dilluns, 9 de març de 2009

Quan el temps s'atura

Hola família,
perdoneu per el retràs però es que en aquests països depenent per on et mous la comunicació es impossible. Això implica que tinc molta informació que us tinc que resumir i no se per on començar. En aquests dotze dies he estat, he viscut i he participat d'una forma de vida que ja no recordem, una forma de vida sense llum, telefon, gas. I un transport a base de bous. Esper-ho poder-vos transmetre el màxim tot el que he viscut. Una experiència inoblidable!!!

Sud de laos
Doncs si, disfrutant fent incursions a coves per Tahkaek i posteriorment veient impressionants salts d'aigua enmig de selves verges a la zona de Pakse. Uns paisatges impressionant i una vida durissima pels seus habitants! Reconec que el dia que vaig decidir llogar la moto i passejar per l'altiplà de Bolaven, a Pakse, no em pensava trobar tanta muntanya. "Guapissim"!!!Quant tornava de la muntanya tot pensatiu i concentrat en el camí de terra ple de forats, va i em para la policia!!! Ja i som pel tros!!! Sense casc, papers, carnet internacional i en direcció contraria!!! Quatre polis sentats amb una taula d'escola en el boral de la carretera. Quant i penso encara ric. Em volien multar per no duu el casc? Però si estaven passant centenars de motoristes per darrera meu, de tres i quatre en una moto i sense casc!? La multa era de 30 cèntims d'euro. Deu minuts riguent amb ells, i al final la multa va ser "un trueque". A canvi de l'ampolla d'aigua que portava, em van deixar marxar!!! En aquests països aprens a fer i no preguntar!!! Surrealista però cert!!!
Desprès de Pakse i cansat de pedalar i de la calor asficciant, destí Sip Phan Don (quatre mil illes). Un punt on el Mekong fa 14 quilometres d'ample i esta ple d'illes habitades. No hi ha llum, ni metge, ni correu, ni aigua corrent i tot moviment es fa amb canoes!!! Els seus habitants...(parentessis)... la calma absoluta! No hi ha estres. Es com si aquí el temps s'hagues aturat fa uns anys i no avances. Be, li queda poc, han començat a posar pals d'electricitat i el turisme alcohòlic-destructiu dels països de l'oest esta arribant amb forca però encar es conserva l'esperit tradicional.

I que fer en aquestes illes? Res!!! Be, res no seria la paraula, però ben poca cosa. Aixecar-se quant la calor et fa fora del llit, esmorzar i llegir. Llegir tot el santíssim dia tombat en una amaca penjada en un bungalous de canya i palla a la vora del Mekong!!! Que mes vull? Res mes, la veritat es que quatre dies així m'han anat de perles!!!

Ajudant a la familia del gueset house a construir una nova cuina i els vespres fent cerveses amb en Singi, el meu vei, amb qui vaig riure moltissim mentres ens explicavem la vida amb catala, japones i una mica d'angles! Per veure-ho!!! Els altres veins encara riuen!!!

Doncs ja ho veieu. He sortit de Laos amb molt bon gust de boca i amb les piles carregades. I es que a Laos un si sent acollit de seguida. Gent que somriu, que saluden per que si, que son curiosos però respectuosos, i que per davant de tot hi ha la família, el respecta i l'honor. Una gran gent en un país fantàstic, ple de contrastos i diversitat que fa que te l'acabis estimant igual que ells!!!

Canbodia
El dia 9 de marc vaig travessar la frontera direcció Canbodia. Va ser un dia duu de 80 km i molt de sol. La recompensa però valgué la pena. De sort, aquell dia vaig conèixer un parell de ciclistes que feien el mateix recorregut que jo, i sorpresa!!! en David es d'Alvacete i l'Edu de Pamplona. Ens vam entendre de seguida, i de fet encara seguim junts. Hi ha bon ambient i es pot parlar amb confiança. A partir de Kratche, al nord de Canbodia començava una expedició castellanovascacatalana de 3 dies per camins i entremig d'una població que viu com els nostres avis quant eren joves. A diferencia de les illes del sud de Laos, aquí no hi ha ni un turista. Us podeu imaginar que es anar per camins on lo únic que hi circulen son carros, arrossegats per bous? Us imagineu la nostre cara de sorpresa? Jo encara estic flipant! Us puc dir sincerament, que es una de les experiències mes belles, enriquidores i fascinants de la meva vida. Per que us en feu una idea, en 200 km no vam parar de saludar a gent. Sobretot nens, però també gent gran. Paràvem a l'ombra i ens deien que anéssim a casa seva. Un cop allà ens donaven menjar, te aigua i tot en un ambient relaxat i ple de somriures i sense res a canvi. Tot era curiositat, innocència i bon cor!!!

Segurament el fet d'anar amb bici igual que ells, que allà no hi hagués cap destí turístic, cap carretera important i que no sortia ni ens les guies dels francessos, va afavorir que tot plegat es convertis en viatge en el temps. Ara soc a la capital Phnom Phen i tot i que no m'agraden les ciutats, aquí mi sento a gust. Potser perquè hi han pocs semàfors? Es la capital i te 1,2 milions d'habitants! No ho se però es realment atractiva.

Aquí, visita típica de mercats, monument i museus. Sobretot un museu, el Tuol Sleng, un museu situat en un dels quarters general dels regim comunista de Pol Pot 75, que va acabar amb 3 milions intel.lectuals del país en tant sols 3 anys. Un genocidi que no es pot repetir ni aquí ni enlloc. Conèixer la historia canbotjana es per posar-se les mans al cap.

Reconec que la sortida de Laos va ser emocionant, però es que la entrada a Canbodia m'ha superat en tots els sentits!!!

Salut i fins la proxima!!!
PD: Anire penjant fotos al blog al mateix ritme que funciona aqui l'internet. Es el que hi ha!!!

8 comentaris:

Elisabet ha dit...

Tinc la sensació que et passa exactament el mateix que a mi: falten paraules per explicar les sensacions que es tenen!

Petons des del país del petroli!

Elisabet

Anònim ha dit...

eiiiiii jordiiii!!!

aquí l'anna des de girona, amb molta emoció llegint les aventures que has anat vivint!!!!
aquí no deixem de llegir-te i de disfrutar amb tot el que ens expliques!

apaliiiii una abraçada! i ens anem comunicant!:)


anna

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Hola a tots! I gracies per seguir les meves aventurilles.
Si si i si!!! Entre que el meu catala no es per tirar cuets i que les sensacions se'm mengen no se com explicar tot el que passa, es desbordant!!!
Aixi que... qualsevol dubta a preguntar.

Salut a tots!

Anònim ha dit...

Jordiiiiii, tenia ganes de veure els teus escrits i com no les boniques fotos!!! M'emociono com llegeixo...Disfruta moltíssim i cuida't molt!!
Petons i abraçades.

Tània

MIXVOLTAALMON ha dit...

El sud de Laos ens porta molt bons record, esperem que t'ho hagis passat molt bé...de fet per la bona cara que fas a les fotos segurissim!!! UNA ABRAÇADA I A CUIDAR-SE

Jordi Quellos i Llobet ha dit...

Jo tambe m'emociono a l'escriure i al veure que us ho passeu be llegint. Es una quimica fantastica!!!
El Sud de laos espectecular i canbotja suprem!!!

Aupa!!!

Teresa ha dit...

Ja era hora!!!
La setmana passada ens vam quedar sense crònica, i... no sé, es troba a faltar. Ja veiem que això és anti estrés i que et va molt bé.
Un petó. Tia i tui

francesc ha dit...

EI QUELLUS!!!!!!
M'ENCANTA L'EMOCIÓ QUE DESPRENEN ELS TEXTOS!!!!!
QUINA ENVEJAAAAAAA!!!!
FINS MOLT AVIAT COMPI!
FRANCESC