que no ets capaç d'identificar i cobert constantment de vegetació. MOLT BEN PARIT!!! Va ser un dia llarg de 6 hores de puja i baixa, travessa riu, salta carena i guaita a tots costats.

Com anècdota, aquell dià mentres caminàvem, es van sentir unes fresses entre les mates. El guia va quedar-se aturat de cop i nosaltres a part d'aturats vam quedar mig blancs! Va resultar ser un porc salvatge!!! jajajaja!!! ara fa gracia però en aquell moment...

Aquell dia vam arribar a una altre poblat. Un xic mes gros però igual d'incomonicat. Molt divertit veure com es diverteix la canalla mig silvestres que corre per allí:També va ser molt divertit veure com es diverteixen els mes grants, inclosos nosaltres. Aquí estem veguen Lao-lao ( beguda alcohòlica a base de d'arros i bambú fermentat). Heu de pensar que n'hi ha que esmorzen això i van tot el dia gats!El tercer dia no va ser menys dur. 5 hores de puja i baixa entremig de grans arbres i boscos de bambús gegants. Un autentic espectacle.

Aqui s'ha acabat el trek pero no la amistat amb la gent que l'hem dut a terme. Despres d'aixo tots varem agafar un bus direccio Luang Prabangh. Un lloc agradable pero massa car per a nosaltres. Lo mes barat una tenda de campanya i anar marxant. O sigui que... dos dies de camping al mig d'una ciutat i anar marxant.

Aqui sensa esperar-m'ho, em van fer un aniversari com deu mana! I es que 29 no es fan cada dia!!! I com que no us tinc aprop.... doncs amb la gent que et trobes. Pastisset i cervesetes a manta. Bona gent!

Despres de dos dies, a mi em tocava pedalar pero, com la amistat amb les Valencianes i els Canadencs era bona vaig decidir carregar la bici al bus i anar cap a Vieng Vian amb ells. No hi ha res com poguer canviar de plans a ultim moment. I es que em quedava una pujada.... que.... Buf!!!!.

Vieng Vian, un lloc fantastic. Ja us explicare tot el que hem fet mes endavant. Un autentic espectacle!!!


Salut i forca al canut!!!

7 comentaris:

MARC VERGÉS ha dit...

Pequeño Saltamontes!!!!!!
Que tiu jugant a Rambo per la selva no? Si envés de un porc arriba a sortir un tigre, li talles els ous amb el matxet "de Rambo" i t' els menges per sopar!!
Qui et va parir ets la bestia!!!!jejeje
Aaaaa!!! en Forn s' en va a viure a Artés em va dir que t'ho digués ( i molts records, i petons i abraçades i....enfí), com que el tiu viu a les cavernes i no té internet. Em penso que et va enviar un colom missatger, pero si no t'ha arribat la notícia és que una tribu d' aquestes d' aquí Laos se l' ha cruspit ja!!!
Una abraçada molt forta maco!!! i fins la propera entrega de Harry Poter!!!!!

Anònim ha dit...

Bon dia!!! Tu ho has dit els 29 es fan un cop a la vida, i aquets estaran molt ben aprofitats i els que et queden....jeje!!
Felicitats guapíssim i mil petons.
Salut.
Tània

Elisabet ha dit...

Se m'ha passat el teu aniversari?? Tinc perdó per ser Carnaval?? FELICITATS!!!!!

No puc parar de pensar que sembla que estiguem fent el mateix viatge: jo també estic a la selva i he passat uns dies recorrent-la i vivint en pobles remots!!! Tot i que ho deixat uns dies per gaudir dels Carnaval...

Petons i força!!!

Teresa diu ha dit...

Ei, 29 eh!! això ja està a punt de canviar cap el 3, però no passa res, a moltes ens agradaria celebrar-ho on estàs tu. Endavant les hatxes!!! Un petonàs i per molts anys!!!tia, tui, nita i maria

Teresa diu ha dit...

Acabo de veure totes les fotos i m'ha agradat molt veure els plats i farcellets de fulla que heu fet servir,autèntics! Ara, les fotos de l'escola són fantàstiques, hi ha una cosa que no canvia mai, la pissarra!!! sempre n'hi ha a tot arreu, ja hi poden haver noves tecnologies que guix i pissarra no canvia. Un petó. Tia

Ruso ha dit...

ieieie kamarada!! que bueno que jegaste a lao!! beer lao beer lao! :DD saluda a la gent de vang vieng de mis partes, ah i per molts anys!

MIXVOLTAALMON ha dit...

Ostres tu!! Quina aventura amb la bici! i per la Selva...Laos és molt bónic i tranquil...disfruta-ho, i lo bo d'anar en bici es que t'estalvies els busos horrorosos...a pedalaaaaR!!!UNA ABRAÇADA I FELICITATS!!