dimarts, 16 de desembre de 2008

Camp Base Anapurna (ABC)

Hola familia!!!

Tal i com us varem dir aquesta propera entrega del bloc es forca espectacular. Al final ens vam decidir per fer un trekking una mica amb cara i ulls. Vam anar al Camp Base de l'Anapurna (o ABC)!!! Els que feu muntanya ja sabeu de que us puc estar parlant, i el que no n'heu fet mai, imagineu-vos que us trobeu a 4200m d'alcada i davant vostre s'aixeca una paret de 4 km en vertical. Et cauen els collons per terra, et mareges nomes de veure les dimensions i plores d'emocio al sentir-te rodejat de tanta muntanya!!!

Despres de treure els permisos per entrar al parc natural de la zona de l'Anapurna, 20 Euros per cap, comprar el material necessari: forros polars, sacas de dormir, gorrro, jaqueta gore-tex, algunes galatetes i grana seca (tot de Can Nepal reis de la imitacio). I despres de posar-nos d'acord amb els nostres amics en Laionel i l'Ann que tants dies fa que ens acompanyen en el nostra viatge. Comenca el nostre trek:

Dia 1
A les 6 del mati, agafa el petate, sense haver dormit de l'emocio, puja a un taxi petit, de 900cc i amb un tiu que es deu haver tret el carnet fa 15 dies. Una hora i mitja de cami per carreteres Nepalis. Arribem a Naya Pul, punt de partida del treking de ABC. El primer dia comenca per uns plans al costat del riu, tot ple de camps de blat i de petits poblets on encara s'hi arriba amb cotxes (4x4) i alguna moto.Ens pensavem que seria mes curt i planer, pero com es normal la cosa es va anar animant, i aquest pais de planer no en te res. Per avui l'objectiu es Ghandruk. 7 hores despres i un fart de pujar esglaons i arribem. Despres de tants dies d'innactivitat la veritat es que passen factura. I es que vam arrencar des de 1070m i ens trobem a 1940m. Aquest es el primer poble important que hi ha a la vall i podeu comptar que com a maxim i viuen 100 habitants. Son de l'etnia dels gurunks. No si arriba amb cotxe i tot s'ha de pujar a l'esquena i amb burros.
Despres de 7 hores de cami i donar 4 vols pel poble trobem un hotel net, amb aigua calenta, una mestressa molt trempada, i un bon tiberi. Tots aquests ingredients envoltats d'unes valls inmenses i unes fantastiques vistes a l'Anapurna sud.Dia 2
Objectiu Chhomrong. Ens llevem a tres quarts de 6 per sortir a quarts de 8. Aixo si, amb un bon esmorzar d'ous ferrats, chapatis ( pa) i te.
Agafa la motxilla i arrenca: a baixar esglaons!!!.
Un cop abaix travessa un pont penjat i torna a pujar fins a un coll anomenat Komrong (2255m).
En aquesta segona etapa ja ens vam perdre. Fent honor al grup de muntanya al que formo part no es d'estranyar ( forca Embarques Team!!!). No va ser una equivocacio per recular, pero si que vam acabar fent 5 quilometres de mes. Pero no passa res!!! Va ser l'excusa per veure pobles petits d'allo mes interessants!!!
Reconeixem que aquesta ha estat una de les etapes mes dures de tot el trajecte, Sortint de 1940m, puja a 2255 per tornar a baixar a Gurjung a 1800m i despres d'aquest desllom per tornar a pujar a 2170m despres d'un llarg recorregut.
Despres de 7 hores de cami, al final arribem a l'objectiu: Chhomrong. El segon poble mes important de la vall del Modi Khola.
Dia 3
Segueix el nostre ascens. L'etapa d'avui sembla que comenca be, des del poble on som veiem on hem d'anar; nomes de veure el cami retallat a la muntanya em fan mal els genolls. Com sempre baixar per tornar a pujar. Baixar del poble on som ens costa 1000 o 2000 escalons fets amb llosses de pissarra inmensos. En la nostra vida haviem vist uns pobles tan ben arreglats i nets com els de les muntanyes del Nepal!! Ni a Suissa ho tenen tan currat!!!
Doncs au, un cop som a l'altre vessant de muntanya despres de baixar a 1800m travessar un pont penjat al buit i tornar a pujar a Sinuwa 2360m.
Segueix un cami enmig d'una jungla plena d'arbres tropicals i canyes de bambo de dimensions estratosferiques. Un cami molt llarg pero molt interessant on hi havien monos (que en vam veure un munt!!!), ocells estrambotics i rapinyaires desconeguts, i diuen que tambe hi ha lleopards i tigres ( sort que no en vam veure cap!!!).
Tot aquest cami per arribar a una mena de "poble" on basicament hi ha dos "lodges" encastats enmig de dos penya-segats on nomes i toca el sol 3 hores al dia. Som a Himalaya 2920m i per avui ja tenim prou desnivell acumulat. No ens aguanten les cames!!!
Dia 4
Pot passar de tot!!! El nostra objectiu es plantar-nos avui al Camp Base de l'Anapurna pero hi ha molt de desnivell i no sabem si ho podrem fer. Sino, sempre hi ha l'opcio de fer nit al Camb Base del Machhapuchhare a 3700m.
De moment comencem al dia amb un bon esmorzar! i arrenquem a caminar enmig del congost que forma el riu Modi Khola. Fa una fred que pela!!!
El cami transcorre enmig d'aquest congost tancat i boscos fins que al final s'acaba obrint i ens deixa contemplar l'espectacle de les grans muntanyes de l'himalaya.
Ara si que comenca a haver-hi un ambient alpi de debo. Passem per un altre complex de lodges anomenat Deurali (3200m) i seguim caminant, mes endavant ens trobem un altre antic complex de cases totalment davastat per allaus de pedra. I es que no ens estranya!!! A qui se li ha ocurregut fotre una casa a sota aquest rallamp de parets plenes de cascades i de rocs desenganxats!!?
Al final arribem al Camp Base del Machhapuchhare a 3700m. Parada i fonda! Ens fotem un dinar d'aquells que fan historia. Al cap d'una hora i amb les piles carregades ens decidim a pujar fins al Camp Base de l'Anapurna. Des d'aqui esplendides vistes al Machhapuchhare! Si algu s'anima el seu cim encara es verge 7000m.
Al cap de dos hores, sobre davant nostre l'espectacle maxim!!! El circ dels Anapurnes amb la seva impresionant muralla nord de lAnapurna I, l'Anapurna III i l'Anapurna Sud. Una imatge innolvidable.

Estem a 4130m i al davant nostre s'eleva una paret de 4000m mes, i totalment vertical!!! Ens cauen les llagrimes (almenys a mi).

Dia 5
Despres de passar una bona nit de gresca amb uns espanyols, en Rafa i la seva parella, guardes del refu de Bujaruelo i en Pilti el guarda del Goriz, toca passar una nit de gossos amb una fred de cal deu. L'endema, esmorzar, despedida i cap avall. Ens fotem una desllomada considerable. Baixem de 4200 fins a 2310m fins a Bamboo. On us he dit que hi havia la selva i els monos.
Aqui ja estavem traginant el material dels companys estrangers que no s'aguantaven els pets. La nostre idea hagues estat baixar amb dos dies pero sempre s'ha d'esperar els companys.

Dia 6
De Bambo a Kimly. Aqui decidim canviar la ruta i en lloc de tornar per on haviem vingut decidim tirar per la vall avall. Al principi sembla facil pero per arribar al fons de vall hi ha una carena dreta per que si!!! i com no, mes escales!!! Arribem a Kimly despres de 7 hores de descens i caiem rendits. Per fi som "al pla". Hem fet casi tot el cami i dema nomes ens quedaran 4 hores de cami.

Dia 7
Com sempre esmorzar i arrencar amb mes ganes que mai. Volem arribar al Guest House. Arribem a la carretera, espera't una hora a que passi el bus. Arriba el Bus, ple com sempre .Agafa'l, nosaltres i motxilles i cap a sobre la vaca del vehicle. 2 hores de trajecte fins a Pokhara.
I per acabar de rematar, arribem a Pokhara i ens diuen que ens queda mitja hora caminant. Au fotet a caminar. Quin remei?

Al final, un munt de bones experiencies i records. Una bona dutxa d'aigua calenta i un parell de filets, estil frances, amb dues birres de 65 cl cada un!!! Ens ho mereixiem!!!

Dema marxem cap a Katmadu on segur que en farem alguna altre de grossa!!!

Namaskar! i molts records a tots!

Salut!!!

12 comentaris:

Elisabet ha dit...

M'estàs demanant pique des de l'altra punta de món? Jo no faré caminades d'aquestes ni boja, però estic entrant a la Patagònia!! Et diuen alguna cosa els noms de Torres del Paine, el Fitz Roy o el Perito Moreno??? jeje, això també et molaria eh? Et mantindré informat sr Llobet...

Anònim ha dit...

Hola familia!!Ànims i endavant, envieu fotos...quina enveja + sana, l'any que bé us vinc a buscar, ja preparo la motxilla..jeje!!
Jordi potser t'interessa, em cobrat uns dinerons de "Bomberitos", potser us aniran bé.
Un petonas i records a tothom.
Tània, per cert Bon Nadal...

RUMBA TEAM ha dit...

que guapo nanooos!!
de sempre que he somiat amb un treking d'aquests, ho tinc pendent..
Felicitats per la desllomada!!!
Salut

Pau ha dit...

Hola rostits quina enveja que em feu putes.
Aqui jo, canviant bolquers i veient com en Xicu es fa un fart de trepar i anar a tot arreu i jo aquí complint el meu deure com un campió. Bé espero que no trigaré massa a cmençar a sortir i fer alguna cosa que si no em puc tornar boig. M'alegro que us vagi tant bé. Petonets familia.

clubtascons@gmail.com ha dit...

osti nanoooooo!
m'han caigut les llàgrimes...
m'agrada molt veure-us tant contents!!!i que fort que estàs no?porteador!
E.T. for ever!!!

Anònim ha dit...

Òstia nano quina enveja. Quan tornis no hi haurà qui et segueixi...
Cuida't molt!!!!

Anònim ha dit...

Hola nebodet,
quina passada! et seguim d'aprop, ens agrada molt el teu reportatge. Com que segur que aquestes pujades i baixades no les farem, sempre ens queda el consol que algú com tu ens les relati. Bon Nadal! Et trobarem a faltar. Un petó
La tia, el tui, Anna i Maria

Ruso ha dit...

lobets!!! apale a pasar unes bones festes en familia, en la gran familia que tens ara de mikos, nepalis i viajantes varios.
kuidate que ja sas com fer-ho i a seguir cumpliendo con este blog que cada dia esta més rodanxó!
Agur kamarada

Montse ha dit...

Encara que no siguis amb nosaltres pensem en tu i et trobem a faltar,
Bon Nadal !
Els teus pares i el teu germà, un petó i una abraçada molt gran...

panzer ha dit...

Ke guapo senglanots!!!! Disfruteu, disfruteu molt...

Toya ha dit...

Companyéeéss!!!Ostres...m'alegro veure que esteu al 2000%!!Qui pugués respirar aquests aires....aii.... i no no...de tiberis tampoc us en falten..segur que el grapat de sabors diferents us posen l'estòmac a to..jeje vaaaaaa un petonàs a tots dos i que tingueu unes molt bones festes!!!
A veure on passeu l'entrada d'any!Feliç 2009**

Romanoidix ha dit...

Que guais!!!
Llegir el vostre blog em trasllada per uns moments a muntanyes llunyanes i cims boirosos... brrrrr quina fred!!
Quina aventura en la que esteu inmersa, no se si aguantaria aquestes caminades, ja saps, jo necessito aproximacions de 5 min. com a màxim!!
Pit i collons i muntanya amunt!!!
Records desde Torre Gironella (215m) jejeje!!!