dilluns, 14 de setembre de 2009

Flores

Nota informativa: Em sap greu no poder-vos ensenyar les fotos. No hi ha manera de penjar-les. O sigui que de moment i fins al mes que be, que vaig a Australia, en penjare un recull d'aquest ultims mesos al Facebook.
Com sempre us escric des del lloc mes estrany possible. Aquest cop des de l’aeroport de Kuala Lumpur, a malacia. I he passat una nit d’aquelles de cadira dura, fressa i fred per l’aire acondicionat. I que collons faig a malacia? Doncs he tingut que sortir del país per tornar a renovar el meu visat per indonesia. O sigui que farem un mes mes pel pais de les illes els volcans i les desgracies. Però be, anem al tema que aquest ultim mes amb la Mònica ha donat molt de si.
Com sempre, afegint un nou transport a la llista, vam sortir de bali cap a l’illa de flores amb una avioneta. Contant que feia una setmana n’havien perdut dues ( s’havien estavallat) no em fotia gaire gracia però aixo o res. O sigui que gas a la burra!

Rinca i Komodo two days boat trip.
A l’arribar a flores ja vam veure que era un paisatge completament diferent a la resta d’indonèsia i el sud est asiàtic. Un paisatge sec, pelat i ple d’arbres caducs. A Labuan Bajo, vam contractar un tur amb vaixell que ens va dur a les famoses illes de Rinca i Komodo. La resta de jornada navegant i bussejant. Remarcar que la Mònica va fer el bateig a bussejar!!! Si contem que amb el tema aigua freda es com els gats i que lo seu son els ocells i no els peixos, el que va fer es comparable a l’arribada a la lluna. Ja us ho explicarà!!! També vam veure mils de ratpenats gegants quan surten del cau durant la posta de sol per anar a terra ferma a menjar!!! Tot plegat un espectacle.

L’espectacle gros però, es l’illa de Rinca i Komodo. Son unes de les tres illes on viu el Drago mes gran del mon: El drago de Comodor. Una bestia que pot arribar a fer 3 metres i es aparentment inofensiva; però que corre a 20 km/h i si et queixala et pot arribar a matar nomes amb els virus que porta. Vam fer un trekking cada dia per les dos illes. Un paisatge tipus sabana que brilla per si sol. Els guies sempre van acompanyats del seu basto per aturar els atacs compulsius dels dragons, que es camuflen perfectament amb el medi. Tot i la meva amista innata amb els animals el guia no va tindre que intervenir per separar-nos. Millor!!!

Tenir una bestiota d’aquestes a pocs metres i en estat natural us asseguro que impressiona!!! Son molt ven parits!!! A que si Xibiru?
Abans de marxar cap a l’interior deFlores, pero vam decidir fer una parda a unes illetes d’aquelles que no hi ha res!!! Quatre Bungalows, sorra i aigua!!!

Bajawa, centre flores.
Per arribar aquí la cosa no es que sigui difícil però les carreteres a Flores son per emmarcar. Que dolentes que arriben a ser!!! Ho vam fer en dos dies i el primer vam dormir a Riung. Un poble sense res especial sinó fos perquè vaig veure el camp d’arròs mes ven parit que he vist mai!!! I mira que n’he arribat a veure!!!

Bajawa es un poble posat a 1100metres d’alçada rodejat de volcans i verd exuberant. Per moure’ns per aquí vam agafar una moto i vam anar a voltar pels pobles tradicionals de la zona. Vam passar per Bena, un dels pobles que encara conserven l’estil tradicional de poble. Les cases son de fusta amb taulat de palla i al mig del poble i posen monuments dedicats a la fertilitat masculina i femenina al costat de les toves dels seus morts.

Molts d’aquests pobles per no dir la majoria no tenen aigua corrent ni dutxa. Però tenen una cosa molt ven parida: els banys públics naturals. Com? Doncs imagineu- vos al mig de bosc en un lloc que conflueixen dos rius, un d’aigua calenta i un d’aigua freda, i tu et poses al mig i decideixes la temperatura . Sincerament es molt ven parit!!! Agafes una pedra volcànica un xic de sabor i frega que frega!!!

L’altre aventura va ser anar a veure l’últim volca que va literalment explotar a indonèsia, el Wawo Muda. En principi te uns llacs de color al seu interior però estaven completament secs. Nomes de pensar les tones de pedra que va escopir a l’aire em poso les mans al cap!!!

Riung. Parc nacional de 17 illes.
Nomes de pensar amb la carretera que vam fer arribar a Riung, em poso les mans al cap. Riung es un poble mariner que mica mica van veien el negoci de tenir un PN al costat de casa. Es tracta d’un parc marí que consta de 21 illes -tot i que amb honor al dia de d’independència li van posar el nom de PN 17 illes- amb un fons de coralls molt bonics i on hi ha una gran varietat de peixos. Vam llogar un vaixell i ens vam passar el dia a la mar. Tot i que vam disfrutar moltíssim amb els peixicus , el que mes ens va impressionar, va ser veure els ratpenats gegants (guineus voladores amb inglish) a 5 metres de nosaltres!!! Son unes besties que amb les ales obertes poden arriben a fer 1 metre.

Moni i el volca Kelimutu.
Quan parlem d’Indonèsia i concretament de flores una de les coses mes espectaculars que hi ha per veure es el volca Kelimutu. Un volca amb tres craters amb unes parets vertiginoses amb tres llacs de diferents colors. Vam anar a veure-hi la sortida del sol. Realment es un lloc que per ells es sagrat i no m,estranya. Te una bellesa incalculable!!! Us posaré una foto que vaig poder tirar des de l’avio quant tornàvem cap a casa.

A part de l’ascensió al volca vam anar de visita als pobles veïns on es caracteritzen per ser bons teixidors de saruks -faldilla llarga que serveix per tot. Des de per dutxar-se les dones, per abrigar-se o fins i tot per eixugar els mocs de la mainada- i com no, em vam comprar un parell!!! Son fets amb tinys naturals i teixits a ma!!! Vaja currele!!!

El retorn.
Els últims dies ens els vam passar de relax a Maumere, un dels pobles mes a l’est de Flores esperant a que sortís el nostre vol cap a Bali. Això començava a ser la fi del nostre viatge. Però encara vam passar un dia a Bali on vaig aprofitar per anar al dentista que no hagués tingut que anar mai!!! Nomes de veure la tassa d’en Mickye Mouse, que em van donar per glopejar, ja hagués tingut de fotre el camp!!! Però no ho vaig fer i he tingut que tornar a anar al dentista. Aquest cop un com deu mana!!!
En fi que de Bali vam anar cap a Jakarta. Els nostres respectius vols sortien d’allà. Vam aprofitar per anar a netejar la meva càmera que estava plena de merda ( ja ho veureu amb les taques de les fotos) i com no per fotre'ns l’últim tiberi!!! Nomes el lloc s’ho mereixia i el menjar ( peixetada) va valer la pena!!! Hi va ja que heu fet l’esforç de llegir fins aquí, us explicaré les dos anècdotes de l’últim dia: Nomes d’entrar al restaurant ens van dir no ser que d’esmòquing... . Nomes de sentir això, la Mònica ja reculava. Home, la veritat es que el lloc semblava d’esmòquing però nomes ens van demanar si volíem zona de fumadors. Jajaja!!!! La segona anècdota va ser al final. Si si, es clar quan ens van portar la conta!!! No portàvem ni calers ni targeta!!! O sigui que un es va quedar esperant i l’altre cap a casa a buscar la pasta!!! Jajaja!!! Sort que cap dels dos te gaire vergonya!!!
I així va acabar el nostre viatge per Indonèsia. Be, no ven be així. Els plors a l’aeroport no van faltar!
Tal com us he dit al principi, jo torno a ser a Indonèsia i intentaré seguir-vos delectant amb un país que nomes contemplant-lo...!!!

Salut i fins la pròxima!!!

PD: Monica, gracies per comprendre l’importancia d’aquest viatge i per fer grans esforcos per compartir-ne diferents trams amb mi. No ho oblidare mai!!!

8 comentaris:

esteve ha dit...

Hola Jordi soc l'Esteve, com va tot? Espero que molt be? és impressionant tot això que expliques quina passada!!!!
Que vagi molt be i si mai tornes portem un xiclet!!!! jajajaja
Ens veiem!

MARTA ha dit...

Hola!
Veig que has sortit sencer de Komoro, encara que m'han explicat que algun que altre animaló et va atacar, ja, ja,ja!!! (S'ha de dir tot, també sé que va ser per culpa d'ella)
Veus no m'explicat el tema submarinisme però si m'explicat alguna que altre anecdota...
Continua buscant camins!!!!
Fins la propera.

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Esteve!!! Mes que un xiclet et portare una parola d'arros! Que aqui es veu que els i sobra! jajaja!!!

Marta digali a la Moki que tu expliqui tot!!! I riuras una estona. Que aquesta sempre pilotes fora!!!

jordà ha dit...

Crack, sempre que llegeixo el blog tinc la matexia sensació: només em deixaria portar per tu per aquests móns! Gràcies per compartir-ho, de veritat!

Anònim ha dit...

Hola bonic!! Quines ganes de saber de tu, he estat de vacances uns dies i desconectada del món exterior total, però m'ha anat molt bé!! He carregat piles.
Vaig estar a Formentera...genial!!
M'he possat el dia i espectacular, entre "funerals", animalots i un toc d'amor...jeje. Esplèndit!!
Jordi cuida't i petons!!!
Tània

Anònim ha dit...

CABROOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOONNNNNNN!!!!!!! kina envejaaaaaa!!!!!!!!

MARC.V.A I EN TONI D.V., ens estem fotent d osties!!!!! Agurrrrrr!!

Mònica ha dit...

Bones Robert i companyia!!

m'alegra saber que tot us va anar molt bé, jo tampoc em puc queixar,jejeje!!!
A veure si és veritat i prediquem amb l'exemple i ens posem naltros també a fer un viatge d'aquests i qui sap... un dia qualsevol en un aeroport qualsevol tornem a coincidir!!
Un petonas i merci per la bona estona compartida!!!

pd. Records a tots!!!

Anònim ha dit...

ke pasa nanu, ke com et va tot.. has vist que no parem de fer coses. per lo que veig tu no pares quina envega mes pura em fas cabroooooooo.bueno company et desitjo molta sort i molta salud petons.... moniatu i Imma