Malàcia, Singapur i un somni fet realitat.

Malàcia .El meu viatge continua. I el pròxim destí, país i cultura es diu Malàcia. No m’he entretingut gaire a la península malai ja que en 9 dies tinc que agafar un vol de Singapur cap a la fabulosa illa de Borneo. Així que de cap a la capital de malàcia, Kuala Lumpur. La meva intenció era estar 2 nits a casa d’uns russos que vaig contactar amb ells per internet. Ho vaig aconseguir. A part del la parella de russos, compartíem casa amb un Iranià, una americana, una altre parella de russos, una de Moldàvia i per acabar de rematar les nacions unides, gent del país!!! Com podia estar-me nomes dos dies amb aquest ambient? Al final m’hi he estat 5 dies.Entre cervesa i wiski caríssims, perquè es una societat musulmana, es parla de molts temes que ens afecten de maneres molt diferent segons on hem nascut. I parlant amb els companys de diferents nacionalitats, t’adones que el fet de ser català i/o viure a europeu t’obre un munt de portes . Per exemple: un iranià no te permís per viatjar per Europa, Amèrica o sud Amèrica; els russos poden viatjar però els seus visats no son tant llargs com els nostres; els malais poden però no tenen pasta; els yanquis normalment paguen mes que la resta; i això sense entrar en les condicions de vida dels seus països! Donc gracies per haver nascut català.

Malàcia i la capital principalment es un país àrab i a sobre carregat de petroli. Nomes d’arribar-hi et dones conta que hi ha molta pasta!!! I quant dic molta vull dir molta!!! Grans edificis, netedat absoluta i una organització excessiva. Tot son lleis i normes. I no te la saltis perquè et foten una denda ( que es una multa) que no aixeques el cap en te vida. O sigui que a partir d’aquí el viatge comença a agafar un caire diferent. Un societat molt estricta i evolucionada a nivell econòmic però no a nivell de drets socials.

No m’enrotllaré gaire mes, contempleu vosaltres mateixos les fotos. La primera es tracta d’un dels edificis mes alts del mon. Nomes fa 450m!!! Vaig poder pujar fins aquell pont que travessa les dos torres i que estar a 150m de terra.

Singapur. Passada l’estada a Kuala Lumpur, agafo un bus, 5 hores, cap a Singapur. Si l’altre ciutat era gran i impressionant, aquesta encara ho es mes ! Singapur es un país que es troba en una illa i podem dir que tota la illa es una gran ciutat. No havia vist mai res semblant!!! Neta moderna i gran quantitat de zones verdes.Un barreja cultural: india, asiàtica i chinesa i musulmana. Si hi ha una cosa que em va impressionar de Singapur es que es el clar exemple de societat de consum. No cal que pensis, tot esta regulat. I fins i tot fer amics es facil.

I, hi ha mes centres comercials que habitants. No es broma, un a cada cantonada i no pas petits. Però també hi ha misèria i fins i tot els vagabunds s’han d’amagar. Una societat massa competitiva!!! Com es sol dir, una imatge val mes que mil paraules, comproveu-ho vosaltres mateixos:

Despres de deu dies de vida urbana, nomes vull que tranquil·litat. I es que quant penso amb tranquil·litat nomes em ve al cap, muntanya, bosc i platja. I molt a prop d’aquí hi ha un lloc on es compleixen les tres premisses: BORNEO. O sigui que Skitrain, avio i cap alla.Borneo. Per mi es un somni fet realitat i penso gaudir-ne al màxim. Per començar vull anar fer un cim el mont Kinabalu (4100m). El problema es que nomes hi ha 160 entrades al dia i nomes t’hi deixen pujar amb guia i amb un pack (tot inclòs ) que son caríssims. Estic disposat a agafar el guia, perquè sinó no em deixen entrar, però no vull pagar el pack. Es un estafa fet nomes per la gent de pasta. I els que portem la muntanya a dintre i no tenim pasta, que?
Mai m’ha fet res pagar per entrar en un espai protegit i si no hi ha mes remei pagar per un guia. El que es inacceptable es que t’obliguin a comprar els àpats juntament amb l’allotjament!!! I si em vull portar el meu menjar? I si no vull menjar? I si vull dormir al carrer? Que passa que no hi tinc dret? Faig molt de mal a la natura?
Es una puta vergonya que l’accés a la muntanya nomes estigui a l’abast de pocs. Sigui com sigui, dema em presentaré a l’entrada del parc a veure que hi puc fer. Espero trobar alguna solució!!!

Salut!