diumenge, 28 de desembre de 2008

Kathmandu- Trekking- Kathmandu

Kathmandu
Doncs be, despres de finalitzar el trekking de l'Annapurna vam estar un parell de dies per Pokhara, menjant filets, peixetades i anant amb barqueta (remant nosaltres es clar). Despres de la pallissa val la pena!!!

Tot per agafar forca per el trajecte de Pokhara-Kathmandu. Un trajecte de 180 km que va durar unes 8 hores, i aixo que era un bus turistic, perque sino en dura 12. Un autentic espectacle!!!
Un cop arribats a Kathmandu, gran ciutat per cert, la feina de sempre: buscar hotel, situar-nos, i buscar un bon lloc per alimentar-nos.
A Kathmandu, en principi no ens i estem pas gaire, un parell o tres de dies per veure quatre coses representatives: com ara el Buddha Estupa, un lloc molt bonic per passar-hi mig dia i un dels punts Budistes mes importants del mon.
I la famosa placa d' anomenada Durbar Square. Un lloc bonic per fer una passejada entre coloms i fenomenos com el de la foto. Un lloc interessant on sense voler vam entrar sense pagar!!!Despres de tot, i ja recuperats del trajecte de bus i farts de ciutat, ens decidim a fer un altre trekking. En principi nomes voliem fer les parts baixes de la zona anomenada Helambu pero com ja veureu al final ens vam liar i vam triomfar!!!

El Trekking
El trekking aquest cop comenca en una zona anomenada Helambu. Una area molt extensa que comenca a la vall de Kathmandu i arriba fins al Park Nacional de Lantang, limit amb el Tibet. En aquesta area i viuen especimens de l'etnia del Tamungs ( on els personatges masculins porten una daga de dos pams enganxada al cinturo) i els de l'etnia Sherpa, que son la gent mes valenta que he vist mai. Un tiu/a de 45-50 kg, es capac de carregar-se el mateix pes i caminar llargues hores per les muntanyes.
Dia 1, 2 i 3:
Doncs be, el trekking que en principi ens pensaven que era pla, no ho es!!! Es un puja i baixa per carenes: ara puja a 2500m ara baixa a 1800, per tornar a pujar un altre cop.
El primer dia, com a bons muntanyencs que som vam comencara caminar a les 12 del migdia. Com podeu imaginar-vos vam caminar 3 hores i vam parar. Un bon hostal amb aigua calenta i un bon tiveri.
El segon i tercer dia vam ser un xic mes durs, teniem que recuperar el temps perdut el primer dia i vam haver de caminar de valent. L'objectiu era Tedepati un poble a 3500m d'alcada. Era molt llarg i crec que vam caminar una mitjana de 15-20 km per dia, de 6 a 7 hores. Passajant-nos per prats, boscos d'alzines, nerets gegants, cedres i un llarg etc d'arbres desconeguts, carenes i prats alpins. Tot plegat forca interessant. A les tardes teniem que corre un xic perque ens entrava la boira i era facil de perdres. Tot fins al final que vam arribar a Tedapani i estavem per sobre els nuvols.Dia 4
A partir d'aqui va comencar la indecisio. Que feiem, seguiem el plan establert, que era baixar cap al punt d'origen, pero per un altre cami, o tiravem amunt i ens enfilavem a 4600m d'alcada!!!??
Com sempre la muntanya va poder mes i ens va estirar amunt. Sempre contra la llei de la gravetat. A partir d'aqui tambe es va ajuntar amb nosaltres un Australia, escalador, professor de yoga i vegetaria!!! En Nick. Amb el qual despres del trekking em seguit mantenint relacio. Ja m'ha dit que m'acolliria a Australia!!! Fantastic!!!
Com no podiem pujar a 4600m directament, perque era un cami molt llarg vam decidir fer nit a Phedi (una mena de refugi a 3700m), regentat per dos satel.lits de 15 i 18 anys, que... la veritat sigui dita, estaven una mica girats!!! Podeu comprovar-hoo amb la foto. jajaja!!! Aqui vam estar de collons, vam menjar i dormir al menjador. Feia molt de fred i al menjador hi havia estufa de llenya!!
Dia 5:
Els fenomenos ens van fer l'esmorzar, i vam arrencar. Doncs be, estavem a 3700 i teniem que pujar a 4600. Era tot pujada!!! Vam agafar un ritme suau i cap amunt. La veritat es que en aquestes alcades si camines i parles i/o intentes corre o fots el burro, et fots un fart d'esbofegar que fa por!!! O sigui que a poc a poc i bona lletra!!!
No ens en vam adonar i ja erem a dalt. Ens va passar volant i no ens vam cansar pas gaire!!!
Erem al pas de Laurebina (4600m). Mai haviem estat tan amunt. Fa molt de fred pero la vista s'ho val. Es un coll molt obert i et perds en l'infinit...
Despres del coll el cami continuava cap a Gasaikunda, un petit poble a 4300m i punt de peregrinacio dels budistes. Des de 4600m a 4300m es un espectacle: esta rodejat de llacs!!! I unes vistes fantastiques de cims de 8000m com l'Annapurna a la llunyania, Daulaghiri, Manaslu, aixi com infinitat de cims de 7, 6 i 5000m. Si, si... llacs a mes de 4300m!!!
Despres d'un bon dinara a Gosaikunda (4300m) , tira cap avall. Un cami enclavat enmig de les roques i de penya-segats. Fins que al final surts d'enmig dels rocs i et trobes suspes a sobre els nuvols amb les muntanyes pintades al darrera com si fos un talo.Per avui ja n'hi havia prou. Vam arribar a Laurebina 3900m. Unes vistes espectaculars a la posta i sortida de sol. Aqui una petita dutxa d'aigua ambient ( o sigui molt freda) sopar i dormir!!!
Dia 6
Tot baixada. Com sempre passa, tens ganes d'arribar i el tema es fa interminable. Pero cap problema despres de 4 o 5 hores vam arribar a Dunche, 2300m, a la Vall de Lantang i tocant amb el Tibet. TIBET LLIURE!!!
Aqui ja teniem comoditats. Hotels com deu mana, aigua calenta i no tanta fred.
Dia 7
Igual que com si fos un trekking, vam agafar un bus public que sortia a les 7:30 direccio Kathmandu, Al final pero, va acabar sortint una hora mes tard. Es tractava d'un trajecte de simplement 100 km. En total 8:30 hores!!! NO US HO PODEU IMAGINAR, HO HEU DE VIURE!!! 40 km per cami de carro ( com si pugessiu a Caules, els Vidrerencs; a Ribesaltes, els Ripollesos o a Sadernes els Garrotxins ) i seguit d'una carretera de 60 km ( com si anessiu a l'Esparra, els Vidrerencs; al Collet de les Barraques, els Ripollesos o a coll de Bracons els Garrotxins). Un Festival per arribar a la capital.
Kathmandu
Com sempre despres d'un bon trekking, hi ha d'haver un bon repos. I aixo es el que ens hem proposat. Fa tres dies que som aqui i ens en queden 2 mes fins que agafem l'avio que ens dura de nou cap al caos de l'India. De moment aqui fent visites turistiques a diferents monument i fent llargues passejades per els carreres comercials i no tant comercials de la city. Com us hem dit el dia 31 de desembre volarem cap a L'India. Aixi que desitjar-vos UN BON NADAL I UN FELIC ANY NOU!!!
Fins la proxima!!!

7 comentaris:

jotake ha dit...

Sort que anaves a la india de relax...! Abans d'ahir vam fer el mitic sopar de nois, coneixent el personal ja et pots imaginar el marder que hi va haver. En el sopar vam aprofitar per organitzar una ruta amb la teva furgo, va costar convencer al teu germà però ja està tot preparat! hi cabrem 15 a dins? jejej Cuida't cap calent!

clubtascons@gmail.com ha dit...

tu noi potser que et calmis no?
sembles el messner preparant-se per la fi del món!
tu, fotos molt guapes, piades poètiques i fent amics!!!
veig que us va de conya!!!jo també us desitjo un feliç vol, un bon any nou i gran retorn a la india...fins moltaviat!!!
francesc

Anònim ha dit...

Hola familia!!Clar que si, a tope!!..m'ha vingut el cap quan llegia l'ho dels quilos d'aquesta gent tant forta, he tingut la imatge de quan aixecaba el pes...jeje!! El cos humà es genial. Agafeu tant O2 d'aquest preciós món que un envolta!!
Bona entrada d'any 2009 i molts petons nevats!!
Tània

Roman ha dit...

Bon cap d'any i feliç Crisis 2009

Jo per la meva part intentare brindar per vosaltres, tot i que els anims no estan per fer brindis...

Records de la llima Cecilia i els seus Papis...jejeje!

Teresa ha dit...

Apa!!! i tu vinga a pujar i baixar, només de pensar-hi les cames em fan figa. Ara, que això d'enfila-te sempre ha estat "lo teu". Petonets, abraçades i feliç any nou.
La tia, el tui, l'Anna i la Maria

Elisabet ha dit...

Sr. Quellos, BON ANY NOU!!! Veig que el pique continua, aixi que nomes dir-te que el meu record d'altura esta a 5.800m... jeje

Molts petons!!!

Elisabet

Pau ha dit...

Tu caminator aviam si ens has enganyat a tots i t'estàs entrenant a muerte per acoplar-te a una expedició per fer-ne un dels grossos, menys mal que perds de vista les montanyes per uns dies que si no...
Aqui tot de primera
un petonas per tots dos de part meva de la Mireia i de la Gina