dimecres, 6 de gener de 2010

New Zeland, illa sud: El costat salvatge.

Iavadavaduuuuuuuu!!!

Vaig agafar un ferri i amb 3 hores em vaig plantar a la illa del sud. El port d'entrada a aquesta illa ja et dona una petita idea del que et trobaràs. Entres per un fiord amb Aigües blau turquesa, rodejat d'altes muntanyes i ni rastre de vida humana.

Per fer-vos 5 cèntims sobre la meva estada a la illa sud, us he de dir s'ha basat en fer trekkings arreu on he estat. Però es que realment es l'unica manera d'explorar a fons aquest territori salvatge, impenetrable i encisador.

Koikura: les foques i l'atac de les gaviotes i els toreas.

La primera parada que vaig fer va ser a Koikura. Un petit poble mariner on hi ha una colònia permanent de foques. Un trekking per la costa i sorpresa!!! Quina il.lusio que em va fer veure aquests animalots a menys de 10 metres. Son molt grosses i sembla que no, però, son molt àgils. O sigui que Prudència i a la que miraven malament mitja volta i a corre. No em va passar el mateix amb les gaviotes i els toreas. Aquest ocells solen criar arran de mar i... es clar, un servidor es va posar aprop dels nius per tirar fotos i... la conseuencia va ser una bombardejada de cagades i intents de picutasso per part dels parents i familiars!!! Semblava una revolta gitana!!! Però vaig sortir-ne il.les.

(Koikura les foques les gavines i el torea)

Christchurch: la capital.

Que collons faig a la city? Doncs vaig venir a buscar a una col·lega francesa que vaig coneixer a cambotja. La nostra relació de viatge ha durar 7 dies dels 17 que estaven previstos!!! Jajaja!!! No esta malament, no? Nois, hi ha vegades que es millor esta sol. Va ser difícil dir-li que preferia viatjar sol però... es el millor que he pogut fer!!!

De totes maneres vam compartir bons moments i algun trekking d'allo mes interessant. Us ho explico: De la capital ens vam dirigir al Parc Nacional d'Arthur Pass. Aquells dies va caure aigua per emplenar Sau i Susqueda amb dues hores!!! (hola, soc el diluvi universal i et vinc a fotre les vacances en l'aire!!!). Vaig para a demanar el parte meteorològic i la previsió va ser: Neu a 700m!!! (Collons, sort que estem a l'estiu, perquè sinó...). Va acabar nevant a 900 metres i tots els plans de caminades es van esfumar.

(foto NP abans del diluvi)

Abel Tasman Nacional Parc (un trek de somni)

El trekking que vaig fer amb la companya de tres dies no l'oblidare mai. Vas resseguint tota la costa nord de l'illa. Bordejant penya-segats, travessant golfs inhabitats i el mes divertit de tot controlant les hores baixes de les marees per travessar els estuaris ( desembocadura del riu que es barreja amb l'aigua del mar). Les vistes, les platges la sensació d'estar lluny de tot i travessar rius amb aigua fins els genolls fa d'aquest trekking una gran aventura. Us poso un tou de fotos perquè comproveu la bellesa de tot plegat.

(fotos Abel Tasman Trek)

Costa Oest Nord (que dius, que surt el sol?)

La costa oest es caracteritza perquè veure-hi el sol, no es cosa fàcil!!! Amb cinc metres cúbics d'aigua anual (a la vall d'Aran ni deuen caure 2), ja us ho podeu imaginar!!! Tot el dia estar emboirat, fot un vent huracanat i es clar, plou. Vaig estar de sort i la primera llarga parada que vaig fer, a Okarito, va sortir el sol durant tres dies consecutius. Fins i tot els kiwis estaven sorpresos!!! Aquí vaig fer una caminada preciosa per una costa escarpada, plena de salts d'aigua i onades gegants!!! Vaig aprofitar per fer una visita ornitològica al llac d'Okarito i sense pagar cap tur vaig veure l'ocell estrella: el White Heron i molts altres!!!

( fotos costa oest a Okarito i White Heron)

Costa Oest Centre( Franz Josef i Fox glaciers)

Seguint la costa oest cap al sud, la cosa es posa seria. S'eleven muntanyes de mes de 3000 metres d'on en baixen unes glaceres espectaculars. No per lo llargs que son, sinó per la verticalitat que tenen. Aquí vaig fotre el guiri i vaig passar de fer cap caminada. Bocabadat, mirant les glaceres i les muntanyes en vaig tenir prou.

(fotos glaceres)

A prop de les glaceres, 20 kilòmetres, s'estenia una plana Agrícola i una costa amb vistes superbes als Alps. Va ser aquí on em vaig quedar tres dies, en plan relax. Petites caminades a la platja, llegir i vida contemplativa amb els alps de fons!!!

(fotos Guillipies Beach i costa oest)

Central Otago (La NZ desconeguda)

Tots tenim al cap que NZ es verda, grans muntanyes etc.. Doncs no. Com que la previsió a la muntanya era: aigua, vaig decidir anar cap al centre on el clima acompanyava una mica mes.

Son dates nadalenques i... si estas fora de casa i sense la família ni els amics, diguem que... no te cap sentit fer cagar el Tió o anar a sopar tot sol, no? O sigui que vaig llogar una bicicleta, vaig carregar la tenda i els estris de campanya i em vaig fotre a pedalar durant tres dies per un carril bici de 150 kilòmetre. El dia del tió, a sota un pont amb un plat de noodels. I el dia de nadal, en una estació de tren abandonada amb un arros amb tomata i per cullera els meus dits. Ja puc dir que he passat un nadal sol. Espero que sigui l'ultim!!! Per altre banda, però, el Camí va ser bonic i vaig recordar lo ven parit que es viatjar amb bicicleta.(fotos carril bici

Mont Aspiring Nacional Park. ( Cap d'any entre valls glacials, llacs i muntanyes)

Ja ha passat nadal i sembla que el bon temps torna acompanyar. Abans de posar-me a caminar un altre cop, però, he passat uns dies a Queenstown ( la capital de les bogeries i els esports d'aventura) de relax a les piscines publiques amb spa i foten-li al vi i la cervesa amb una colla de gironines.(fotos queenstown i voltants)

S'acosta cap d'any i vull fer quelcom diferent que tajar-me en un pub ple de guiris. Aquest any m,en vaig de trekking a la muntanya, i el cap d'any en un refugi amb qui em trobi!!! Vaig carregar els estris, el menjar per quatre dies i a pedalar.

Un trekking de 4 molt alpí, amb grans valls glacials i cims de vertegin!!! Total uns 70 kilòmetres. Als refus bon ambient muntanyenc on no va faltar una mica de vi. Va nevar, va ploure va fotre vent i no va caure una muntanya perquè no tenia que passar. Com podeu comprovar tots els ingredients per passar uns dies entretingut. A sobre em vaig entretenir amb un Kea. L'unic lloro que viu a mmuntanyes alpines i que si et descuides t'esparreca les sabates la motxilla o tot el que arraplega. Us poso unes quantes fotos i no me'n rollo mes. Vaig disfrutar com un animal!!! Quines vistes, quines valls, que petits que som!!!(fotos trek cap d'any: vall del Dart i vall del Rees)

Bon Nadal i feliç any nou a tothom!!! Salut i ja sabeu que us toca: Tots a dieta per cremar els torrons!!!


Pd: el pròxim post, entrarem a terres de fiords. Flipareu!!!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia i màgic...jeje!! He trobat carbó a sota l'arbre de Nadal. Tot i així m'ha fet gràcia trobar un paquet. Encara m'agrada creure en la màgia dels reis...tot i que no els i vaig deixar cap Ratafia!!

Bon Nadal i bon any Jordi!!!
Aquí estem esperant neu, però no hi ha maneres, aquest any sembla que li fa mandra arribar.
T'envio mil petons, sort i molta energia.
Salut i fins aviat!!!! Les fotos molt xules.
Tània

RUMBA TEAM ha dit...

feliç any nou nanoooo!!
ja penso amb tu sovint i amb el peaço viajon que estas fent!! quan arribis ja arrencare jo, amb tot aplanat ehhhh
Una abraçada

pau ha dit...

nin espero que disfrutis com un camell
les fotos tenen molt bona pinta
una abraçada

MARTA ha dit...

A veure si t’has acostumat tant a estar sol que no sabràs estar amb la companyia de ... ja saps!

Les fotografies genials!

Teresa ha dit...

Ei! aquestes fotos són fantàstiques!!! Suposo que per Nadal vas trobar a faltar les delícies de la mama!!! Nosaltres les vam disfrutar!!!
Un petó
Tia i tui

francesc ha dit...

nanoooo quin tros de viatge no????
quin flipe de fotos i quins paisatges...va nano pedala cap aquí!!!!fins molt aviat...

jotake ha dit...

Ei crak, jo de tu donaria un parell de voltes més per aquí baix que per planoles encara et deuen esperar amb un pal a la mà... ah, i per Vidreres... un tal Toni Guerrero s'ha convertit en vei teu... oju peligru!

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Epa!!! Bon any a tots, espero que el comenceu tant be com jo!!! Si mes no vosaltres teniu la companyia, o sigui que no us queixeu. jajaja

El que volgui venir cap a asia o oceania, ja sabeu. En soc tot un espert.

Que si sabre estar amb companyia, no cal ni dubtar-ho!!! L'estic desitjant!!!

I nois... en aquest pais... si t'agrada la muntanya, difrutar es poc!

Ens veiem les cares d'aqui poc, una abracada a tots!!!

Elisabet ha dit...

Hey, tot i que encara no tinc data, jo també preparo la tornada, suposo q a finals de febrer...

Saps? tinc moltes ganes de veure't, prepara un bon sopar!!!

Petons!!!